L’Apollo XI ‘alluna’ a València

Caixaforum València acull fins a juny l’exposició Apollo 11. L’arribada de l’home a la Lluna per commemorar una de les efemèrides més importants de la història de la humanitat. L’exposició s’ha presentat aquest matí per Álvaro Borrás, director de Caixaforum València, Javier Hidalgo, cap d’Exposicions de Ciència de la Fundació “la Caixa”, i Rafael Clemente, assessor científic de la mostra.

L’exposició, que obrirà demà per a públic general, permet fer un recorregut científic des del moment en què Galileu va observar per primera vegada la Lluna amb un telescopi construït per ell mateix el 1609 fins que l’ésser humà la va xafar. La mostra recull tot el que coneixem actualment sobre aquest satèl·lit natural, com es va preparar aquesta gesta fa més de cinquanta anys i com es duen a terme aquestes missions en l’actualitat.

El projecte Apollo, vist des de la perspectiva actual, sorprén pels riscos que van assumir tots els seus membres i les solucions que van haver d’aplicar a problemes tecnològics mai abans abordats.

Els elements interactius i multimèdia de la mostra ajudaran a entendre millor les dimensions dels viatges espacials. D’una banda, una gran taula tàctil permetrà recórrer tota la superfície lunar i descobrir tots els llocs d’allunatge de les diferents missions que hi ha hagut al llarg de la història.

Un altre dels plats forts de l’exposició és un interactiu mecànic en què es podrà llançar un coet d’aigua i aire comprimit aplicant la tercera llei de Newton. Així mateix, es podran veure vídeos que mostren com és la vida en l’espai, des de com dormen els astronautes fins a com es llaven les dents o els cabells. També es podrà conéixer millor als astronautes que van protagonitzar la missió Apollo 11 o els experiments que es van dur a terme en el transcurs d’aquesta.

Entre les peces destacades que s’exhibeixen en Caixaforum València estan la reproducció del primer telescopi de Galileu, que li va permetre veure i estudiar la superfície d’aquest satèl·lit; la reproducció de la secció de comandaments del mòdul lunar; la rèplica de l’escafandre de l’enginyer militar i aeroespacial Emilio Herrera (precursora dels vestits espacials); aliments utilitzats en viatges espacials, així com diferents objectes reals i productes d’higiene i de primera necessitat.

El primer viatge a la Lluna va ser una missió amb una forta càrrega simbòlica, però d’un abast científic limitat; amb tot, el viatge de l’Apollo 11 va omplir durant molts dies les pàgines de la premsa de tot el món, com mostren alguns diaris i revistes de l’època reunits en l’exposició. Fins al retorn dels astronautes, els únics testimoniatges gràfics van ser les borroses imatges rebudes per televisió, en el que es podria considerar com el primer espectacle global seguit en el món sencer. Una vegada disponibles les fotografies obtingudes en la Lluna, les revistes il·lustrades de tot el món van llançar edicions especials que mostraven per primera vegada el desolat paisatge del nostre satèl·lit.

Neil Armstrong i Buzz Aldrin

El 20 de juliol de 1969 el mòdul lunar Eagle de la missió Apollo 11, amb Neil Armstrong i Buzz Aldrin a bord, aterrava en un lloc anomenat mar de la Tranquil·litat que va resultar ser un pedregar. Això va posar a prova l’extraordinària perícia d’Armstrong com a pilot, que va haver d’allunar la nau en mode manual. Michael Collins es va quedar esperant en el Columbia, el mòdul de comandament.

No va ser fins al dia 21 que Armstrong va fer els primers passos sobre la superfície lunar i va pronunciar la frase històrica: “És un pas menut per a un home, però un gran salt per a la humanitat”. L’exposició mostra tot el que coneixem sobre el nostre satèl·lit natural i com es prepara un viatge hui dia amb comparació de com es va dur a terme, fa mig segle, la missió històrica que va fer realitat el somni d’arribar a la Lluna.

L’empremta que aquest fet va deixar en els ciutadans de la Terra va ser majúscula. L’ésser humà abandonava el bressol i emprenia el primer dels viatges tripulats cap a altres cossos celestes.

