Les àrees rurals reclamen una normativa diferenciada per al coronavirus: “La realitat rural no s’assembla gens a la realitat urbana”

“Ací tenim més accessible anar a la muntanya que al supermercat”. Raül viu a Vilafamés (la Plana Alta), on està quaranta dies sense a penes eixir de casa. Vilafamés està a uns 7 quilòmetres per carretera del municipi més pròxim i té 1.800 habitants censats, que segueixen les mateixes regles de confinament que una urbs de més de 6 milions d’habitants com Madrid.

Raül explica que en el seu municipi es va plantejar a la Guàrdia Civil un permís per a anar als horts, però, en funció del comandament, s’hi accedeix o no. “Si hi tens animals pots anar, però depén dels agents. Hauria d’estar arbitrat”, explica. El seu municipi es va autoconfinar abans de decretar les mesures de l’estat d’alarma. No saben quants casos positius per coronavirus poden tindre, però sospiten que el nombre és molt baix. Demana poder eixir a la muntanya, on hi ha “distància de sobra” entre persones.

La petició de Raül es repeteix en unes quantes poblacions, municipis menuts de l’interior i àrees rurals, que han traslladat les seues queixes a les xarxes. Un dels moments incendiaris va ser quan el Govern va anunciar en primera instància que els xiquets podrien acompanyar els pares a tasques rutinàries, com anar al supermercat o la farmàcia. “I si no tenim supermercat, on els portem?”, es pregunta Àlex Vilanova, regidor de la Jana (el Baix Maestrat).

Vilanova és també integrant del Fòrum Noves Ruralitats, una organització que treballa per la integració de la perspectiva rural en la presa de decisions. L’anunci del Govern, que es va rectificar el mateix dia, és per a ells una de les millors mostres d’urbanocentrisme en la presa de decisions. La Jana, a Castelló, té amb prou faenes 700 habitants, una població molt envellida i amb el supermercat més pròxim a 20 quilòmetres, sense possibilitat d’anar-hi en transport públic.

El poble a penes té casos confirmats i el veïnat no coneix més que un parell de persones amb símptomes. “Les mesures s’han pensat en llocs amb aglomeració de gent important. Hi ha coses que no s’entenen. S’ha prohibit la gent que vaja a collir les verdures dels seus horts [per a consum propi]. Estan escampats pel camp, no hi ha cap perill”, critica Vilanova.

“La meitat de la població són jubilats i tenen el seu propi hort. Hi ha 40 o 50 xiquets, quasi hi ha més gossos que xiquets, ací. No entenem que no puguen eixir”, insisteix. “Moltes persones treballem en el camp. Podríem portar els xiquets al camp, ells podrien estar en la finca sense cap contacte. No es comparteix un espai diferent, és com a casa, puges al cotxe i arribes”.

Des del Fòrum insisteixen en la necessitat d’anar als horts privats i permetre els mercats de proximitat. Amb les mesures actuals, “només pots anar al supermercat, perquè els mercats de venda setmanal estan tancats. Lleves la possibilitat de vendre i de comprar productes frescos i de proximitat. Aquestes mesures perjudiquen el sistema agrari basat en la sobirania alimentària”.

Tant el president de la Generalitat, Ximo Puig, com la vicepresidenta, Mónica Oltra, han insistit en les seues últimes compareixences que la desescalada del confinament ha de ser asimètrica i atenga criteris geogràfics, d’edat i per activitat econòmica. “El desconfinament ha d’atendre raons geogràfiques, sectorials i socials. Moltes vegades el barem no té per què ser el de les autonomies. No s’ha de ser centralista en aqueix sistema, tampoc”, va expressar Puig en la seua compareixença en les Corts Valencianes. Les autonomies han traslladat unes quantes propostes de desconfinament asimètric divendres al president del Govern, Pedro Sánchez.

Algunes veus consideren que s’hauria d’incloure la perspectiva rural en la gestió d’aquesta crisi. És el cas de Compromís, en què la diputada Belén Bachero –de Vistabella del Maestrat (l’Alcalatén)– ha reivindicat que s’atenguen les diferències. Entre aquestes, la diputada esmenta la baixa densitat de població, la proximitat de zones de cultiu per a autoconsum, els espais i els entorns naturals “sense risc de contacte amb altres persones”, l’absència de nòduls de transport on s’aglutine la població o la necessitat de cuidar l’entorn forestal pel perill d’incendis. En el mateix partit, des del corrent Bloc i País, el seu coordinador, Vicent Fernández, considera que és “absurd” que “en un poble rural sense afecció de la pandèmia s’hagen de mantindre les mateixes restriccions dissenyades per a grans ciutats, tot i que les situacions no s’assemblen gens”. L’agrupació planteja que “cal dissenyar unes estratègies tan sensibles com aquestes des de la proximitat, que és on més es coneix cada circumstància concreta”.