València té ja 25 barris saturats d’apartaments turístics i la normativa permet 32.423 places més en la resta

L’Ajuntament de València ha publicat el Cens d’Allotjaments Turístics (Catav) i les dades que dona són certament preocupants. El registre inclou les diferents modalitats d’hostalatge (establiments hotelers, blocs i conjunts d’apartaments turístics, habitatges d’ús turístic, allotjaments turístics rurals i albergs turístics) que disposen de títol habilitant municipal atorgat o en tramitació i la resta de dades adequades per a la gestió dels indicadors de saturació d’aquests allotjaments. D’aquesta manera, no figuren, com és normal, els que funcionen de manera irregular.

El seu àmbit territorial inclou tots els districtes i barris del municipi de València, excepte l’àmbit físic ordenat pel Pla Especial de Ciutat Vella, un dels de més pressió turística i amb més allotjaments d’aquesta mena.

Aplicant la nova ordenança d’apartaments turístics que va entrar en vigor dilluns passat 25 de maig segons la qual aquesta mena d’immobles no poden superar un 2% del parc total d’habitatges de cada barri i districte i el nombre de places tampoc podrà superar l’equivalent al 8% dels habitants empadronats en tots i cadascun dels barris i districtes de la ciutat, el resultat és que ja hi ha 25 barris en què se superen aquestes condicions i, per tant, es consideren saturats, i en els 57 restants encara es poden habilitar 32.423 places entre apartaments i hotels, segons denuncia Compromís.

La portaveu de Compromís, Papi Robles, assegura que el govern municipal “ha mentit durant mesos parlant de la regulació més restrictiva d’Espanya, tot i que les seues pròpies dades demostren exactament el contrari”. Segons l’informe presentat per la formació valencianista, València té actualment 39.396 places turístiques fora de Ciutat Vella.

Per a Compromís, la situació és encara “més escandalosa”, perquè la normativa també permet fins a 22.705 noves places en hotels de 5 estreles i edificis protegits dedicats a l’allotjament turístic en barris declarats formalment saturats gràcies a les excepcions introduïdes pel Govern municipal que dirigeix l’alcaldessa María José Catalá.

“Quan sumes totes les excepcions i tots els forats que han deixat oberts, el resultat és que aquesta ciutat podria arribar a créixer més d’un 130% en places turístiques. Això no és posar límits. Això és obrir la porta a duplicar el turisme a València”, adverteix Robles.

L’informe tècnic fet per la coalició valencianista basat en les dades oficials del cens municipal conclou que el 70,4% dels barris regulables de la ciutat (57 de 82) continuen tenint marge per a créixer turísticament sense superar els llindars fixats per la norma. Entre els barris amb més potencial de creixement apareixen Torrefiel, Nou Moles, Benimaclet, Orriols, Sant Pau, Benicalap o Arrancapins, tots barris densos i de classe treballadora.

“Ens havien dit que volien protegir els barris i el que han fet és assenyalar nous barris per a continuar expandint el negoci turístic. La turistificació ja no és només un problema del centre històric o de la platja. Ara el PP vol estendre-la per tota la ciutat”, denuncia la portaveu valencianista.

Compromís considera especialment greu que barris ja saturats continuen podent rebre noves places hoteleres gràcies a l’anomenada “excepció hotelera” incorporada per la norma. Segons l’informe, barris com Russafa, Aiora, la Malva-rosa, la Gran Via o Natzaret podrien continuar incrementant la pressió turística malgrat estar formalment saturats.

Opacitat en el districte més turistificat

La coalició valencianista també denuncia “l’opacitat total” del govern municipal amb Ciutat Vella, ja que l’Ajuntament no ha publicat les dades desagregades del districte més tensionat de la ciutat, malgrat que la normativa mateixa obliga a garantir l’accés públic a la informació de saturació turística.

Per a Papi Robles, “la realitat és que el PP i Vox han redactat una normativa pensada per a protegir els interessos especulatius i no el dret a l’habitatge ni la vida quotidiana dels barris”. “Darrere de cada nova plaça turística hi ha una família expulsada del mercat residencial, un lloguer més car i un barri que perd veïnat. Aquest govern ha triat clarament a quin costat està: del negoci

El PP critica la inacció de l’esquerra

Sobre aquest tema, el regidor d’Urbanisme del PP, Juan Giner, critica “la lamentable irresponsabilitat de l’oposició quan critica una normativa d’apartaments turístics que blinda que el 98% dels habitatges de la ciutat no puguen ser apartaments turístics”.

A més, lamenta que “Compromis en els seus huit anys de govern no sols no va posar en marxa cap normativa sinó que en 2018 va aprovar que els baixos comercials pogueren ser apartaments turístics, és a dir, que van ser huit anys de barra lliure que van permetre la proliferació d'apartaments turístics en tota la ciutat”.

El PSPV denuncia opacitat

El regidor socialista Javier Mateo denuncia l'ocultació d'informació per part del govern de María José Catalá sobre els canvis realitzats en la plataforma municipal d'intel·ligència turística que mesura l'evolució dels apartaments turístics legals i il·legals a la ciutat de València.

Mateo explica que el Partit Socialista porta mesos presentant preguntes al govern municipal per a conéixer quines modificacions s'han introduït en el sistema de mesurament de la plataforma municipal, després de detectar que, “curiosament”, el nombre d'apartaments turístics reflectits a la ciutat no ha deixat de descendir des del canvi metodològic mentres en els barris es continua constatant l'obertura constant de nous pisos turístics.

No obstant això, afirma, el Partit Popular s'ha negat reiteradament a facilitar esta informació escudant-se en què les preguntes formulades pel Grup Socialista “no són precises”, una justificació que Mateo considera una “excusa” per a evitar aportar dades i transparència sobre una qüestió que afecta greument l'accés a la vivenda i a la convivència veïnal.