eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Josep Sorribes

Professor d´Economia Regional i Urbana en la Universitat de València. Cap de Gabinet de l Alcaldia de l´Ajuntament de València (1983-1988). El seu darrer llibre: 'Valencia 1940-2014: Construcción y destrucción de la ciudad' (PUV, 2015).

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 9

Què volem ser de majors?

Diuen que viure d’esglai en esglai no és bo per a la salut i la setmana del 8 al 13 d'octubre ha estat realment prolífica i no precisament engrescadora ni il.lusionant. Primer fou la nostra festa nacional, la de la mocadorà i la de la por que, novament, l’extrema dreta fera de les seues com passà el 2017. De la processó cívica, poc a dir. Jo sols vaig anar amb les “autoritats” l’any del set-cents cinquanta aniversari (el set i mig) i en tinc un clar record: a dreta i esquerra molt de blaverío escridassant i ni un gram de futur. El més paregut a l'encaixonada dels Sanfermins. Una festa suposadament festiva i, molts anys després (és a dir, ara), suposadament reivindicativa. Doncs ni una cosa ni l’altra. La festa, com sempre, sainetera, embafadora i casposa amb, això sí, molt de soroll i bravates a manta. De la reivindicació, ja en parlaré després.

El que més m’ ha dolgut enguany ha estat allò del “9 d’Octubre més segur" (sic) amb tothom felicitant el Delegat del Govern perquè una miríada de forces de l’ordre han impedit aldarulls públics. “Tinguem la festa en pau”!!! I l’ hem tinguda però tal vegada algú hauria de preguntar-se perquè fan falta tantes forces de seguretat, què falla en aquesta ciutat, perquè fem la festa. Escoltar la recepta valenciana de la boca de Ximo Puig (“ni independentisme ni recentralització”), tot oferint de nou a Sánchez la “via valenciana” plena de seny, és un intent d’autoengany lloable però trist.

Seguir leyendo »

Vidavella Park

El dijous 27 de setembre em trobí  amb un especial  dedicat a l’esperada inauguració el mateix dia d’un parc comercial a Sagunt( Vidanova Park) al bell mig del Pla Fusió que volia “cosir” Sagunt i el Port. Una promoció del grup Lar en una ciutat especialment complexa, que va definint el seu futur a cops de logística.

Una inversió de 92 milions d’euros amb el resultat de 1.2oo nous llocs de treball, 40 marques i la previsió de 6 milions de visitants per any. Un projecte ja finalitzat que ha rebut totes les benediccions. La secretaria autonòmica de Economia Sostenible, Serveis Productius y Comerç de la Generalitat Valenciana, Blanca Marín i, of course, l’alcalde de Sagunt, Quico Fernández, de Compromís, encapçalaren la inauguració. L’especial ofereix l’habitual autobombo en el que, a més del promotors, s’anuncien les 40 marques (“operadores” en una innovació lèxica) que s’hi han posat. Com en la botiga, hi ha de tot: alimentació, roba, bricolatge, restauració -molta-, els inevitables cines, automòbil, òptiques, productes per a les mascotes etc... i, és clar, moltes places d’aparcament per allò del park and ride tan modern i nordamericà Dejà vu.

Seguir leyendo »

Tripar... què?

Quan encara  no m’havia recuperat del ridícul protagonitzat per Sarrià i Grezzi en el Carrer de Sant Vicent (recorden el verd fosfi simulant una vorera i la mútua inculpació), he rebut una altra sotragada i m’he decidit  a posar el crit al cel, cosa que està molt lluny del meu desig. La cosa és ben senzilla i aquesta vegada l’errada prové del banc de proves de El Cabanyal.

No m’interessa gens ni mica entrar en el detall de la proposta feta de la futura ordenació urbanística  tot i que continua sense plantejar- se una visió de conjunt de la façana marítima, no es parla de la permeabilitat de Serradora (un altre mur), la interacció amb la Marina està absent i la aquiescència dels “veïns” (amb la previsible i ridícula oposició a l hotel de 17 plantes) no em tranquil·litza. Vaja, que la proposta no em posa (temps hi haurà de parlar si algú vol) però no és això el que m’ ha sobtat i preocupat.

