El dirigent comunista que ha ressuscitat un mural inèdit del camarada Josep Renau

“Dona la casualitat que som comunistes i valencians”. El secretari general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV), Javier Parra, ha ressuscitat un enorme mural inèdit de l’artista Josep Renau (València, 1907 - Berlín Est, 1982) i busca ara negociar amb alguna institució pública per instal·lar-lo en algun lloc de la ciutat. 

Parra (Ruidera, Ciudad Real, 1977), enginyer informàtic de formació, va cursar el màster de disseny i il·lustració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i la seua investigació per al treball final va ser precisament sobre el mural inèdit titulat El futur treballador del comunisme que les autoritats de la República Democràtica d’Alemanya (RDA) van encarregar el 1969 a l’artista exiliat i després van rebutjar. “El repte ara és buscar-li un espai on situar-lo, si pot ser a la seua ciutat natal”, afirma Javier Parra, que també prepara una tesi doctoral sobre els processos de treball de Renau i l’aplicació de noves tecnologies al seu mètode particular. 

El dirigent comunista ha recuperat els arxius de Renau sobre el mural, depositats en la fundació pública a què l’artista va donar el seu llegat, per traçar l’obra conforme tenia previst el muralista. “Aquest tipus de projectes van molt lents, la manera més executiva era posar-se a la faena”, assegura Parra, que va obtindre el vistiplau de la Fundació Josep Renau per a l’elaboració del mural pòstum. Al cap de dos anys de faena, el secretari general del PCPV ha acabat l’enorme obra, de 32 metres quadrats. 

“El que té de bo aquest mural és que està tot documentat, en l’arxiu de Renau es conserva des dels colors que es van sol·licitar, els esquemes, la grandària dels taulers i fins i tot una proposta d’instal·lació”, conta l’autor. “És un dels aspectes que em semblen més interessants, feia un estudi previ molt minuciós sobre el trànsit dels espectadors, els angles i els punts de vista”, explica Parra.

L’hereu ideològic i artístic de Renau ha treballat en un taller de la Ciutat Fallera, on s’elaboren els monuments de la festa capdavantera de la ciutat. El mural, un dels més volguts per l’artista valencià de la seua etapa en l’exili a l’RDA, representa la ciència i la tecnologia en el socialisme real, malgrat que té uns traços poc comuns en l’obra de Renau; de fet només hi figura un personatge, tot i que els seus murals gegants solien representar el conjunt de la classe treballadora (“és molt renaixentista”, apunta). 

“Vaig haver de traslladar l’esbós de 50 per 70 centímetres a una estructura de set per quatre metres”, abunda Parra, que s’ha basat en el tercer i definitiu esbós que va crear Renau d’aquesta obra inèdita que es troba en els fons de la Fundació Josep Renau en l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). 

El repte, sense cap mena d’ajuda pública, ha culminat la fase de creació, però ara ve la tasca complicada de buscar-li un lloc apropiat a la ciutat natal de l’artista, d’on es va exiliar arran de la victòria del bàndol franquista en la Guerra Civil en una primera etapa a Mèxic i, posteriorment, a l’RDA. 

“Encara queda molt per a donar a conéixer”

“Queda moltíssim per reivindicar de la figura i obra de Renau, en la seua pròpia ciutat és molt complicat, més enllà d’exposicions puntuals, veure l’obra de Renau, tot i que l’arxiu és immens”, recorda Parra, que considera que l’exposició en l’IVAM, que es pot visitar fins al pròxim 9 de gener, “és una de les millors que s’han fet en molt de temps”. 

El secretari general del PCPV lamenta que no s’haja reivindicat bastant el llegat del genial artista valencià: “S’ha anat avançant, però encara queda molt per a donar a conéixer el seu pensament i la seua obra”. Malgrat ser un dels artífexs de l’evacuació del tresor artístic espanyol, amenaçades pels bombardejos franquistes a Madrid, Josep Renau “ni tan sols té una placa en el Museu del Prado”. “Ser comunista fins a l’últim dia també ha dificultat que es reconega prou Renau, cosa que és de justícia”, postil·la. 

Javier Parra recorda que la intenció de Renau va ser donar a la seua ciutat natal les seues obres per continuar formant nous artistes. L’autor busca ara una localització adequada per a l’enorme mural, de 350 quilos i dissenyat per Renau per a un espai cobert. “Faré un recorregut per tots els espais en què puga haver-hi prou espai i aniré tocant portes per poder plantejar a institucions les possibles ubicacions”, assenyala Parra. 

“Si realment hi ha voluntat per part de les institucions, m’agradaria que es quedara a la ciutat de Renau ”, afirma el secretari general dels comunistes valencians.