El balanç de la jutgessa de la dana: l’“absoluta indecisió” del Cecopi va evitar que s’enviara l’Es-Alert “tres hores” abans

La jutgessa de la dana ha establit que l’“absoluta indecisió” del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) del 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts, “davant una situació que, lluny de millorar, anava empitjorant”, va propiciar que l’Es-Alert no s’enviara “amb tres hores d’antelació”, a pesar que es podia perfectament haver alertat així de sobte. Si bé el missatge automàtic als mòbils es va enviar finalment a les 20.11 —va ser “tardà” i amb un missatge “erroni”, segons la magistrada—, un testimoni molt rellevant (el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez) va confirmar, fins i tot documentalment, que la “possibilitat d’alertar la població” estava damunt la taula des de gairebé el començament de la reunió del Cecopi. Així ho detalla la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra en una interlocutòria dictada dijous, en què recorda que la proposta de Suárez ja plantejava la lúcida recomanació a la població que “amb caràcter immediat” s’accedira a zones altes.

La resolució rebutja l’acarament, proposat per una de les acusacions particulars, entre l’exconsellera Salomé Pradas, principal investigada en la causa, i Jorge Suárez, per haver quedat acreditat durant la instrucció la cronologia contrastada dels fets. I s’erigeix en un balanç detallat de la investigació de la magistrada de Catarroja, que apuntala la desastrosa gestió per part de la Generalitat davant la dana.

La jutgessa recorda que la proposta inicial del subdirector d’Emergències no va ser “del grat” de José Miguel Basset, cap del Consorci Provincial de Bombers, “ni s’assumeix” per part de Pradas, que, al cap d’una hora de reunió, va suspendre el Cecopi per a “pensar les diferents opcions”.

La jutgessa considera que els “motius tècnics com a causa del retard”, al·legats tant per Pradas com per diversos dels testimonis de la causa, “eren en realitat inexistents”. “El llançament d’un missatge d’alerta no xocava amb dificultats d’aquesta naturalesa”, afirma la interlocutòria.

De fet, la magistrada recorda que, en el cas de l’Es-Alert de les 20.11, el funcionari d’Emergències Miguel Molla, “amb gran eficiència”, a penes va tardar dos minuts i 36 segons a validar el missatge perquè arribara als mòbils de la població de la província de València.

“Múltiples canals” per a alertar a la població

A més, reitera la instructora, les alertes a la població “haurien pogut efectuar-se a través de múltiples canals”, més enllà de l’eina concreta de l’Es-Alert. Així i tot, rebla, “no concorria cap impediment en l’enviament de l’Es-Alert”.

El Cecopi, segons la instructora, tenia marge de maniobra: “Hi havia temps, poc, però n’hi havia”. No obstant això, la “paràlisi en la presa de decisions” va impedir una resposta mínimament eficaç davant l’emergència de la dana. A hores d’ara de la instrucció, a més, “no poden quedar dubtes” sobre qui assumia la decisió d’enviar el missatge, tal com ha avalat per unanimitat la secció segona de l’Audiència Provincial de València.

També qüestiona que l’obsolet missatge de les 20.11 s’enviara exclusivament per la situació en la presa de Forata, ja que a aquella hora, en el si del Cecopi, “ja se sabia la situació del barranc de Poio”, tal com van manifestar en seu judicial tant Suárez com Salvador Romo, comandant de la Unitat Militar d’Emergències (UME) que va participar en la reunió en el Centre d’Emergències de l’Eliana.

De fet, el missatge previst per la presa, immersa en una situació potencialment catastròfica, “mai” es va arribar a enviar, “ni aigua avall de Forata ni a cap altra zona”.

Romo, segons recorda la interlocutòria, va declarar el 5 de març passat que un dels militars de l’UME sobre el terreny el va avisar cap a les 18.45 que no podia passar de Riba-roja de Túria “perquè el barranc estava molt desbordat”, dada que va comunicar a Suárez. També va al·ludir als “vídeos sobre el barranc de Poio” que circulaven entre “tots els que estaven en la sala del Cecopi”.

Els “dubtes jurídics” de Pradas

D’altra banda, les telefonades al 112 “es comptaven per milers” i la rambla de Poio “era un dels llocs afectats”, afig la interlocutòria. No obstant això, Pradas va expressar “dubtes jurídics” sobre el contingut del missatge i es va transformar en un text més suavitzat i allunyat d’un possible escenari de confinament (ja no recomanava romandre en els domicilis, que a la consellera li semblava massa “imperatiu”, sinó evitar els desplaçaments). I això, a pesar que, tal com va confirmar Suárez a viva veu en el Cecopi davant els dubtes sobre la viabilitat jurídica, la consellera era la directora del Pla d’Inundacions i, per tant, “sí que podia adoptar aquesta mesura”.