Seguir leyendo »

Massa habitatges?

Si fa no fa, en els darrers mesos s’estén la pregunta del milió. Vista la dinàmica, tornarem a tindre bombolla immobiliària? De moment, tot són ganyotes i somriures dels que saben com va la cosa i crides habituals a la “resistència” contra l’urbanisme especulador i depredador. Com de costum, caldrà tornar a recordar que el sumatori d’accions individuals basades en el benefici propi no tenen perquè derivar en qualsevol mena d’interès general i que un mercat oligopolístic com és el de l’habitatge no entén de llenguatges aliens.

Dita això, potser paga la pena pensar si la planificació d’usos del sòl vigent a la ciutat de València i les operacions “estratègiques” mampreses no estaran inflant massa el globus. Una bombolla especulativa no és més que el resultat del fet que un bé o servei experimenta un encariment sostingut en el temps que el fa desitjable com a objecte d’inversió. Si hi ha finançament i/o excés de liquiditat, les “carteres d’inversió” es reestructuren per a donar cabuda al nou producte estel·lar. Per les seues característiques, l‘habitatge (i el sòl) és un producte sotmès amb molta freqüència a aquesta mena de tensions i ja n'hem “gaudit” de diversos episodis (1986- 1991 i, sobretot, 2008- 2013).

Seguir leyendo »

Mobilitat sostenible i futbol

Com que està lleig inventar la sopa d’all o practicar el "Catarroja descoberta!!", donaré per sabuda la importància que des del 2105 s’atorga a un concepte confús com és el de la mobilitat sostenible. El que pot millorar o no la seua sostenibilitat és el conjunt de la ciutat -Camagni dixit- però cap dels components, encara que siguen tan importants com la mobilitat (sempre metropolitana, please).

Més que un “arma cargada de futuro”, la mobilitat sostenible és una estratègia que alhora millora la qualitat de vida dels ciutadans i fidelitza un electorat propens a aquesta nova religió. M’apressaré a dir que ja fa molts anys que -sense la intensitat de Joan Olmos- he denunciat en classe i en altres mitjans públics, la bestiesa de la dictadura del cotxe en les àrees urbanes denses i els elevats costos directes i indirectes que genera, en baixar la velocitat comercial del  transport públic rodat; contaminar; ocupar espai públic tant en moviment com aparcats; degradar el paisatge urbà; exigie  despeses en sanitat i policia; consumir combustibles fòssils i  generar pèrdues multi-milionàries en embussos i pèrdues de temps.

Seguir leyendo »

Promoció econòmica: un problema d'enfocament

Llig a la premsa que l’Ajuntament dedicarà enguany 400.000 euros a donar suport a l’activitat creativa d’autònoms (València Activa Crea 2018) i a fomentar, impulsar i fes costat a la consolidació empresarial (València Activa Impuls Econòmic 2018). Com és habitual, la regidora de Desenvolupament Econòmic Sostenible i també portaveu del govern local, Sandra Gómez, ha estat l’encarregada de presentar aquestes dues iniciatives. Com que la memòria em diu que ja han eixit en el passat altres ajudes d’aquesta mena, consulte la web de l’ Ajuntament.

La memòria, en aquest cas, no m’havia fallat. En l’apartat d’Ocupació, sota el paraigües de Polítiques Actives d’Ocupació, hi ha un seguit de mesures: Agència de Col·locació València Activa; Programa Anem: Avalem Joves Plus; València Activa Expres; Activa Jove VLC 2017-18; Ajudes València Activa Consolidart; Ajudes València Activa Empren; Ajudes València Activa Emplea; Ajudes València Activa Impuls Econòmic; Càpsules per a Emprendre;cAjudes València Activa Crea; Convocatòria ús "Viver Petxina". Si es consulta l’apartat deValència Activa, hom troba un altre seguit amb no pocs solapaments: Empleo Barris per l'Ocupació; Agència d'ocupació, anem!; Oportunitats Emprendimiento Punto de Atención al Emprendedor (PAE); Ayudas para emprender; VIT Emprende Formación València Activa Exprés; Certificados de Profesionalidad; Formación para emprender; Prácticas para estudiantes, La Dipu Te Beca... I això sense comptar les iniciatives enregistrades en les subàrees de turisme, mercats i Palau de Congresos i Exposicions.

