Cristina Mora: “A Quart de Poblet, 150 famílies paguen per l’educació de 0 a 3 anys, la gratuïtat de Mazón és mentida”

La socialista Cristina Mora va agafar el testimoni i la vara de comandament com a alcaldessa de Quart de Poblet després dels 24 anys al capdavant del municipi de la seua companya de partit, Carmen Martínez. La regidora de Cultura del municipi fins ara va guanyar les passades eleccions municipals amb el 45% dels vots i 10 regidors de 21. Governa en coalició amb Compromís, que té tres edils. Un any i cinc mesos després de la seua elecció, fa balanç de la seua gestió per a elDiario.es. L’habitatge, la indústria i els serveis socials marquen la seua estratègia.

Hi ha manifestacions importants pel problema d’accés a l’habitatge, entre les quals ahir dissabte a València. És una de les principals preocupacions dels joves actualment, quins plans té en marxa per a afrontar-ho?

És veritat que, encara que els ajuntaments no tinguem massa competències en matèria d’habitatge, no podem defugir la realitat, i la realitat és que hui dia l’habitatge és una preocupació molt important de la societat i que els nostres veïns i veïnes ens la transmeten. Afortunadament, tenim un Programa d’Actuació Integrada (PAI) en ple desenvolupament, parlem de més de 2.500 habitatges i en els pròxims tres anys tenim un càlcul estimat que més de 3.000 persones ja hi viuran. Del total d’habitatges, més del 50% seran protegits, vam aconseguir augmentar el percentatge per damunt del que marca la llei, que és un 30%. És veritat també que el preu que està marcat hui dia com a límit dels HPO és bastant elevat, parlem de 2.000 euros per metre quadrat i que, per tant, habitatges de 90 metres estan per 180.000 euros, que per a la gent jove és bastant complicat tindre aquest 20% que no et sol donar el banc i ací venen molt bé les ajudes que dona l’Estat.

Quines dades manegen quant a la situació de l’habitatge a Quart de Poblet?

En un primer moment hem encarregat un estudi que ens diga quants habitatges tenim a Quart de Poblet, quin tipus d’habitatges són, si estan en lloguer o en venda, és a dir, una fotografia de com està l’oferta i la demanda en el municipi per a poder treballar en un futur immediat. En primer lloc, en una oficina de l’habitatge en què el que facilitarem al veí i la veïna és tota la informació en matèria d’habitatge de què disposem, no sols a escala local, sinó de la Generalitat Valenciana i l’Estat quant a ajudes o les promocions que estan en marxa.

I quines mesures han pres fins ara?

Hem fet moltes coses per a tractar de bloquejar aquesta especulació que veiem que es genera al voltant de l’habitatge, perquè som un municipi amb una marca molt forta pel que fa a identitat de poble. És veritat ací que tothom es coneix, però tenim tots els serveis que té una gran ciutat. El repte que tenim al davant és bloquejar aquesta especulació, perquè volem que els nostres joves s’hi queden a viure i a més es queden amb un preu que siga just. Ací hem prohibit els apartaments turístics, ho vam fer el mes de juliol, ací tenim només 12 habitatges d’ús turístic, però no en tindrem més. Per la nostra proximitat a València o a l’aeroport podíem ser un municipi procliu al fet que els pisos turístics pogueren vindre i això ho hem paralitzat. D’altra banda, vam demanar a la Generalitat que se’ns declarara zona tensada i s’ha negat a fer-ho, com la majoria de les comunitats governades pel PP. A Catalunya sí que s’aplica i ja hi ha reduccions considerables en el preu del lloguer, per la qual cosa pot ser una bona mesura que pose sostre a aquesta escalada de preus dels lloguers.

A Quart hi ha un problema d’habitatges buits que no es trauen al mercat?

El que ens hem trobat és molts locals comercials tancats des de fa molts anys que no estan dins de l’eix comercial, perquè ens interessa molt fomentar el comerç de proximitat, però n’hi ha molts que estan fora d’aquest eix i fa anys que estan tancats. Per a facilitar l’accés a l’habitatge a col·lectius com les persones majors hem permés que es puga canviar aquest ús comercial a ús d’habitatge i que alguns baixos comercials puguen convertir-se en habitatges en planta baixa per a persones majors o amb mobilitat reduïda.

Un altre repte que teniu és la connexió amb València després del Pla Sud, quins projectes teniu en aquesta línia?

