Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El juez Peinado exprime la causa contra Begoña Gómez y cita ahora a Pedro Sánchez
OPINIÓN | 'Que no pare el espectáculo Peinado', por Esther Palomera
CRÓNICA | Una guerra de cien días para impedir la victoria de Trump
Sobre este blog

En aquest blog trobareu, sense una periodiciat prefixada, reflexions al voltant de la llengua, no solament des del punt de vista de la norma, sinó també de l’ús.

De refranys i frases fetes

Joan Ramon Borràs

0

Sobre este blog

En aquest blog trobareu, sense una periodiciat prefixada, reflexions al voltant de la llengua, no solament des del punt de vista de la norma, sinó també de l’ús.

Hui parlarem d’alguns aspectes dels refranys, les frases fetes i les maneres de dir, allò que anomenem paremiologia.

Efectivament, a més de la constatació que l’ús d’aquests recursos lingüístics va desapareixent a mesura que la societat es modernitza –com en la major part de les llengües–, és ben evident que les característiques d’abast geogràfic, la desaparició de molts dels termes que s’hi utilitzen i el canvi dels referents de la societat actual tenen molta influència en la preservació o en la desaparició d’aquestes maneres de dir, i també se’n creen de noves.

Per exemple, quan algú (generalment del món rural) comenta que tal dia ve aigua (pluja), un altre li respon que faran com a València: la deixaran caure. És clar que hi ha/hi havia una contraposició entre el món rural, en què la pluja implica, si més no, una pèrdua de jornal, o de molts jornals si deixa la terra molt mullada, i el món urbà, en què la faena no depén de l’oratge i la presència de pluges només afecta la decisió d’agafar el paraigua o d’estendre la roba dins de casa o fora.