De vits, vitets i bitxos

Fa molts anys, de xicot, un amic cullerot em va dir arran d’una broma que li havia fet: “Ves i toca’t el vit”. M’imaginava què volia dir, però, per no passar per ignorant, no li vaig preguntar el significat del terme en qüestió. Temps després, un altre amic suecà em va fer recordar el substantiu quan em va dir que, per als suecans, els cullerots eren “matajutges” I “pelavits”. Ara ja se’m confirmaven les sospites.

Efectivament, com ja deveu suposar, el “vit” és l’òrgan sexual masculí, provinent del llatí “vectis” (barra, palanca). Com es veu, un eufemisme per a designar-lo. Els eufemismes i els termes tabú sempre han sigut una manera de crear lèxic en una llengua, i els òrgans sexuals de tots dos gèneres deuen ser, en totes les llengües, els mots que més denominacions tenen, des dels eufemismes poètics de Virgili quan parlava en els seus poemes eròtics de “l’arada que rompia la terra verge per depositar-hi la llavor” fins a les paraules més barroeres que es poden sentir hui en dia.

Però, tornem al vit!!! Hi ha una mena de pebrera (Capsicum frutescens) que produeix uns pimentons no gaire grans, ben rojos, allargats com una banya i, això sí, molt coents: els vits o vitets. No cal fer molts malabarismes per a endevinar la procedència d’aquest diminutiu i també és fàcil d’imaginar-ne el perquè. En altres zones valencianes –i tornem als eufemismes– en diuen “ditet”, potser per llevar-li tots els rastres d’una pretesa impudícia.

Si viatgeu per Catalunya potser us haja cridat l’atenció que, del nostre “vitet” en diuen “bitxo”. Aquest mot no és cap castellanisme com algú podria suposar. Ara ja no es tracta d’un eufemisme, sinó que prové d’un seguit de fenòmens de tipus fonètic que s’apliquen al mot “vit”. Vegem-ho: el plural “vits”, pronunciat en moltes contrades valencianes com a “vitx” o “bitx”, és mal interpretat com un singular, el plural del qual és “bitxos”… i d’ací es torna a crear de manera recursiva un nou singular “bitxo”.

Quantes voltes que fan les paraules en el procés dinàmic que és l’evolució de la llengua!

Ah, això dels “matajutges”, si voleu saber-ne més, llegiu una miqueta sobre els successos de les vagues generals en contra del reclutament forçós per a la guerra d’Àfrica.