Un any de recuperació per als museus valencians

Els museus i centres artístics de la xarxa pública a València han aconseguit aquest 2022 començar a mirar la recuperació després de dos anys a l’ombra. Les restriccions de mobilitat aplicades durant la pandèmia, amb una reducció i una interrupció del turisme, van afectar especialment els museus de la xarxa estatal, que malgrat aquest hàndicap han pogut tornar a la seua afluència. A ritme diferent, l’oferta cultural de la ciutat es reprén, amb exposicions i activitats que interpel·len els visitants a través de la mirada de gènere, la diversitat, el canvi climàtic o la recuperació dels orígens i les figures menys conegudes de la història artística valenciana.

L’IVAM, espai per a l’avantguarda femenina

L’Institut Valencià d’Art Modern, un dels centres valencians de referència, ha viscut un any “molt positiu”. Malgrat que els visitants encara no són els mateixos que l’any previ al Covid, en què va celebrar la trentena, el museu valora la recuperació de l’afluència del públic, que ha crescut en un 60% fins a arribar a 170.000 visitants. La direcció del museu, capitanejada per Nuria Enguita des del 2020, ressalta la programació d’exposicions que revisen els límits històrics de l’art i la presència creixent en tot el territori valencià.

El centre treballa a ser un museu “habitat i habitable” i alinear-se amb els estàndards ètics del segle XXI. Per a això s’ha treballat l’art contemporani des de la diversitat i amb una àmplia presència de dones artistes: creadores joves com Mar Arza i el projecte d’Ana Penyas i Alba Herrero sobre les treballadores de la llar, la retrospectiva sobre Carmen Calvo, fins a mostres dedicades a Anna Boghiguian, Zanele Muholi o Teresa Lanceta. En paral·lel, el museu ha volgut posar en valor la col·lecció permanent, amb la revisió de l’obra de Julio González o el Grupo Zero.

Del total dels visitants, una anàlisi més exhaustiva conclou que augmenta la presència femenina en el museu, com també ho fa la visita individual i les activitats educatives per a escolars. Tenint en compte l’origen geogràfic, es constata que està invertint-se la tendència de temporades anteriors i en l’IVAM augmenten els turistes estrangers, que ja suposen un 41% del total de visitants.

El Centre del Carme, a la caça del públic jove

El Centre del Carme de Cultura Contemporània tanca el 2022 amb un increment de visitants del 90,75% respecte de l’any anterior, amb un total de 319.940 persones que van passar per les sales i els claustres del convent per visitar les exposicions o participar en les activitats culturals. El complex museístic està ja prop de duplicar les xifres de visitants del 2021 i millora notablement les seues dades del 2019, anteriors a la crisi sanitària. El 42% dels visitants, més de 103.000 persones, han sigut menors de 30 anys, cosa que per al director del centre, José Luis Pérez Pont, implica “haver assolit l’objectiu de convertir el Centre del Carme en un espai de vida quotidiana, connectar amb el públic jove i acostar el pensament i la cultura contemporània a tota la ciutadania”.

L’exposició sobre l’emergència climàtica en què catorze artistes urbans van dur a terme intervencions ‘site specific’ a la Sala Ferreres Goerlich ha sigut la més popular del 2022, amb un total de 91.638 visitants, seguida de ‘Jaime Hayon: Infinitament’, que acaba l’any amb 70.375 visitants, i està disponible fins al 16 d’abril. Dues mostres més amb el disseny com a protagonista, ‘Play with Design’ i ‘Per què soc així’, produïdes pel Consorci de Museus com a part del programa oficial de World Design Capital València 2022, ocupen el tercer i quart lloc del rànquing de les més visitades, amb 47.260 i 45.473 visitants, respectivament.

El Museu de Belles Arts

El Museu de Belles Arts de València, la segona pinacoteca espanyola, també experimenta un creixement de visitants pròxim al 70%. Sota la direcció de Pablo González Tornel, el centre ha passat de 99.000 a 165.948 visitants, la meitat dels quals estrangers. A la col·lecció permanent s’ha sumat en la programació la mostra dedicada a José Aparicio Inglada (que ha atret 36.562 persones), a més de les exposicions ‘Disseny, seda i flors’ (40.420 assistents), ‘Cap a poètiques de gènere. Dones artistes a Espanya’ (38.287 visitants) i ‘Ànima. Pintar el rostre i l’ànima’, que encara continua (amb 33.416 visitants). El centre artístic prepara per al 2023 dues mostres que commemoren l’any Sorolla per convertir el centre en “un espai referent” per al pintor valencià, amb els quaranta llenços que obren en el seu domini.

Per part seua, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, situat al Palau del Marqués de Dosaïgües de València, ha incrementat els seus visitants en un 79%, fins als 172.750, situant-se com un dels que més creixen de la xarxa de museus estatals. Per al Ministeri de Cultura, el balanç evidencia un “avanç clar cap a la recuperació” de l’afluència prèvia a la pandèmia, si bé encara no s’ha aconseguit la línia marcada. Pel que fa a Alacant, el Museu Arqueològic (Marq) ha tingut gairebé 160.000 visitants, dels quals 101.862 han recorregut l’exposició internacional “Gladiadors. Herois del Colosseu”, que s’ha convertit en la segona mostra més visitada en tota la història del centre cultural.