Hi ha un projecte es va quedar damunt la taula presentat per l’anterior Govern del Botànic que ara no sabem si està davall la taula o en un calaix, perquè no en sabem res. Va ser un projecte que acabava aquest Pla Sud i que finalitzava el parc de capçalera que connectara amb el llit original del riu Túria que mor ací. Aquest projecte del bosc metropolità preveia aquesta connexió amb el parc de capçalera i, la veritat, que no sabem què farà la Generalitat Valenciana, però els ajuntaments afectats el reclamem, perquè considerem que és el més just i que engloba aquesta sostenibilitat i aquest contacte amb el riu Túria. Podríem arribar perfectament amb bici a la mar. El projecte el va desenvolupar la Universitat de València i mai més se’n va saber res.

Ja ha mostrat dues queixes pel tracte de la Generalitat Valenciana, quina relació hi tenen?

La relació és pràcticament nul·la, jo crec que Quart de Poblet no està en la prioritat de l’agenda del president Carlos Mazón. Tenim alguns projectes tancats i compromesos que estan en l’aire. No van estar en els pressupostos del 2024 i bregarem perquè estiguen en els del 2025, com és el cas del centre ocupacional. Tenim una població de més de 200 persones amb una discapacitat intel·lectual de més del 33%, tenim ja un centre ocupacional, però en uns locals llogats que no són de la Generalitat, amb el risc que comporta. Tenim un projecte redactat d’un nou centre ocupacional i de dia que responia a la demanda de 70 famílies i és una preocupació que tenim. He demanat cita amb l’actual secretari autonòmic i veurem què ens diuen, perquè volem que es pose en marxa i que s’acabe. El més complicat que era la redacció del projecte, i ja s’ha fet, només falta buscar el finançament i portar-ho avant.

Es critiquen molt des de sindicats i associacions de dependència les retallades del Govern valencià, noteu aquestes retallades també en els municipis?

Ací tenim un equip molt cohesionat i, per sort, no depenem tant del que faça la Generalitat Valenciana, però és veritat que hi ha serveis i programes específics de salut mental que és molt important que es mantinguen. Tenim també una residència que el Govern del Botànic va inaugurar que ha donat eixida a una demanda històrica que també està un poc en l’aire el servei i l’equip que hi treballa. Són coses que en el dia a dia no afecten massa, però tenim una amenaça ací pendent que volem que desaparega; què passarà amb el contracte programa, què passarà amb les residències i quin és el pla de la Generalitat Valenciana en aquest mapa sociosanitari.

I en matèria d’educació, quines reivindicacions tenen?

La famosa gratuïtat de 0 a 3 anys a Quart de Poblet és absolutament mentida. Més de 150 famílies que van a l’escola infantil municipal Ninos, que és una cooperativa implantada en molts municipis valencians, han de cobrir un forat de 58.000 euros. Per a aquestes famílies l’educació infantil no és gratuïta. L’Ajuntament de Quart de Poblet paga el 50% d’aquesta quantitat i, a partir de l’1 de gener ho pagarem tot, perquè ens sembla injust que aquestes famílies hagen de pagar per alguna cosa que en altres escoles i municipis és debades. Ací no es dona. A més, aquest bo infantil s’ha tret de manera improvisada sense un esborrany previ del decret que puguem debatre, s’ha tret a les portes de l’estiu sense que puguem contrastar-lo i, a més, aquest bo no cobreix el cost d’una plaça d’educació infantil, està mal calculat des del principi. Han posat el límit en un preu i s’han deixat moltes escoles infantils de qualitat el preu de les quals està per damunt i, a més, paguen més i millor les places en les privades, 110 euros més al mes per plaça, respecte de les municipals. Han calculat un preu per plaça de 460 euros al mes i aquesta mateixa plaça en una escola municipal t’ix a 350 euros, perquè hi ha una ràtio més gran. Hem demanat reunió amb el conseller.

La població està cada vegada més envellida i requereix unes atencions, quins plans té en aquest sentit?

La salut és una prioritat. Des que vaig ser elegida alcaldessa em vaig marcar com a objectiu fer un pla de salut municipal, perquè la salut és un eix transversal. Tot importa, des dels ajuntaments podem fer moltes coses i tot influeix, des de la il·luminació, la contaminació acústica, la qualitat de l’aire, els espais d’oci, les zones verdes, les polítiques culturals i esportives, tot influeix. La salut mental és molt important també, vam posar en marxa un programa després de la pandèmia en l’ESO i el Batxillerat amb les persones joves. El 13% dels joves en la Comunitat Valenciana tenen problemes de salut mental i ací tenim un programa de prevenció que treballa amb ells de manera permanent durant tot el curs per a intentar detectar problemes de salut mental i pal·liar-los. Tenim també un conveni perquè els metges de Quart de Poblet, a més de receptar tractaments i medicaments, recepten també esport, salut esportiva en les nostres instal·lacions esportives.