La jutgessa destaca el missatge de veu enviat per Pradas a José Manuel Cuenca, llavors cap de gabinet del president Carlos Mazón, en què la consellera anunciava que s’enviaria un segon Es-Alert que recomanava allunyar-se de barrancs o rambles i romandre en altura. El cap de gabinet del president, destaca la magistrada, va contestar que la possibilitat d’un confinament per a tota la província de València era una “barbaritat” i suggeria (segons Cuenca) o ordenava (segons ho va entendre Pradas) “que es traguera això del cap”.

La comparació d’un confinament d’emergència davant la dana (per a “evitar que la població perira ofegada”) amb el que va durar “mesos” a conseqüència de la crisi sanitària de la pandèmia del Covid-19, tal com s’evocava, “no resultava lògica”.

“L’al·legada concurrència de motius jurídics que podien dilatar la procedència d’un avís a la població mostraria un desconeixement de les competències pròpies en la gestió de l’emergència, i cosa que era més preocupant, mostraria que disquisicions jurídiques sense agafador legal suposaven posposar un missatge que no causava cap violació, no sols de drets fonamentals, sinó de cap altre dret dels receptors”, afirma la jutgessa Ruiz Tobarra.

Les telefonades fora de la sala del Cecopi

La interlocutòria també al·ludeix al fet, confirmat per diversos testimonis (incloent-hi Jorge Suárez), que Pradas i el seu secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, sempre telefonaven a terceres persones eixint de la sala del Cecopi.

“S’ignora amb qui va consultar la senyora Salomé Pradas”, reconeix la jutgessa.

Encara que a ningú se li escapa, i així consta en un informe notarial aportat per la mateixa exconsellera i incorporat a la causa (i publicat íntegrament per elDiario.es), que Pradas va telefonar en diversos moments clau al seu superior jeràrquic, el president llavors Carlos Mazón, que va allargar aquella vesprada el dinar i la sobretaula en un reservat del restaurant El Ventorro amb la comunicadora Maribel Vilaplana.

Eventual acarament de Pradas amb Mompó i Martín Moratilla

La jutgessa deixa caure que l’esbrinament d’aquestes telefonades fora de la sala del Cecopi podria ser plausible amb un hipotètic acarament entre els dos investigats, encara que recorda que “tindrien dret a no declarar i a no dir veritat”. I fins i tot amb un acarament entre Pradas i Argüeso i el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, i el director general d’Emergències llavors, Emilio Martín Moratilla, que van presenciar algunes d’aquestes telefonades.

“És evident”, assenyala la interlocutòria, que hi havia una “relació més estreta” i “de més confiança” entre els dos investigats amb Mompó o Martín Moratilla que amb el funcionari Jorge Suárez. A tall d’exemple, la magistrada instructora recorda que l’“encertada” proposta inicial de Suárez de text de l’Es-Alert “no es va assumir” per part de Salomé Pradas, que “insistia que tots havien d’estar-hi d’acord”.

Tant en el primer Es-Alert de les 20.11 com en el segon, enviat poc abans de les 21.00, va ser Salomé Pradas qui va donar les “instruccions”. Fins i tot va imposar “correccions lingüístiques” al text en la versió en valencià, juntament amb Vicente Mompó.

Després de les correccions (amb canvis com el normatiu “tipus” per l’incorrecte “tipo” o, en la mateixa línia, d’accents), Pradas “va fer una foto a la pantalla de l’ordinador” amb l’esborrany i va dir: “Avant”. “El mateix passa”, explica la instructora, amb el segon missatge Es-Alert: la consellera va ordenar als tècnics que “abans que s’envie” volia veure’l.

“Nombroses defuncions” abans de l’Es-Alert

En definitiva, el missatge “es va enviar tard” i amb un text “tan genèric” de mera precaució, segons l’expressió de Pradas, que “realment no alertava del perill que corria la població de tota la província de València, especialment en les zones on no plovia”, tal com han confirmat dues de les pèrites principals que han declarat en el marc del procediment: la geògrafa Ana Camarasa i la meteoròloga Victòria Rosselló.

Nuria Ruiz Tobarra retrau que, entre les 19.00 i les 20.00 (abans de l’enviament de l’Es-Alert), “es van produir nombroses defuncions o hi havia persones que intentaven salvar-se”, tal com han acreditat centenars de familiars de les víctimes en les seues declaracions com a perjudicats.

La jutgessa recorda el cas concret d’un mort en un garatge de Paiporta. Els testimonis que van presenciar la seua mort (i van aportar al sumari de la causa el seu “escruixidor relat”) van tractar d’ajudar-lo amb la “impotència” de no poder salvar-lo i presenciant així l’“agonia” de l’home, que “incloïa acomiadar-se dels seus familiars davant la creença que no eixirien vius d’aquell garatge”.

D’altra banda, el segon Es-Alert, encara que “més encertat en el contingut”, també va ser “tardà” per a les poblacions de la comarca de l’Horta Sud, així com per a Algemesí o Guadassuar. A més, tampoc es va enviar a la zona de Sot de Xera, on van morir dues persones pel desbordament de la presa de Buseo, de titularitat autonòmica.