Com la ciència va canviar la concepció de l’univers

Al començament del segle XVII, la Lluna va deixar de ser una lluminària quasi mística i es va convertir en objecte d’estudi científic de la mà de Galileu Galilei, en dirigir cap a aquesta el ‘tub òptic’ que li va permetre contemplar muntanyes, planes, cràters... Acabava de descobrir un món que contradeia el pensament aristotèlic oficial. L’anquilosada ciència medieval va començar a trontollar-se. Poc després, Galileu va observar la progressió de les taques solars –fet que va provar per primera vegada la rotació del Sol–, així com el moviment dels satèl·lits de Júpiter i les fases de Venus, dues troballes que acabarien donant suport a la teoria copernicana.

Entre aquest moment i la missió Apollo 11 van passar molts segles, en què es van anar aconseguint noves fites científiques, fins que la conquesta de l’espai es va convertir en una carrera contrarellotge en els anys seixanta entre les dues grans potències mundials: la Unió Soviètica i els Estats Units. El bloc capitalista i el comunista es van embarcar en una contesa estratègica coneguda com la Guerra Freda, i així va ser com l’espai es va convertir en un camp pel qual competir.

El 1957 el llançament del primer satèl·lit artificial de la Unió Soviètica, l’Sputnik 1, va accelerar la carrera cap a la conquesta de l’espai per part dels nord-americans, que ho van interpretar com una amenaça. En aquests moments es va crear la NASA, en què es van desenvolupar diversos programes per a aconseguir que l’home arribara a la Lluna el 1969 amb l’Apollo 11. Finalment, Armstrong xafava la Lluna el 21 de juliol d’aquell mateix any.

Les condicions de vida en l’espai

En l’espai res és fàcil; fins i tot les funcions més rutinàries requereixen precaucions especials. Per descomptat, els astronautes han d’emportar-se tots els consumibles que necessitaran durant el viatge: oxigen, aliments, aigua… Durant el programa Apollo, la gastronomia espacial havia fet alguns avançaments. Els astronautes podien sol·licitar menús ajustats a les seues preferències personals, però sempre es tractava d’aliments deshidratats o en porcions menudes envasades al buit. A més de consumibles, també havien de portar equips d’exercici, farmacioles mèdiques, eines i, sobretot, equips d’enregistrament.

Menys potent que un telèfon intel·ligent actual

El cor de les naus Apollo era l’ordinador de bord AGC (Apollo Guidance Computer). El seu disseny va marcar una fita en el desenvolupament d’equips informàtics, tant en programari com en maquinari. Ara bé, no hem d’oblidar que era menys potent que un telèfon intel·ligent corrent de hui dia. De fet, s’assemblaria més a una calculadora.

El Saturn V va ser un coet dissenyat per Wernher von Braun i construït expressament per al viatge a la Lluna. Tenia més de 110 metres d’alçària (com un edifici de 36 pisos) i pesava unes 2.800 tones en l’enlairament. Constava de tres etapes actives: la primera, alimentada per querosé i oxigen, estava propulsada per cinc motors; la segona i la tercera cremaven una mescla més energètica d’hidrogen i oxigen líquids. Les dues primeres etapes (i una breu encesa de la tercera) servien per a entrar en l’òrbita terrestre; la tercera proporcionava l’impuls final cap a la Lluna.

El viatge, bases de seguiment i mòdul lunar

El primer requisit per a arribar a la Lluna era aconseguir prou velocitat, quasi 11 quilòmetres per segon. Per arribar a aquesta velocitat, els enginyers van dissenyar el Saturn V, el coet més gran i potent utilitzat fins hui, així com totes les instal·lacions necessàries per al seu llançament i el control del vol. La nau es va projectar en tres seccions: mòdul de comandament, mòdul de servei i mòdul lunar. Només el primer mòdul estava capacitat per a tornar a la Terra. El mòdul lunar estava destinat a portar dos astronautes fins a la superfície del nostre satèl·lit i remuntar després per trobar-se amb la nau principal, que l’esperaria en òrbita.

Per al projecte Apollo també calgué construir una xarxa de centres de control. La sala de comandaments del Centre Espacial John F. Kennedy, al cap Canaveral (Florida), era la responsable del llançament del coet fins que aquest superava l’altura de la torre de servei. En aquest moment, el control passava al Centre de Vols Espacials de Houston, encarregat de la resta de les operacions. A més, es van establir tres estacions de seguiment (Goldstone, als Estats Units; Canberra, a Austràlia, i Fresnedillas de la Oliva, a Espanya), separades uns 120 ° entre si, per poder mantindre les comunicacions durant la trajectòria cap a la Lluna, així com l’allunatge en la Lluna i el retorn a la Terra.

