LLEGIR EN CASTELLÀ
“Més que commemorar la mort de Franco, caldria commemorar l'entrada d'Espanya a la Unió Europea”. Amb aquestes paraules ha iniciat l'expresident del Govern espanyol Felipe González la seva intervenció en un acte que, sota el títol 'Memòria i futur d'Espanya a Europa', ha congregat centenars de persones -entre elles, nombrosos dirigents i excàrrecs conservadors- a l'Auditorium de Palma. En línia d'altres discursos anteriors, González, acompanyat de Miquel Roca, advocat i un dels pares de la Constitució, ha aprofitat per llançar crítiques vetllades cap a la política de Pedro Sánchez, en aquesta ocasió per reclamar transparència en matèria de defensa, alhora que ha llançat un missatge “al grup terrorista Hamàs”: “Si de veritat no volen que matin nens i dones, per què no deixen anar als ostatges [israelians]?”.
El que fos màxim representant de l'Executiu central amb el PSOE durant 14 anys s'ha referit al pla de 10.500 milions d'euros anunciat pel Govern de Sánchez per complir les exigències de l'OTAN de reforçar la capacitat militar d'Europa. El projecte es troba reflectit en un document que assenyala que l'origen dels fons procedirà principalment de tres fonts: de la reorientació de part dels fons europeus, dels estalvis generats i del marge d'algunes partides pressupostàries pendents del 2023. Qüestionat per aquest assumpte, Sánchez va assenyalar a l'abril que Espanya complirà el 2025 amb el 2% del PIB en despesa de Seguretat i Defensa “sense pujar impostos, sense tocar l'Estat del benestar i sense incórrer en un major dèficit públic”.
Tot i que Moncloa ja va detallar l'origen de les partides que seran destinades a aquestes àrees, González no es dóna per satisfet: “Cal augmentar la despesa en defensa, i ja que el suport, vull saber d'on s'han tret els diners per augmentar-lo”, ha lliscat sota el pretext de “no dependre de l'absoluta arbitrarietat” del president Estats Units, Donald Trump: “Els que hem invertit una part important de la nostra vida a la construcció europea veiem amb exasperació quins són els comportaments davant gent tan arbitrària o abusiva amb Europa com Donald Trump o que intenta fer el seu joc d'una altra manera com la Xina o gent com Putin i els fills de Putin”. “Trump no respectarà a qui no es faci respectar. A qui no es faci respectar, Trump li passarà per sobre. No veig un procés de presa de decisions que ens tregui d'aquesta incertesa. El que cal fer és una política de defensa amb una política de conjunt”, ha asseverat.
Durant la seva intervenció a l'acte, organitzat pel Govern de Marga Prohens (PP) i el Moviment Europeu, l'exsecretari general del PSOE ha retratat Europa com un continent paralitzat per la seva pròpia divisió, recriminant la “greu polarització” que ho travessa“. Segons la seva opinió, Europa es troba ”en una cruïlla sens dubte decisiva i no té gaire temps per reaccionar“, preguntant-se a continuació ”com és possible que Trump faci el que li doni la gana“: ”Necessitem més Trump del que ell ens necessita a nosaltres? Els asseguro que no“, ha dit, incidint, amb tot, que ”no valdrem res fins que no en prenguem consciència“.
Netanyahu, “el propagandista més gran de l'antisemitisme del món”
Respecte a la massacre israeliana a Gaza, i tot just un dia després que l'expresident del Govern i del PP José María Aznar defensés l'ofensiva militar d'Israel, definida com a“genocidi”per l'ONU, González ha eludit utilitzar aquest terme en el seu discurs i ha carregat contra Hamàs: “Què cal demanar-li al grup terrorista? Si de veritat no volen que matin nens ni dones, per què no deixen anar els ostatges?”, ha expressat en línia de l'estratègia diplomàtica de Trump, que aquesta setmana demanava al moviment palestí no fer servir escuts humans per frenar l'ofensiva terrestre d'Israel sobre la ciutat de Gaza. Amb tot, ha definit el primer ministre israelià, Benjamí Netanyahu, com “el propagandista més gran de l'antisemitisme del món”.
Més incisiu s'ha mostrat Roca, que ha assenyalat que Europa “té necessitat d'entendre els reptes econòmics i tecnològics actuals, però també ha de posar l'accent en els seus valors, que cal defensar davant de qui sigui. El repte és no defraudar la seva pròpia consciència”, ha afegit. L'advocat ha sustentat, així mateix, la importància de la Unió Europea com a validació democràtica “de l'experiència espanyola” després de gairebé 40 anys de dictadura i que la UE “digués 'aquests són com nosaltres'”.
“El que no pot ser és que estiguem dubtant; una cosa que caldrà fer per construir una resposta que guanyi la batalla més important és que els europeus creguin a Europa, perquè n'hi ha que ja s'han oblidat”, ha assenyalat l'exsecretari general de Convergència Demodràtica de Catalunya (CDC), tot recordant que “durant molts anys, Europa va ser el nostre referent, avui és el nostre projecte”. “Ens juguem molt, però solets no aconseguirem res”, ha sentenciat.
Prèviament a les intervencions de González i Roca ha estat exhibit un vídeo en què l'exministre d'Afers Estrangers en el primer mandat d'Aznar i propietari d'un important conglomerat empresarial, Abel Matutes, en homenatge a l'adhesió d'Espanya a la UE.