Del dinar privat al comiat en un pàrquing: les bandades de Mazón sobre el seu àpat amb Vilaplana en El Ventorro

Els passos del president del Govern valencià, Carlos Mazón, continuen sent la principal incògnita un any després de la tràgica dana que va deixar 229 morts el 29 d’octubre. En el dia de la catàstrofe més gran de la història recent de la Comunitat Valenciana, de la qual l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ja advertia dies abans i quan centenars de persones ja estaven atrapades per les inundacions, Carlos Mazón dinava en El Ventorro, un conegut restaurant del centre de València especialitzat en xulles, amb la periodista Maribel Vilaplana.

Fer un repàs per l’hemeroteca de Mazón en tot el que envolta el dinar que van mantindre dona una idea del cúmul de mentides, bandades i versions que han donat les parts sobre aquest àpat, un dels motius pels quals la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la riuada ha citat a declarar Vilaplana com a testimoni el pròxim 3 de novembre, a instàncies de l’Audiència de València.

Així doncs, al cap de pocs dies de la dana, elDiario.es va informar que Mazón, després de la reunió que va mantindre amb la patronal i amb els sindicats per a abordar els pressupostos autonòmics, es va absentar del Palau de la Generalitat per a assistir a un misteriós dinar. En aquesta trobada, Mazón ja va comentar que hi havia dues alertes hidrològiques en el riu Magre i en el barranc de Poio, detalls que s’han sabut fa poc gràcies als vídeos que va gravar Televisió Espanyola. El cap del Consell també va criticar la Universitat de València per haver suspés la seua activitat un dia abans.

Sobre l’àpat, des de Presidència van tractar d’ocultar en un primer moment el restaurant en què va esdevindre, la identitat dels comensals i les franges horàries d’aquest. Per a evitar donar detalls, el van emmarcar en un menjar privat, el va emmarcar en la seua vida personal, com la de qualsevol altre ciutadà.

No obstant això, davant les insistents preguntes d’aquesta redacció i de la resta dels mitjans, ja el 7 de novembre es produeix el primer canvi de versió. A l’entrada del Centre d’Emergències de l’Eliana, el president va afirmar que estava en “un dinar de treball”. Des del seu equip, ja tractaven de traslladar que “el president estava en el Palau de la Generalitat treballant i informat puntualment i és quan se li comunica el risc de trencament de la presa de Forata que s’incorpora físicament i immediatament a la reunió del Cecopi”, una versió que un any després no se sosté.

Un dia més tard, el 8 de novembre, aquest diari va poder confirmar que el dinar va tindre lloc en el restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana, un dinar en què se li hauria oferit la direcció d’À Punt. En aquest primer moment, el seu entorn va sostindre que es va prolongar “fins passades les 17.00”. Aquestes hores contrasten amb la versió d’altres fonts que expliquen que el dinar s’hauria allargat fins a les 18.00, quan a la comarca Utiel-Requena la dana ja causava estralls.

Davant totes aquestes informacions, tant el PSPV com Compromís van requerir en les Corts la factura del dinar amb l’objectiu de comprovar, entre altres coses, si les franges horàries coincidien amb les diferents versions. En aquest moment, es va produir una nova bandada amb l’objectiu de no fer públic el document. Així doncs, de nou es va canviar la versió oficial i es va argumentar que Mazón va assistir al dinar com a president del PPCV, i no com a president de la Generalitat. Una cosa incompatible amb l’oferiment de la direcció de la televisió pública.

Revelada la incògnita del dinar, encara que amb els dubtes de la seua franja horària per resoldre, va eixir a la llum una de les mentides més flagrants de Mazón relacionades amb les hores del seu parador aquella vesprada. Quatre mesos després i davant les preguntes de la jutgessa sobre la identitat de les autoritats polítiques que van estar en el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), va reconéixer que va arribar al Centre d’Emergències en què s’esdevenia la reunió a les 20.28, 17 minuts després de l’enviament del primer Es-Alert. Fins a aquell moment, la versió oficial era que va eixir d’El Ventorro (a les 17.30, segons l’entorn de Vilaplana i passades les 18.00 segons altres fonts), se’n va anar al Palau de la Generalitat, i passades les 19.00 se n’havia anat al Cecopi.

Tots aquests canvis de versió no han fet sinó fer créixer el descrèdit envers el cap del Consell i el seu equip. Encara més des que el 5 de setembre passat la periodista Maribel Vilaplana va fer pública una carta en què contava la seua versió dels fets en la qual finalment assegurava que va eixir del restaurant entre les 18.30 i les 18.45, quasi una hora més tard del que s’havia especulat, un temps en què molts tractaven de posar-se a recer de la letal riuada.

Malgrat aquesta novetat, des de l’equip del president han tractat de traslladar a l’opinió pública que no desacredita les afirmacions dels últims mesos, és a dir, que del restaurant se’n va anar directe al Palau de la Generalitat a seguir l’evolució de la dana. Així ho va afirmar Mazón recentment almenys en quatre entrevistes publicades en els últims dies. No obstant això, tampoc aquest extrem es correspon amb la realitat.

Tal com ha destapat elDiario.es en el documental On estava Mazón? i en informacions posteriors, fins a dos testimonis presencials afirmen que van veure el cap del Consell arribar al Palau de la Generalitat poc abans de les 20.00. Una d’elles assegura que va arribar ja canviat de roba. Aquesta versió, que neguen des de Presidència, ha sigut després apuntada també per altres mitjans com El País i Levante-EMV.

El documental també inclou una font policial sabedora del treball dels escortes que assegura que Mazón va poder passar per sa casa abans de passar pel Palau. A tot això s’afig que, com ha avançat Levante-EMV i han reconegut fonts de l’entorn de Vilaplana, després d’eixir del restaurant, Mazón la va acompanyar fins al seu vehicle que estava estacionat en l’aparcament de La Glorieta, situat al costat de la plaça de Tetuan, és a dir, a dos minuts del restaurant. Fins que va arribar al Palau quasi a les 20.00, continua havent-hi un buit d’una hora que és clau en què es desconeix oficialment el parador de Mazón. Entre les 18.59 i les 19.34 ni fa ni atén cap telefonada.