Nou conductors d'ambulàncies d'Eivissa denuncien la seva cap per l'ambient laboral: “És un infern”
LLEGIR EN CASTELLÀ
La Conselleria de Salut del Govern ha obert diversos procediments de “comunicacions de risc” per les denúncies de nou treballadors a la responsable de l'empresa pública Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears (GSAIB) a Eivissa i Formentera. Els denunciants al·leguen davant del departament de Salut Laboral de la Conselleria possible assetjament laboral, discriminació, tracte vexatori, vulneració de drets als quadrants, vulneració de drets a les baixes, falta de comunicació escrita de les ordres als treballadors, acovardiment i por, segons UGT. Dos ja han interposat denúncia davant la Inspecció de Treball.
La Conselleria ha rebutjat qualsevol pronunciament fins que es resolgui aquest procediment, de la mateixa manera que declina la possibilitat de posar en contacte elDiario.es amb la persona denunciada ni amb dues inspectores assenyalades. Mentrestant, el servei treballa al límit per la “inassumible”càrrega de treball de la temporada i la pèssima situació de la flota de vehicles. A més, Eivissa no té una base operativa integral i la de Formentera pateix manca de manteniment i deficiències, segons denuncia CCOO. Alguns dels casos denunciats dels quals elDiario.es ha tingut notícia es remunten a l'etapa anterior a la creació de l'empresa pública GESAIB, el 2017, quan el servei d'ambulàncies estava externalitzat sota el comandament de la mateixa cap de zona.
“Prenc 16 pastilles al dia”
Antonio González, Toni, és un dels nou conductors ambulàncies d'Eivissa que ha presentat una denúncia davant del responsable. “El 2022 vaig patir una agressió treballant i he estat de baixa psicològica el màxim temps possible. Vaig sortir a tota la premsa i a totes les televisions. No podia dormir, tenia malsons. A dia d'avui no ha sortit el judici. Anàvem el metge, l'infermer i jo i vaig sofrir una agressió bastant fort, molt forta. Em van haver d'operar el nas, me la van partir, un dit també el tinc malament”, explica a elDiario.es.
“Quan em van donar l'alta el 2 de gener passat –narra Toni–, els metges de salut laboral em van posar en logística, que és l'oficina on treballen els caps. Allò va ser un infern. Sobretot amb la cap. Vaig patir maltractament psicològic. Em deia que no feia bé la meva feina, em feia repetir les coses cinc vegades. Cada dia feia tot malament, amb mal ambient a la feina i em passava la jornada plorant. Em van trucar gos [en referència al fet que no treballava] davant de diversos companys. Em vaig haver d'anar amb dolor al pit perquè, a més, sóc cardiòpata i diabètic; novament em van donar la baixa”.
Quan Toni es va reincorporar, el metge de Salut Laboral va emetre un informe com no apte en veure l'estat del treballador. “No obstant, als deu dies, per pressió de l'empresa, sense que res canviés, em va posar apte amb restriccions. És a dir, havia de tornar on era. Vaig tornar a demanar la baixa, però la inspectora me la tenia bloquejada”, relata. “A més, atesa la situació, em portava tot l'enuig del maltractament que patia a casa, fins que em vaig haver de donar de baixa perquè vaig anar al metge amb el sucre amb més de 400, situació que va durar dos mesos. Porto tres anys de psiquiatres, amb tractament per dormir, per ansietat. El meu diagnòstic és estrès posttraumàtic i síndrome ansiosa depressiva. Prenc 16 pastilles al dia, de les quals set són per aquests problemes”, detalla el tècnic.