Seguir leyendo »

Fixant postura

Ja fa temps que pense sovint si paga la pena o no escriure alguna cosa sobre l’enorme confusió i intoxicació, que s’incrementa dia rere dia, al voltant del “problema català”. Dir alguna cosa al respecte des de València, des de la consciència fosca i la perplexitat, des de l'“això no és cosa nostra”, des de la incomoditat manifesta d’una política “prudent” i amb l’animadversió garantida dels valencians de tota la vida que fan allò que Déu mana, no és certament tasca fàcil ni agradosa.

Nogensmenys, ni el silenci ni la política de l’estruç em semblen opcions defensables i, des de la plena consciència de la irrellevància pràctica que té el que jo puga o deixe de pensar, m’aprofite de la generositat de l’editor per a compartir amb els lectors algunes cabòries al respecte.

Seguir leyendo »

El PAI del Grau: que tot canvie perquè res no canvie

Ja s’ha filtrat la proposta amb la qual Jose Tomás i Remedios Vicens donen compliment a l’encàrrec de l’equip de govern de reformulació del Plan Parcial (o PAI) del Grau per “ ajustarlo al nuevo modelo de urbanismo sostenible” (sic). Què volen que els diga? Ja sé que està tot el peix venut però tal vegada al personal li vinga bé alguna informació i reflexió addicionals. No els farà més feliços però és el cost de transacció que ha de pagar la ciutadania conscient.

Per dir-ho clar, amb les paraules senzilles i tendres de Serrat: a mi no m’agrada la proposta tot i conèixer les “circumstàncies”. Doncs, parlaré primer de les “circumstàncies” i després del projecte.

Seguir leyendo »

Turisme i ciutat: I la política?

A la ciutat de València ja ha arribat el tsunami de moda: tourist go home. Contra el patètic intent de defensar allò indefensable (Ciutat Vella i Viva) creixen dia rere dia els components del front opositor que denuncia la “turistificació” de la ciutat, mentre que el govern local fa com la cotorra de mercat: segons bufa trauen pit per l'èxit turístic de la ciutat o es posen amb cara de pocs amics anunciant mesures de control i matant mosques a canonades.

Oficialment no s’amaga gens l’alegria que produeixen les estadístiques (nombre de visitants, nombre de pernoctacions, nombre de “cruceristas” i nombre de nombre) i es cau una i altra vegada en el parany de dir, explícitament o implícitament, que tot allò és fruit d'una política, cosa més que discutible, com veurem. Aquesta alegria per les xifres s’adoba, com si fos una bona amanida, amb proclames de suposades intervencions que ens conduiran a la terra promesa del turisme de qualitat. Parole , parole…

Seguir leyendo »

Toni Gaspar: la primera en el front

No guanye per a esglais i, a aquest pas, m'hauran d'indemnitzar. En la “canallesca” d’avui dia 21 de Juliol en què, segons el santoral, hem de rendir tribut a Sant Daniel profeta, Sant Llorenç de Brindisi, Sant Arbogast d'Estrasburg i Santa Práxedes de Roma, m'aguaitava, amagat, el follet hereu de la sublim expressió que José Antonio Labordeta dirigí a les senyories del Congrés ( “¡¡¡¡A la mierda!!!"),  en  la intervenció  de més nivell de la democràcia parlamentària.

Jo, humil deixeble, no arribaré mai al seu nivell i em conforme amb confessar al lector que quan en portada he llegit que Jordi Sevilla presidirà Red Elèctrica amb la modesta contraprestació de 546.000 euros (anuals, és clar) se m’han encès les llums d’alarma tot i que no tinc el costum d’esquinçar- me la vestimenta. Una mica massa, dic jo. Tanmateix, la festa no havia acabat. A l’angle superior dret, el flamant nou president de la benemèrita institució anomenada Diputació declarava de forma majestàtica: “No cuenten conmigo  para crear 18 entes comarcales “. Vade retro, Satanàs.

Seguir leyendo »