El mòdul lunar estava dissenyat per a transportar dos astronautes fins a la superfície de la Lluna i després permetre’ls tornar. Era una nau molt reduïda en què s’havia estalviat fins a l’últim gram, per la qual cosa ni tan sols tenia seients. Els dos pilots anaven drets, cosa que els permetia, a més, una visió millor del terreny. El mòdul lunar portava dos motors coet: un de més potent i d’impuls ajustable, per a allunar, i un altre, molt més senzill, per a elevar-se des de la Lluna. Tots els Apollo van allunar en les primeres hores del dia lunar, quan el sol estava baix. D’aquesta manera evitaven les altes temperatures. A més, com que allunaven amb el sol a l’esquena, els astronautes podien veure l’ombra de la seua nau aproximant-se a la superfície. Al final, sabien que havien de parar just damunt de l’ombra.

En la Lluna, els objectes pesen sis vegades menys que en la Terra, però la seua massa continua sent la mateixa. Un astronauta pot caminar sense molt d’esforç, encara que carregue prop de cent quilos entre el vestit i la motxilla. Però ha d’anar amb compte quan comença a caminar i, sobretot, quan frena: la seua massa, i amb això la seua inèrcia, poden gastar-li males passades.

Explorant la Lluna

L’Apollo 11 va portar a la Lluna tres experiments científics: un captador de vent solar, en forma de làmina de plàstic aluminiat, que es va exposar al Sol durant dues hores i després es va recollir i es va tornar a la Terra per analitzar les partícules subatòmiques absorbides per la seua superfície; un reflector làser en què pogueren rebotar feixos de llum enviats des de la Terra, a fi de mesurar el temps d’anada i tornada del centelleig i poder establir així la distància a la Lluna amb gran precisió –malgrat que està degradat pel temps, aquest reflector encara continua utilitzant-se–; i, finalment, un sismòmetre per a registrar tremolors de terra. L’Apollo 11 va portar de tornada uns vint quilos de mostres, però també va deixar en la Lluna alguns objectes significatius, com per exemple una placa metàl·lica adossada a una de les potes d’aterratge amb un missatge commemoratiu.

Entrada del coet a la Terra

En tornar a la Terra a 40.000 km/h, el mòdul de comandament, del qual se’n pot veure una rèplica en l’exposició, havia de perdre velocitat aprofitant el brutal fregament de l’aire. La seua superfície, recalfada fins a uns 2.500 °C, estava protegida per un escut tèrmic que s’erosionava a poc a poc per dispersar la tremenda energia cinètica. Només en arribar a 8.000 metres d’altura, començaven a desplegar-se els paracaigudes d’estabilització; els tres principals s’obrien a 3.000 metres.

Encara que era molt remota, hi havia la possibilitat que els astronautes portaren gèrmens d’origen extraterrestre en tornar del seu viatge. Per previndre-ho, la càpsula es va arruixar amb desinfectant i els seus ocupants la van abandonar enfundats en vestits d’aïllament biològic. Després van quedar confinats en quarantena durant més de dues setmanes.

El futur

Encara que s’ha especulat molt sobre una futura base lunar, la seua utilitat no és clara. Tot indica que la motivació principal per a construir una petita base en aquest satèl·lit no siga tant científica com lúdica: el turisme espacial. Les agències espacials no paren de treballar en nous programes d’exploració de l’espai.

Més divulgació astronòmica en La Ciutat de les Arts i les Ciències

Després de la visita a la Lluna, ens podem traslladar només uns metres fins al Museu de les Ciències per conéixer a fons Mart. L’exposició Mart. La conquesta d’un somni ens acosta els secrets del planeta roig des d’un punt de vista científic, cultural i històric. La fascinació i la curiositat pel nostre veí naix fa 4.500 anys quan els assiris el van esmentar per primera vegada. La mostra del Museu ens acosta aquest interés, la seua influència en l’imaginari col·lectiu, la seua representació en la cultura i els reptes d’una futura colonització humana. Escolta com sonaria la teua veu, quin seria el teu pes en diferents planetes o posa a prova els teus coneixements amb un test d’imatges. Mai el planeta roig havia estat tan prop.