Vaig anar al metge amb el sucre amb més de 400, situació que va durar dos mesos. Porto tres anys de psiquiatres, amb tractament per a dormir, per a l'ansietat. El meu diagnòstic és estrès posttraumàtic i síndrome ansiosa depressiva. Tom 16 pastilles al dia, de les quals set són per aquests problemes
Segons denuncia aquest treballador i diversos dels seus companys a elDiario.es, la cap de zona i la inspectora no actuen bé. “La inspectora és a la mateixa seu del GSAIB on hi ha tots els caps i es coneixen entre ells, prenen cafè junts. Fins i tot m'han arribat notícies que la cap havia tingut una reunió sobre mi de la qual ningú no m'ha informat”, destaca Toni.
En aquests moments, des de l'empresa el pressionen perquè torni al seu lloc de treball, segons la seva versió, però les condicions psicològiques en què es troba li impedeixen la reincorporació. “Ara mateix no estic de baixa, però tampoc estic treballant. No vull sortir de casa. El psiquiatre em va fer un informe en què deia que no hi sóc per desenvolupar la meva tasca, però la inspectora m'ha bloquejat la baixa. Fa 30 anys que treballo aquí. L'empresa m'està pressionant molt perquè justifiqui les faltes d'aquests dies”, concreta. Segons assegura Toni, la inspectora mèdica incideix que la seva situació respon a un conflicte laboral. “Per això no em dóna la baixa”, conclou.
“Em va intentar fer fora tres vegades i no va poder”
La situació denunciada per José Luis no és millor. Aquest conductor d'ambulàncies fa més de sis anys que cobra sense treballar. El GESAIB no l'ha ressituat després de patir un accident laboral “per la mala gestió de l'empresa”, segons denuncia el Diario.es. Els fets es remunten a l'any 2015, quan el servei d'ambulàncies contractava empreses privades, abans de l'existència del GESAIB, que va ser engegat per l'últim govern progressista de Francina Armengol al Govern.
“El 2015 vaig tenir un accident laboral. La mútua no em va voler operar i, per culpa d'això, em van quedar seqüeles. La Seguretat Social em va tenir 17 mesos i 25 dies de baixa i em van donar l'alta quan faltaven cinc dies perquè passés la inspecció. Encara no estava el GESAIB. Aquí és on va començar el calvari amb aquesta dona, la cap de zona. El càrrec se li va pujar al cap. Havia de ser el que ella deia, trepitjant els drets del treballador, fos com fos. Em va intentar tirar tres vegades i no va poder”, explica José Luis.
He viscut un calvari. A la cap de zona el càrrec se li va pujar al capdavant. Havia de ser el que ella deia, trepitjant els drets del treballador, anés com fos. Em va intentar tirar tres vegades i no va poder
Ja a l'etapa del GESAIB, el 2018, i segons el treballador, l'empresa pública el va obligar a passar un reconeixement mèdic que concloïa que José Luis no era apte. El va seguir un any sencer sense treballar i amb un bon sou. “El 2019 es posen en contacte per a un segon reconeixement, a veure si sóc apte per a reubicació o el que creguin oportú. Fins fa tres setmanes no he tornat a tenir notícies”, assegura José Luis.
“En aquell moment vaig tenir un judici, però no em vaig poder presentar perquè el meu advocat va tenir un ictus. Allà es va tancar el cas i, casualment, ella se'n va assabentar abans que jo. Vaig tenir expedients i demandes i, a més, sembla que també es va filtrar que vaig posar demanda per seqüeles que m'han quedat en la tresoreria de l'Institut Nacional de la Seguretat Social”, argumenta José Luis, qui assegura que són informacions que no haurien d'haver transcendit quant a la protecció de les seves dades.
A més, el treballador assegura que les comunicacions no se li passen per escrit segons estableix la llei. “Ara, sense carta ni res, em truquen i em diuen que he de passar reconeixement el 7 d'agost. Ho passo i em posen apte amb restriccions. No puc flexionar el genoll, he de fer pauses graduals, no agafar més de cinc quilos. A les dues hores, la cap de zona em truca dient que m'he de reincorporar de set i mitja del matí a tres de la tarda i que faré les tasques que digui Salut Laboral. Això segons la llei no és així. Salut Laboral no ha de dir res i tot se m'ha de passar per escrit amb horari i funcions i ella es nega”, denuncia José Luis.
