LLEGIR EN CASTELLÀ
La magistrada presidenta del tribunal del jurat ha condemnat a presó permanent revisable la acusada de provocar un incendi que va causar la mort del seu sogre, de 77 anys, la matinada del 3 d'agost de 2023 a Eivissa. La sentència considera provat que la dona, I.C.N., va calar foc l'habitatge mentre la víctima, malalta i especialment vulnerable en patir un càncer avançat, dormia a l'interior. D'acord amb la resolució judicial, la processada va actuar amb traïdoria i amb la intenció d'assegurar un desenllaç letal sense assumir risc per a sí mateixa.
La resolució condemna així l'acusada com a autora d'un delicte d'assassinat amb traïdoria sobre una persona especialment vulnerable en concurs amb un delicte d'incendi. La pena inclou també la seva inhabilitació absoluta durant tot el temps de condemna. Segons la sentència, I.C.N., en presó provisional des de l'11 d'agost de 2023, després de ser detinguda per la Guàrdia Civil al seu domicili de Sant Antoni, s'haurà de sotmetre a les estrictes limitacions previstes per a aquesta pena, és a dir, la impossibilitat d'accedir al tercer grau penitenciari fins a haver complert 15 anys de presó i la prohibició de gaudir de permisos de sortida de la presó fins a haver complert els vuit primers anys de condemna.
La sentència recull així mateix que l'acusada podrà sol·licitar, arribat el moment, la suspensió de l'execució de la pena una vegada compleixi 25 anys de presó, sempre que es donin els requisits establerts en l'article 92 del Codi Penal (CP). Aquest punt, que requereix una valoració judicial futura, forma part del règim ordinari aplicable a les penes de presó permanent revisable, la pena màxima existent ara mateix a Espanya.
Atenuant per alteració psíquica
La defensa va demanar, en l'última vista del judici, que s'apliqués un atenuant per a l'acusada, qui pateix un trastorn esquizoafectiu, encara que finalment, el jurat popular va determinar que en el moment dels fets les seves capacitats no estaven completament anul·lades. La sentència aplica l'atenuant analògic simple d'alteració psíquica -recollida en els articles 21.1 i 21.7 del CP–. Circumstància que, d'altra banda, no modifica de cap manera la durada de la pena al no comptar la presó permanent revisable amb un arc penològic susceptible d'individualització.
Durant la mateixa vista, celebrada a finals de novembre, el jurat va concloure que l'acusada havia accedit, la matinada de l'incendi, a l'habitatge mitjançant una clau que ja havia obtingut perquè mantenia una relació amb F., de 40 anys, fill menor del matrimoni, que vivia a la part superior del domicili i s'encarregava de les cures dels seus pares. Segons ha determinat l'Audiència i com ja van apuntar els investigadors, la processada va aprofitar que tots dormien per a acostar-se a l'habitatge unifamiliar de Ses Païsses i provocar l'incendi.
El foc va començar al garatge, on I.C. va col·locar dos coixins a les rodes posteriors del vehicle que hi havia a l'interior i amb dos fòsfors els va prendre aprofitant el combustible que hi havia al dipòsit i traient avantatge que la víctima mortal, el seu sogre, trigaria a reaccionar i no podria ni fugir ni defensar-se. El sinistre, a més de la mort de l'home, va causar danys greus a l'habitatge. La dona i la cuidadora van aconseguir sortir per la finestra d'una de les habitacions amb ajuda de dos veïns -un pare i el seu fill- que es van adonar de les flames.
200.000 euros d'indemnització
La condemna també obliga a I.C a indemnitzar a la vídua de la víctima amb 86.484 euros, i a cadascun dels tres fills amb 62.268 euros. A més, haurà d'abonar 48.201 euros i 179 euros per a cobrir els desperfectes ocasionats en l'immoble incendiat. És a dir, un total de 197.132 euros més el pagament de les costes processals, incloses les de l'acusació particular, que havia sol·licitat per a la condemnada la presó permanent revisable que finalment haurà de complir. D'altra banda, el temps que la processada ha romàs a la presó provisional serà descomptat del total de la condemna.
La resolució dictaminada aquest dijous per l'Audiència Provincial, que ja ha estat notificada a totes les parts, no és ferma, sinó que pot interposar-se recurs d'apel·lació davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) en un termini de deu dies, detalla la sentència.
La decisió del jurat popular
El jurat popular ja va declarar culpable el novembre passat, en l'última vista del cas, a I.C. La víctima tenia mobilitat reduïda per un aixafament vertebral i es trobava totalment desvalguda en el moment del foc. Una incapacitat que -segons va concloure el jurat- estava en coneixement de la processada. Segons reflectia l'informe forense, l'home va morir per intoxicació aguda per monòxid de carboni davant la impossibilitat d'allunyar-se de les flames per la seva condició física precària.
Durant l'actuació processal, també va quedar provat que l'acusada tenia accés a l'habitatge en qualitat de cuidadora, a l'ésser la nora del matrimoni. Els fotogrames aportats per la Guàrdia Civil mostren l'abillament que portava la persona que va entrar a la casa la nit de l'incendi: malles negres, sabatilles Sketchers i un vel que li cobria parcialment el rostre. Elements que coincideixen amb els de les proves pericials i que delaten a la condemnada com a única responsable del delicte.
En filmacions que es van gravar a través de diferents càmeres de seguretat (en total es van aportar 73 gravacions probatòries durant el judici), s'observava com I.C tornava al seu domicili de l'edifici Portus Magnus de Sant Antoni amb la cara destapada després de sortir de matinada de la casa familiar on va provocar el foc. Un fet que contradeia la seva versió d'haver de sortir sempre amb el rostre cobert del seu habitatge per temor a la seva exparella, qui, segons va explicar el seu fill durant una de les vistes, la maltractava. No va ser l'única contradicció en el relat de la condemnada durant la seva declaració, sinó que cap de les versions que va comptar davant la jutgessa coincidia amb les proves fefaents analitzades pels investigadors.
La recerca va situar, gairebé de seguida, després de produir-se l'incendi, a I.C com a principal sospitosa del cas. La nora del matrimoni afectat va ser detinguda una setmana més tard del succés en la seva pròpia llar, on continuava vivint malgrat mantenir una relació amorosa amb el fill menor del mort. Les declaracions de diversos testimonis, entre ells, agents de la Policia Local de Sant Antoni i de la Guàrdia Civil d'Eivissa i familiars de la víctima, van mostrar que la condemnada coneixia bé les vulnerabilitats dels seus sogres. A més, es van recollir indicis d'una relació tibant i conflictiva, així com episodis d'amenaces a les seves cunyades per la custòdia de la llar.