Quant a la mobilitat, que és un repte en totes les ciutats, com es gestionen els nous modes de transport com els patinets i la seua convivència amb el vianant i quins projectes tenen?

Tenim una comissió de mobilitat que treballa de manera permanent per a informar de tots els casos que afecten, com talls de carrers. Treballem molt en conversions en zona de vianants, a afavorir el vianant. Tenim també una ordenança que vam posar fa uns mesos per a regular la mobilitat dels patinets, perquè detectàvem molts problemes de coexistència. Vam fer també una campanya informativa sobre aquesta ordenança. Un altre repte a què ens enfrontem és el de les connexions. Estem molt ben connectats per metro, autobusos metropolitans, però teníem una realitat que demanàvem des de fa anys, que és que tenim els veïns del barri del Crist, que també són de Quart de Poblet, amb qui no teníem bona connexió. Per a vianants, ja en tenim, però pel que fa a transport públic no hem aconseguit desblocar la implantació d’un autobús llançadora per al final d’aquest mes o el començament de novembre que en menys de 10 minuts connecte el barri del Crist amb Quart i amb l’estació de metro. És un servei que donarà la Generalitat.

Quina és la seua posició sobre aquesta pretesa ampliació de l’aeroport de Manises a què s’oposen gairebé tots els municipis de la seua àrea d’influència?

Això és un problema que sorgeix d’on no n’hi ha. De sobte es posa damunt la taula el tema de l’ampliació de l’aeroport ,perquè crec recordar que la consellera de Turisme, Nuria Montes, en Fitur, va ser la primera que diu que l’aeroport va quedant-se menut i no té prou capacitat per a acollir els turistes que necessita aquesta comunitat. És un problema que es va posar damunt la taula, tot i que no ho és no. La pista d’aterratge, que és el que al capdavall defineix la capacitat d’acollir vols, està al 40% de la capacitat. El problema que detecta Aena és la capacitat de la terminal que, pel que fa a modernitat i amplitud, està una mica obsoleta i ací és on es posa el focus, en l’ampliació de la terminal. Això no comportarà un increment del nombre de passatgers necessàriament. Pot comportar-ne si cada vegada aquest model a què estem abocats com a comunitat autònoma de turisme insostenible anem augmentant-lo. Els passatgers augmentaran, perquè potenciem un model de turisme, des del meu punt de vista personal, no sostenible. No augmentarà perquè es modernitze una terminal, augmentarà perquè tenim encara aquesta capacitat del 60% de creixement en les pistes i perquè es fomenta un turisme massiu que desvirtua la capacitat d’acolliment que tenim les ciutats.

A més, aquest increment insostenible del turisme, en el cas de l’activitat de l’aeroport, genera un impacte negatiu en la ciutadania afectada sobretot en matèria de contaminació acústica, no?

Òbviament, per això estem tots els municipis units, fins i tot en els que governa el PP. Perquè al final els que patim les molèsties d’aquest augment de passatgers i passatgeres som els veïns i veïnes dels municipis confrontants. Les proves de motor que es fan a les nits, els vols que no paren ni a les nits. A tot el que comporte un augment del trànsit aeri que implique més molèsties al veïnat, m’hi oposaré. No puc defensar una cosa que va en detriment dels meus veïns i veïnes, però és veritat que el Govern del que sempre ens ha parlat ha sigut d’una transformació i millora de la terminal, no d’un augment del nombre de vols.

Quart té un polígon industrial important, és un objectiu poder connectar-lo amb el corredor mediterrani per a, al seu torn, tractar de potenciar-lo i atraure a més empreses?

Efectivament, és un dels eixos que ens hem marcat impulsar, els nostres polígons industrials. Parlem de més de 3 milions de metres quadrats de sòl industrial que té Quart de Poblet. El problema que hem tingut fins ara per a urbanitzar els nostres polígons és que no teníem clara la recollida de les aigües pluvials, perquè no ens hi donava solució la Confederació Hidrogràfica. Les empreses no urbanitzaven els seus polígons, perquè no tenien on abocar aquestes aigües pluvials. Arran d’un estudi que va fer la Universitat de València, ja tenim una solució mitjançant un sistema de filtració natural en el subsol que arreplega aquesta aigua i la reverteixen de manera natural. Ara les empreses ja fan aquestes urbanitzacions i ja és una cosa imparable. Tenim una situació geogràfica envejable, tenim molt d’espai encara per ampliar i tenim una bona connexió amb el nostre teixit empresarial. Quant al Corredor Mediterrani, tenim empreses en el nostre polígon que treballen amb el port de València i tenen aquesta demanda de connectar-se amb el corredor, però és una cosa que no depén només de nosaltres, però que continuem demanant.