L'Audiència de València adverteix que la causa de la dana encara podria propiciar una “inculpació futura” de Carlos Mazón

L'Audiència de València no descarta que puga aflorar en la causa de la dana una “inculpació futura” de l'expresident Carlos Mazón en funció del resultat de les comissions rogatòries pendents sobre els missatges intercanviats amb el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, el 29 d'octubre de 2024, tràgica jornada que va deixar 230 morts i durant la qual l'excap del Consell va estar tancat amb Maribel Vilaplana en un llarg dinar i posterior sobretaula al reservat del restaurant El Ventorro. L'acte de la secció segona avala que l'expresident es persone en la causa —assistit pel seu advocat, Ignacio Gally— perquè puga accedir a “l'activitat judicial d'investigació que li concerneix”. Es tracta de l'escenari que, precisament, temia la defensa de l'aforat: la “vigent” possibilitat que l'assumpte “li agafi el bou per les banyes” i que “sorgeixin nous indicis o reinterpretacions del ja actuat”.

La resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat José Manuel Ortega, coincideix amb la postura del fiscal i destaca que la instrucció de la causa encara té pendent la resposta a la comissió rogatòria de la jutgessa instructora remesa als Estats Units per a tractar de recuperar els possibles missatges de WhatsApp entre Mazón i el seu excap de gabinet, José Manuel Cuenca. De fet, el Ministeri de Justícia va confirmar el passat 29 de maig que la comissió rogatòria ja havia estat remesa a les autoritats nord-americanes.

Cuenca va esborrar tots els missatges del seu telèfon corporatiu després de retornar a la Generalitat el terminal formatejat. No obstant això, l’excap de gabinet, que actualment figura com a assessor de l’oficina de l’expresident Mazón a Alacant, va autoritzar la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra perquè requerirà a WhatsApp els missatges que haguera pogut intercanviar el dia dels fets. El cap de gabinet, en plena catàstrofe, va donar a la consellera Salomé Pradas instruccions del tipus: “Salo, de confinar, res”.

L’acte de la Secció Segona de l’Audiència de València recorda que la decisió del Tribunal Superior de Justícia de no imputar l’aforat Mazón es limitava a l’anàlisi de l’exposició raonada elevada per la magistrada instructora al TSJ el passat 24 de febrer. No obstant això, després de la negativa del TSJ-CV, “la instrucció judicial continua”, rebla l’acte, que assenyala, en referència a les diligències pendents, que aquestes podrien tindre “aptitud per a aportar informació que poguera permetre una inculpació futura del senyor Mazón Guixot”.

Si bé el TSJ-CV descartava una conducta penalment punible per part del president, que va continuar a la seua a El Ventorro en una de les pitjors catàstrofes d’aquest segle a l’Europa occidental, l’Audiència de València indica que la Sala Civil i Penal “només es pronuncia sobre allò a què podia donar resposta”: l’exposició raonada de la instructora en aquell estadi de la investigació.

Per la seua pròpia naturalesa, la resolució de l’alt tribunal autonòmic “no descartava que es pogueren obtindre en el futur” arguments suficients perquè, en una hipotètica segona exposició raonada, la instructora poguera esgrimir “arguments suficients per a poder atribuir-li [a Mazón] una conducta activa que haguera pogut incidir de manera eficient a retardar l’emissió del missatge Es-Alert”.

Cal recordar que, tal com va informar aquest diari, la postura que ha mantingut l’Audiència de València xoca frontalment amb moltes de les conclusions de la Sala Civil i Penal del TSJ-CV. Aquesta última va descartar qualsevol responsabilitat per part de Mazón en qüestionar de ple que haguera comés una omissió, argumentant que ni existia una obligació legal específica d’actuar, ni ostentava el comandament únic de resposta a l’emergència (en mans de la consellera Pradas, principal investigada en la causa), ni molt menys va activar la situació d’emergència catastròfica que l’hauria situat al capdavant de la gestió de la catàstrofe.

L'article 118 bis de la Lecrim

Com és àmpliament sabut gràcies a les investigacions periodístiques que van desmuntar la versió oficial —totalment falsa, segons va reconéixer una de les seues autores davant la jutgessa—, l'expresident Carlos Mazón va optar per estar a El Ventorro en moments clau de la resposta a l'emergència, mentre se celebrava la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), una circumstància que el TSJ-CV situava en el terreny de l'ètica o de la moral (no en el penal). Paradoxalment, diversos testimonis han acreditat que, després de la seua arribada nocturna al Cecopi (quan encara es produïen defuncions), Mazón va assumir el comandament de la reunió de manera natural, sense necessitat de signar cap decret.

Per la seua banda, la Secció Segona de l'Audiència de València (en una interlocutòria transcendental per a la instrucció de la causa, relativa precisament a la declaració testifical de Maribel Vilaplana i de la qual també va ser ponent el magistrat José Manuel Ortega) va entreveure un possible escenari d'imputació de Carlos Mazón “per acció o omissió impròpia”.

Siga com siga, l'expresident de la Generalitat va ser citat a declarar com a testimoni per la magistrada instructora. I, després de l'aval a la seua personació en la causa, Mazón podrà comparéixer davant la jutgessa —ja siga presencialment o telemàticament, i fins i tot respondre per escrit— assistit pel seu advocat, gràcies a una figura introduïda el 2002 en la decimonònica Llei d'Enjudiciament Criminal (Lecrim), concretament en l'article 118 bis, relativa a una mena de dret de defensa preventiu de la persona aforada no investigada.

No obstant això, l'expresident, que continua aforat per la seua condició de diputat autonòmic del PP valencià de Juan Francisco Pérez Llorca, encara s'enfronta a un dilema compromés: ocultar o, per contra, entregar voluntàriament els seus missatges de WhatsApp del dia de la dana, tal com han fet en la mateixa causa tots els testimonis, inclòs un en concret, Alberto Núñez Feijóo.