El funcionari i testimoni clau en dos casos de corrupció del PP que va mentir descaradament en el judici de Taula

La retractació en el judici de la peça separada A del cas Taula de Jesús Gordillo, testimoni clau en dues causes de corrupció que afecten el PP valencià, “no resulta creïble”, segons ha conclòs la secció segona de l’Audiència Provincial de València en la sentència que ha condemnat l’ex-vicealcalde Alfonso Grau a quatre anys i mig de presó pel finançament en B de la campanya electoral del 2007 de Rita Barberá. La nova versió exculpatòria, una de les escenes més esbalaïdores de la vista oral celebrada el mes de gener passat, “la va oferir per primera vegada en judici”, manca “de qualsevol suport probatori” i de “cap dada que permetera esbrinar si poguera ser certa o no, pel fet de ser molt pobra en detalls”, sosté la sentència.

La fabulació del testimoni va causar un enuig gens dissimulat en el tribunal i en les acusacions. A ningú li agrada que li mentisquen i la falsedat de Gordillo va ser obertament descarada. La declaració també va causar una certa satisfacció en algunes defenses.

No es tractava d’un testimoni menor. Jesús Gordillo (Granada, 1970) va ser un dels assessors més pròxims al condemnat Alfonso Grau. Va treballar en Correus entre el 1988 i el 1999, en què es va incorporar a treballar amb Grau en l’Ajuntament de València. El 2005 va passar a ser gerent i apoderat de l’empresa de tractament de residus Fervasa, propietat de la Sociedad de Agricultores de la Vega (SAV), una de les grans adjudicatàries del consistori que va aportar més de 450.000 euros a la caixa B del PP de València, segons l’apartat de fets provats de la sentència.

El 2007, any en què el PP va obtindre els seus millors resultats electorals, es va incorporar a Laterne, l’entramat usat pel PP de Rita Barberá per a finançar la seua caixa B per a la campanya de les municipals.

Després de la victòria electoral de Rita Barberá, Jesús Gordillo va ocupar el lloc d’adjunt al director de concessions del grup Secopsa, l’empresa adjudicatària de contractes municipals que també va unflar la caixa B del PP. Només entre el 2006 i el 2007, la firma va facturar al consistori entre 40 i 60 milions d’euros. Secopsa va injectar a la caixa B del partit un total de 525.000 euros, segons es desprén de la sentència.

En l’últim mandat de Rita Barberá, Jesús Gordillo va tornar a ser assessor de Grau, encara que, per motius desconeguts, va aportar documentació clau sobre la caixa B a un mitjà de comunicació i va rebutjar, juntament amb un grup reduït de treballadors del grup municipal, participar en l’operativa de barrufeig per a les eleccions del 2015 (l’ingrés de 1.000 euros que després se’ls tornaven en dos bitllets de 500).

L’1 de desembre de 2016 va declarar davant la Unitat Central Operativa (UCO), en la caserna de la Guàrdia Civil de Patraix, i va desgranar la mecànica de finançament en B del PP de Rita Barberá a través de l’entramat de Laterne, pertanyent al difunt empresari Vicente Sáez. El seu testimoniatge va permetre comprendre als investigadors el complex entramat orquestrat per Grau per a encebar la caixa B amb aportacions de rellevants empreses contractistes.

Aquell any mateix, Gordillo ja no era un personatge desconegut de les clavegueres del PP de València després de la seua compareixença en una comissió d’investigació municipal. No obstant això, en el judici va canviar radicalment de versió i va exculpar Grau de tot el que havia declarat davant l’UCO i ratificat davant el jutge instructor de la causa. Bàsicament, va donar la culpa a un mort, concretament, a l’empresari Vicente Sáez.

La seua nova versió, no gaire elaborada, no quadrava. Fins i tot va arribar a afirmar que va ser amenaçat per un misteriós home perquè lliurara la documentació de la caixa B a un mitjà de comunicació. El tribunal no s’ha cregut la seua narrativa. Es tracta, indica la sentència, d’“afirmacions que es poden titlar d’incertes”, sense entitat suficient ni tan sols “per a generar dubte”.

“No va dir la veritat en el judici i sí quan va declarar en la fase d’instrucció”, abunda la sentència. El tribunal de la secció segona de l’Audiència de València conclou que “no hi ha cap indici que avale la hipòtesi oferida” en el judici per Jesús Gordillo.

Per a arribar a aquesta conclusió tan categòrica, la sentència analitza les declaracions de sis treballadors del grup Laterne, que van comparéixer com a testimonis. Així doncs, la versió de Gordillo en la fase d’instrucció va ser corroborada per altres mitjans de prova: la documentació bancària i fiscal que va aportar “és congruent” amb la seua declaració davant l’UCO, ratificada després davant el jutge.

Encara que en el judici va criticar la transcripció de la seua declaració per part de l’UCO, la sentència recorda que Gordillo ni tan sols “va negar que el que constava en les actes de declaració policial i judicial no es corresponguera amb el que ell havia declarat”. De fet, la sentència defensa que la descripció de l’atestat policial “és fidel i correcta”.

Davant les fabulacions del testimoni, el fiscal Fernando Maldonado va demanar la declaració en la vista oral del periodista Javier Alfonso, director de Valencia Plaza, el mitjà de comunicació que va rebre la documentació de la mà de Jesús Gordillo i que, davant la gravetat dels fets, la va remetre a Anticorrupció.

El veterà periodista va desmuntar les boles de Gordillo una per una. “Aquest testimoni”, afirma la sentència, “desmenteix alguns extrems rellevants de la versió del senyor Gordillo”. L’exassessor de Grau “va anar explicant el contingut del que lliurava, identificant els documents que considerava més rellevants i tot això sense revelar por o angoixa”, segons va explicar Javier Alfonso.

L’aval de la sentència relativa a la peça separa A del cas Taula reforça, de passada, els prolegòmens del cas Azud, una altra causa vinculada a la presumpta corrupció urbanística en l’etapa de Rita Barberá en què el testimoniatge de Gordillo també va ajudar a les perquisicions de l’UCO i en què Alfonso Grau figura com un dels principals investigats. L’exassessor de Grau va declarar davant l’UCO, en la fase secreta del cas Azud, el 20 d’octubre de 2017.

Tècnic de l’Ajuntament de València

Després dels vaivens del personatge en tots dos casos, Gordillo va recalar en l’Ajuntament de València, en un lloc de tècnic superior del Servei Econòmic Pressupostari. La seua firma electrònica consta en documents oficials del consistori sobre puntuacions d’empreses contractistes en el marc d’adjudicacions municipals. Un retorn als orígens, però ja no en llocs de lliure designació.

També figura des del 2019 com a administrador únic de l’empresa Lucinala SL, una firma domiciliada a València i dedicada al comerç al detall d’articles de rellotgeria i joieria en establiments especialitzats, segons les dades que consten en el Registre Mercantil. En Valedana SL, una altra societat dedicada al mateix negoci, va ser administrador únic fins al 2020. També va ser propietari de World Management Business SL, una mercantil de comerç a l’engròs de cuirs i pells, actualment extingida.

Gordillo va ser a més secretari de Bulevar del Arte y la Cultura SA i de Bort Cultural SL, dues firmes propietat, entre altres, de l’empresa Cyes, investigada en diverses causes relatives al finançament del PP i adjudicatària de la construcció i la gestió de l’espai cultural La Rambleta.

Jesús Gordillo no ha contestat les telefonades d’elDiario.es.