Els paranys dels primers pressupostos de Pérez Llorca: 2.000 milions d’ingressos ficticis pel dèficit o la dependència

“El pressupost reflecteix la pura realitat dels comptes, no hi ha invents. El que reflecteixen els pressupostos és el que s’ingressarà i el que es gastarà i és la foto real, no ens hem inventat res”.

El conseller d’Hisenda, José Antonio Rovira, es va expressar en aquests termes a preguntes d’elDiario.es sobre si els pressupostos, com en altres exercicis, inclouen ingressos que quasi amb tota probabilitat no es produiran. En l’època del Govern del Botànic, s’incloïen les anomenades partides reivindicatives, és a dir, ingressos que haurien d’arribar per a finançar sanitat, educació o serveis socials amb un model de finançament just, o dit d’una altra manera, si la Comunitat Valenciana no estiguera infrafinançada.

Des del PP sempre es va criticar aquest model i es qualificaven aquesta mena d’ingressos de ficticis, perquè se sabia per endavant que no arribarien. Per això Rovira es va mostrar tan taxatiu.

No obstant això, la realitat és que ja en els comptes del 2025 la Generalitat va comptabilitzar 1.371 milions en “ingressos pendents de rebre de l’Estat”. Una xifra que permetia augmentar la xifra d’ingressos, encara que de manera fictícia, perquè es tractava d’un muntant supeditat al fet que el Govern d’Espanya desbloquejara l’import sol·licitat per l’Administració valenciana.

I en els pressupostos del 2026 passa alguna cosa semblant, amb ingressos que quasi amb tota seguretat no arribaran, però que s’han pintat en el projecte. En primer lloc, s’ha pressupostat un dèficit 3,6 vegades més que el permés pel Govern d’Espanya per a les comunitats autònomes. En concret se situa en el 0,36%, davant el 0,1% autoritzat per l’executiu central, cosa que implica uns ingressos addicionals de 600 milions que no estan autoritzats.

S’hi sumen 1.039 milions més d’ingressos corresponents al Fons de Garantia Assistència (FOGA), és a dir, la despesa per les persones d’altres autonomies ateses per la sanitat pública valenciana i a què ha de fer front el Govern central (vegeu la imatge). Una quantitat que ve acumulada de fa anys i que en més o menys mesura tenen totes les autonomies, però que requereix un acord amb l’executiu central que no s’ha produït.

Finalment, cal sumar a aquests ingressos ficticis o reivindicatius (segons es mire) la partida del Govern destinada a cobrir la dependència. El Consell de Pérez Llorca ha inclòs uns ingressos de 699 milions d’euros que seria més o menys el 50% del cost de la prestació (tal com està establit en la llei), però el Govern sempre ha finançat al voltant d’un 20%, és a dir, que amb tota probabilitat no s’ingressaran uns 420 milions dels 699 pressupostats.

D’altra banda, el Govern valencià ha disparat quasi un 180% la despesa per interessos del deute des de l’exercici 2023, que ha passat de 442 milions a 1.167 milions en aquest exercici.

Altrament, crida l’atenció que Rovira no ha volgut donar el detall dels ingressos anticipats pel Govern central pel model de finançament, una dada que reflecteix el mal estat de la tresoreria autonòmica, perquè indica falta de liquiditat per a despesa corrent. Fa poc el PSPV va revelar una bestreta extraordinària feta el mes de febrer passat de 200 milions del Govern a la Generalitat que presideix Pérez Llorca. Una injecció que estava prevista per a el mes vinent de juliol, però que es va avançar per a donar oxigen a les arques autonòmiques.