Francisco Brines, “un poeta amb arrels i un poeta universal”, rep el premi Cervantes a Oliva

Francisco Brines va escriure que la vida és un parèntesi entre dos no res. El poeta, que va fer d'Elca el seu univers literari, ha rebut aquest dimecres dels caps de l'Estat el màxim guardó de les lletres hispanes al seu domicili familiar a Oliva per “la seua obra poètica que va del carnal i el purament humà al metafísic, l'espiritual, cap a una aspiració de bellesa i immortalitat”.

En la terra de tarongers que ha convertit en un llenguatge universal, el poeta va rebre al desembre de 2019, abans que la pandèmia fera un tomb al món, l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana de mans d'una delegació encapçalada pel president de la Generalitat, Ximo Puig, donat el seu estat de salut. Les mateixes circumstàncies han propiciat que els reis es desplacen a la seua residència familiar per a fer-li lliurament del premi Cervantes 2020, acompanyats pel ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, i una xicoteta delegació de representants del Govern.

Brines és més que un poeta, ha recalcat el president de la Generalitat a l'inici de l'acte: “Cal descobrir la seua aportació filosòfica”, una poesia que “genera pau, llibertat, convivència”, lligada a la racionalitat i els valors de la Il·lustració. Per a Puig, el premi implica “un reconeixement a una persona extraordinària i un poeta extraordinari, un poeta amb arrels i un poeta universal”. Nascut a Oliva en 1932, es va llicenciar en Dret, Filosofia i Lletres i Història, és doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València i ha sigut lector de Literatura Espanyola en la Universitat de Cambridge i professor d'espanyol en la Universitat d'Oxford. Va ser triat acadèmic de número de la RAE el 19 abril de 2001. Va prendre possessió el 21 de maig de 2006 amb el discurs titulat ‘Unitat i proximitat personal en la poesia de Luis Cernuda’.

L'escriptor ha rebut una desena de reconeixements nacionals i és el primer valencià a rebre el màxim reconeixement de les lletres hispanes pels seus poemes, recollits en quatre volums. “Las brasas és allò que està cremant-se, carbó o fusta, en procés d'extinció, però fins i tot viu. Palabras a la oscuridad feia referència a les paraules dels poemes que van també cap a la foscor com l'home cap a la mort però potser mes lentament, en el millor dels casos, que l'home en la seua vida personal. Aun no, títol del tercer llibre, és una denominació filosòfica d'Heidegger, però jo utilitze el 'encara no' com l'afirmació mes feble que hi ha; en aqueix procés de deixar de ser, la qual cosa fins i tot no s'ha negat a si mateix. L'últim llibre personificava l'oblit, que és el que diu el seu títol, Insistencias en Luzbel, ja que Luzbel personifica en un dels poemes l'oblit”, expressa el poeta en El don de vivir, un recopilatori de converses amb Santos Sanz Villanueva, crític literari.

El poeta, pertanyent a la generació del 50, ha mostrat interés durant tota la seua vida per la mort, la transcendència, el metafísic, amb una concepció de la vida com una successió de cicles.

Durant la trobada, l'escriptor valencià ha mantingut una conversa amb els reis sobre literatura -s'ha ressaltat, informa la Casa Reial, que en les últimes distincions aquest gènere ha estat molt present en el Cervantes- i ha obsequiat als monarques amb el llibre La iluminada rosa negra, una antologia poètica dels seus versos amb pròleg de Carlos Marzal i serigrafies originals d'Antonio Martínez Mengual.