eldiario.es

9
Menú

Vidavella Park

- PUBLICIDAD -
Una vista de Vidanova Park, en Sagunto

Una vista de Vidanova Park, en Sagunto

El dijous 27 de setembre em trobí  amb un especial  dedicat a l’esperada inauguració el mateix dia d’un parc comercial a Sagunt( Vidanova Park) al bell mig del Pla Fusió que volia “cosir” Sagunt i el Port. Una promoció del grup Lar en una ciutat especialment complexa, que va definint el seu futur a cops de logística.

Una inversió de 92 milions d’euros amb el resultat de 1.2oo nous llocs de treball, 40 marques i la previsió de 6 milions de visitants per any. Un projecte ja finalitzat que ha rebut totes les benediccions. La secretaria autonòmica de Economia Sostenible, Serveis Productius y Comerç de la Generalitat Valenciana, Blanca Marín i, of course, l’alcalde de Sagunt, Quico Fernández, de Compromís, encapçalaren la inauguració. L’especial ofereix l’habitual autobombo en el que, a més del promotors, s’anuncien les 40 marques (“operadores” en una innovació lèxica) que s’hi han posat. Com en la botiga, hi ha de tot: alimentació, roba, bricolatge, restauració -molta-, els inevitables cines, automòbil, òptiques, productes per a les mascotes etc... i, és clar, moltes places d’aparcament per allò del park and ride tan modern i nordamericà Dejà vu.

No m’han estranyat gens ni mica els arguments vessats per l’alcalde on hi ha alguna que altra frase a retenir com la que apunta que amb aquesta zona comercial i de serveis Sagunt esdevindrà un lloc de referència per a l’àrea metropolitana, la província de Castellò i  “inclús Terol”. Evidentment ara els saguntins no hauran de desplaçar-se a València o Castelló (millor tot a casa i damunt més sostenible perquè no cal viatjar) i Vidanova reforçarà l’autoestima i tot el que faça falta (oferta cultural, platges...) en un exercici màgic de retroalimentació sense comptar amb la nova ocupació generada “absolutament prioritària”. Arguments coneguts i repetits que sols posen de manifest l’absència d’alternatives. Ja està tot inventat i això és el que la gent vol.

Doncs, perquè emprenya vostè? Perquè encara em queda alguna neurona rebel a la que mai li ha agradat aquest model de grans centres comercials, avorrits fins a l’extenuació, que afavoreixen la mobilitat privada, “trenquen” la ciutat reforçant l’especialització funcional d’ àrees on “cal anar” a abastir-se o distreure’s, preferentment en família. Lluny d’estructurar res (ni ciutat ni territori), ho banalitzen tot i si hi ha un lloc (o un “no lugar” com diu Marc Augé) que justifique l’ús del terme d’urbanalització sortosament “inventat” per Francesc Muñoz, aquest és un centre comercial a l’ús. Aquests artefactes modifiquen fluxes i centralitats (vegeu la Porta de la Marina d’Ondara) i li furten al territori qualsevol possibilitat de personalitat pròpia i de valorització de la pròpia història.

Més d’un pensarà al llegir aquestes ratlles que em guanya la nostàlgia i el romanticisme i que no m’he adonat dels nous temps de les tecnologies de la informació i el big data. Pot ser tinga raó però, ironies de la història, jo discrepe, sempre cordialment, d’aquesta invasió de la homeopatia urbana i el pensament folk que es plena la boca amb la sostenibilitat, el comerç de proximitat, el petit comerç fa gran la ciutat i tota aquesta faramalla però que, si cal, justifica el que faça falta. Ja veurem el que passa amb el famós Port Mediterrani de Paterna on els arguments utilitzats a Sagunt son, dic jo , extrapolables en bona mida.

El comerç i els serveis poden ser “moderns” sense recórrer a la vulgar imitació de la cultura territorial nord-americana trasplantada, com altres innovacions, a la vella Europa. Crec que el meu bon amic Agustí Rovira -que en sap molt més que jo- estarà d’acord. La cultura col·laborativa i l’aplicació de les noves tecnologies poden donar magnífics resultats sense caure en l’extensió de fórmules (els grans centres comercials, els polígons industrials disfressats de parcs empresarials etc...) que destrossen el territori i generen un munt de des-economies externes.

No podem romandre presoners de la pitjor tradició territorial (inclosa la demencial preferència per la baixa densitat) mentre desenvolupem el placebo de la xerrameca esotèrica. Fa uns mesos parlàvem -sempre des de la minoria més absoluta- de “sumar per a governar-nos el territori”. Un territori innovador i divertit amb solucions intel·ligents per a habitar, consumir i produir. S’acosten les eleccions i amb elles les propostes més inversemblants i les promeses més ridícules. Sols ens queda l’antídot de la cultura i del pensament. Caldrà guarir-se.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha