Benedicció divina o salutació feixista? El colossal Crist de Mallorca que s'enfronta a la memòria històrica
LLEGIR EN CASTELLÀ
En arribar a Felanitx, un Crist estén el braç des de dalt del puig de Sant Salvador, un dels cims més emblemàtics del llevant de Mallorca. Està beneint el poble o evoca la salutació romana? Inaugurada el 1934, l'escultura s'ha convertit en un nou front de la batalla pels símbols vinculats al feixisme a Espanya: l'investigador Bartomeu Mestre ha presentat una sol·licitud al Govern perquè estudiï la possible inclusió del monument en el catàleg estatal d'elements contraris a la memòria democràtica.
La controvèrsia rau en el disseny mateix de l'escultura, ja que la proposta original representava un Sagrat Cor amb els braços oberts. Mestre sosté que el canvi, introduït després de la mort de qui havia impulsat el projecte, va incorporar deliberadament una simbologia d'exaltació feixista que, al seu parer, s'hauria d'estudiar i contextualitzar. La iniciativa ha desencadenat una ofensiva per blindar el monument: el PP local amenaça d'acampar sota l'estàtua i Hazte Oír n'ha reclamat aquest dilluns la declaració com a bé d'interès cultural.
“M'han insultat i fins i tot amenaçat. En cap moment no he demanat que s'enderroqui el monument; el que vull és que se'n conegui la història”, assegura Mestre en declaracions a elDiario.es. L'investigador felanitxer, conegut com a Balutxo, fa anys que estudia la figura del Crist Rei, que domina el paisatge del municipi des de fa més de nou dècades.
M'han insultat i fins i tot amenaçat. En cap moment he demanat que s'enderroqui el monument; el que vull és que se'n conegui la història
El passat 2 d'octubre va presentar, juntament amb 33 ciutadans i l'associació Memòria de Mallorca, una sol·licitud perquè el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica estudiï la documentació relativa al monument i determini quina actuació correspon d'acord amb la llei: des de la instal·lació d'una placa explicativa fins a altres mesures que es considerin oportunes en aplicació de la legislació de memòria democràtica. “No es tracta d'esborrar la història, sinó de conèixer-la i explicar-la”, insisteix. Segons el seu plantejament, l'escultura no es pot analitzar únicament a partir del seu significat religiós actual, sinó també tenint en compte les circumstàncies històriques en què es va dissenyar i executar.
La investigació de Mestre es recolza en fotografies i notícies publicades en la premsa de l'època, així com en nombrosa documentació sobre la construcció del conjunt. D'acord amb les mateixes, el projecte inicial, obra del canonge Mateu Alzamora, contemplava una imatge convencional del Sagrat Cor de Jesús radicalment distinta de l'escultura que finalment es va col·locar al capdamunt del monument. Es tractava d'un projecte al qual Alzamora va dedicar anys d'esforços i recursos: vinculat estretament al santuari, va promoure diverses obres de millora del patrimoni religiós mallorquí i, des de la col·locació de la primera pedra el maig de 1928, va supervisar personalment la construcció de l'escultura que havia somiat aixecar a la muntanya del seu Felanitx natal.
Un projecte religiós sufragat pels fidels
El monument fou impulsat com una iniciativa de caràcter estrictament religiós en uns terrenys, els del Puig de Sant Salvador, que havien passat a mans privades després de les desamortitzacions del segle XIX i la subhasta estatal d'aquests. El 1888, Joan Antoni Puig Montserrat, bisbe de Puerto Rico, va participar juntament amb el llavors rector i altres veïns en la compra de la muntanya, que va quedar posteriorment vinculada al Bisbat de Mallorca després de la cessió dels drets sobre Sant Salvador al bisbe de Mallorca, Jacint Cervera.
Després de la proclamació de la Segona República i tot just elegit alcalde Pere Oliver, aquest va comunicar al rector que no assistiria oficialment a actes religiosos en aplicació del principi de llibertat de consciència i va establir que les processons i els actes litúrgics havien de limitar-se als espais religiosos, una directriu que va portar a celebrar nombroses cerimònies al santuari de Sant Salvador (la joia arquitectònica del massís, construïda al segle XV) així com a projectar, a desenes de metres al sud-est del santuari, la construcció del Crist Rei.
Mateu Oliver i l'ideal d'un Crist humil
El 22 de desembre de 1928, en un ambient d'expectació per conèixer com seria el monument que s'alçaria sobre el Puig de Sant Salvador, l'encarregat de traçar el projecte, Mateu Oliver Capó, va presentar el primer esbós de Crist Rei a La Protectora de Felanitx. Ho va fer durant una conferència titulada L'ideal en art, en la qual va desgranar els detalls d'un projecte cridat a transformar la silueta del massís i a convertir-se en un dels grans símbols del municipi. Delineant, il·lustrador i activista cultural, Oliver estava vinculat a l'ambient intel·lectual i republicà de la Mallorca d'entreguerres, va col·laborar amb històriques figures com Pere Oliver i Domenge i Emili Darder, i defensava una concepció de l'art allunyada de l'ostentació i la grandiloqüència.
Durant la seva intervenció a La Protectora -publicada el 4 de gener de 1929 a El Felanigense-, Oliver va defensar l'escultura del Crist Rei de Felanitx com una renovació moderna del mite cristià allunyada de la sumptuositat tradicional: “Tots els Pares, tots els homes quedaran sublimats en aquest, que, per tal que sigui més home, no va abillat amb les vestidures sumptuoses ni amb mantells radiants de pedreria, sinó que vesteix humil roba del poble i porta els peus despullats. Tot l'amor pel poble d'origen queda significat en aquesta talaia imponent i monolítica, tan sols amb lleugeres aplicacions de bronze”. La senzillesa era, per tant, un dels principis centrals de la proposta inicial.
La construcció va arrancar, finalment, el 1929, assolint els 37 metres d'altura, amb una cripta, una base de pedra i una estàtua d'aproximadament set metres. La fitxa patrimonial municipal identifica el mateix Mateu Oliver com a autor del conjunt arquitectònic.
La construcció va arrancar, finalment, el 1929, assolint els 37 metres d'altura, amb una cripta, una base de pedra i una estàtua d'aproximadament set metres
Del Sagrat Cor al braç estès
El punt d'inflexió, tanmateix, va arribar el 1933. Alzamora, que havia impulsat i supervisat les obres, va emmalaltir greument i moria el 10 de setembre d'aquell any, abans de veure culminada l'obra que havia promogut durant anys. El dia 11, en anunciar la defunció del canonge, la premsa publicava una imatge que reproduïa la maqueta original d'Oliver i que res tindria a veure amb la que finalment prendria forma.
El nou rector, Antoni J. Mora, va prendre el control de la fase final de la construcció i va promoure un canvi substancial del monument de la mà de l'escultor Tomàs Vila, qui va redissenyar la concepció original de la figura de Crist: el projecte inicial va ser substituït per una figura coronada, revestida d'atributs regis, amb una vara o espasa a la mà esquerra i el braç dret estès cap endavant. Francesc Salvà i Pizà va ser l'encarregat de materialitzar la nova versió de la figura.
Va ser llavors quan, en paraules de Mestre, es va produir el gir decisiu en la concepció del monument i es van introduir els canvis que, al seu parer, van transformar la imatge religiosa original en una figura la simbologia de la qual connectaria amb la salutació romana emprada pel feixisme italià, el nazisme alemany i la Falange espanyola.
Les tatxes que van boicotejar la inauguració
La inauguració del monument al Crist Rei va tenir lloc l'1 de juliol de 1934, en un acte multitudinari al qual van assistir veïns de Felanitx i d'altres municipis de Mallorca, a més de diverses autoritats eclesiàstiques. L'escultura, d'uns set metres d'alçària, coronava un conjunt monumental que arribava als 37 metres. La figura de Jesús tenia la mà dreta estesa i sostenia a l'esquerra un objecte semblant a una espasa.
La jornada va quedar marcada per un incident a la carretera d'accés al santuari. Algú havia escampat tatxes pel camí, cosa que va provocar punxades als pneumàtics de diversos vehicles dels assistents, inclòs el del bisbe de Mallorca, Josep Miralles. Alguns dels participants van haver de continuar la pujada a peu. L'incident va desfermar la indignació dels sectors catòlics i conservadors, i aviat van sorgir sospites contra el republicanisme local. Entre els assenyalats hi havia Rafel Estades Adrover, conegut com a s'Esparter, comerciant, exportador i regidor republicà que havia exercit de tinent de batle durant el mandat de Pere Oliver i Domenge. Estades va ser detingut per la Guàrdia Civil, però va quedar en llibertat perquè no es va poder demostrar la seva participació en els fets.
Tanmateix, aquella sospita acabaria projectant una ombra tràgica sobre el seu destí. Dos anys i mig després, arran del cop militar de juliol de 1936, l'acusació tornaria a perseguir-lo en un context de repressió contra els republicans. Estades va romandre amagat durant mesos, fins que va ser localitzat i detingut el gener de 1937. Durant el trasllat cap a Palma, diversos falangistes el van torturar clavant-li tatxes a la cara, al cap i al cos, en una brutal represàlia que evocava l'incident de 1934. Va ser assassinat al cementiri de Palma. La seva responsabilitat en l'episodi de les tatxes mai no va quedar acreditada, i la seva història és recordada com un dels episodis més cruels de la repressió franquista a Felanitx.
Per a Mestre, el fet que l'escultura s'inaugurés abans de l'alçament militar de juliol de 1936 no invalida la seva interpretació. L'investigador considera que cal examinar tant el canvi de disseny com les circumstàncies polítiques i les persones que hi van intervenir.
Les veus que defensen el monument
Davant d'aquesta interpretació, altres veus defensen que el Crist, en realitat, beneeix i protegeix el poble de Felanitx. L'historiador felanitxer Pere Xamena Fiol va transmetre aquesta idea al mateix Mestre durant una conversa mantinguda el 2005, en què es feia ressò de les explicacions que havia donat en el seu moment el rector Mora: “Vull creure, com va dir el rector d'aleshores, que la imatge beneeix el poble de Felanitx”.
Aquesta és també la interpretació que reivindica l'alcaldessa de Felanitx, Catalina Soler (PP), que rebutja que el gest de l'escultura s'hagi d'entendre com una exaltació feixista i en defensa l'arrelament religiós, històric i sentimental entre els veïns. “En 90 anys mai no hi havia hagut cap polèmica”, afirma en declaracions a elDiario.es. La batlessa assenyala que l'Ajuntament no ha rebut cap notificació sobre la petició d'incloure el monument en el catàleg estatal i subratlla que, quan arribi el moment, escoltarà l'opinió de la població.
El PP de Felanitx ja ha expressat la seva oposició a una eventual retirada i ha plantejat mobilitzar la població per protegir l'escultura, amb una recollida de signatures i fins i tot la possibilitat d'acampar als peus de l'estàtua per impedir-ne la retirada. “Molts ciutadans s'han mostrat disposats a fer-ho”, assegura Soler.
La històrica dirigent popular recorda, així mateix, que el Crist Rei no figura en el cens de simbologia franquista elaborat pel Govern el 2019, quan Francina Armengol presidia l'Executiu autonòmic. Aquell inventari va ser elaborat per un equip d'historiadors dirigit per Bartomeu Garí a partir de treball de camp i documentació històrica. L'Executiu autonòmic va anunciar la inclusió de 92 elements repartits per 28 municipis, entre ells plaques, noms de carrers, distincions i creus de la Victòria. El llistat va incloure també el polèmic monòlit de sa Feixina, a Palma.
El Crist Rei no figura en el cens de simbologia franquista elaborat pel Govern el 2019, quan Francina Armengol presidia l'Executiu autonòmic
Amb tot, el catàleg autonòmic de 2019 i l'eventual procediment que segueixi el Govern no són equivalents. La legislació estatal contempla la possibilitat d'examinar elements situats en propietats privades o religioses quan aquestes tenen projecció pública. La titularitat eclesiàstica del monument no resol per si mateixa la qüestió: l'Administració haurà d'estudiar el seu significat, els antecedents històrics i les circumstàncies jurídiques i patrimonials.
A la polèmica s'hi ha sumat aquest dilluns l'organització ultracatòlica Hazte Oír, que, sota el lema “Salvem el Crist”, ha llançat una campanya per reclamar la protecció patrimonial de l'escultura. L'entitat demana al president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i als responsables insulars de Cultura i Patrimoni que iniciïn l'expedient per declarar bé d'interès cultural (BIC) el Crist Rei del puig de Sant Salvador o que reconeguin expressament la seva protecció si ja està inclòs en la del santuari.
0