Ara, sense carta ni res, em criden i em diuen que haig de passar reconeixement el 7 d'agost. Ho passo i em posen apte amb restriccions. No puc flexionar el genoll, haig de realitzar pauses graduals, no agafar més de cinc quilos
Des del 2019, el GESAIB no ha designat un lloc per a aquest treballador. “El que volen és fer fora la gent així, sense més ni més. Jo el que vull és arribar a un mutu acord, no vull res més, és un accident laboral”, remata. Els treballadors i treballadores recolzats per UGT denuncien tracte vexatori, represàlies sistemàtiques i vulneració de drets fonamentals. Aquests inclouen homofòbia, xenofòbia, filtració de dades mèdiques, pressió psicològica després de les baixes laborals i assetjament a dones embarassades.
“Això és una dictadura”
Entre les persones que han denunciat la seva situació hi ha una dona embarassada, Mariví, que diu que ha viscut aquests mesos com un calvari; encara que el problema va començar abans, segons explica a elDiario.es: “Fa anys em va exigir que m'incorporés al meu lloc de treball a les sis del matí després de sortir amb la meva mare de l'hospital a les tres de la matinada després de patir un síncope i amb un canell trencat. No havia descansat prou per posar-me al volant de l'ambulància i no la anava a deixar sola. No ho va comprendre”.
Mariví pertany al servei de programats i no depèn directament de la cap de zona, ja que hi ha un altre comandament intermedi al càrrec, del qual diu que no té cap queixa. “Cada vegada que parlava amb la meva cap de programats, la cap de zona es ficava pel mig”, apunta. La dona va estar de baixa per un accident laboral en què es va trencar el lligament encreuat anterior. “I va donar la casualitat que, quan em vaig agafar les vacances, em vaig quedar embarassada. Aleshores, em volien fer anar al meu lloc, que no estava adaptat”, relata.
La dona denuncia, en línia amb els seus companys, que la cap de zona actua en convivència amb la inspectora laboral, que és l'encarregada d'adaptar el lloc de treball: “Ella és amiga de la inspectora laboral, que és la que adapta el lloc, és amiga de la inspectora mèdica, que és la que baixa les més baixes. El resultat és el bloqueig de la baixa i m'indica que m'he de reincorporar amb un informe mèdic que em recomanava un mes de repòs”. Mariví assegura que la inspectora mèdica no accepta l'informe “perquè, en estar elaborat per un ginecòleg privat, diu que es fa a demanda”.
“La cap de zona, que era abans companya nostra, està sempre darrere. L'última va ser que a la inspectora li havien passat dades meves confidencials. Pregunto a Mallorca i no sabien res, ni la meva cap tampoc. Això sembla una dictadura. Ella vol que es faci el que ella diu”, remarca. En aquests moments, la conductora cobra la prestació per la Mútua. Finalment, només ha treballat un dia a tot l'embaràs.
“Ara tinc la prestació per la Mútua, tot i que la inspecció ha intentat forçar la meva reincorporació amb l'excusa que el lloc està adaptat, tot i els informes negatius ginecològics i de la matrona. La inspectora de Salut laboral, que també és amiga de la cap de zona, volia que m'incorporés en condicions impossibles per a mi. M'havia de ficar dins d'un vestit que no em cap, posar-me unes botes on no m'entren els peus i pujar i baixar de nivell amb la tensió pels sòls com la tinc”, concreta Mariví.
M'havia de ficar dins d'un vestit que no em cap, posar-me unes botes on no m'entren els peus i pujar i baixar de nivell amb la tensió pels sòls com la tinc
Mariví ha denunciat el cas “en set o vuit organismes”, entre ells el GESAIB i l'IB-Salut, el defensor del pacient i protecció de dades. Si no es resolen cap d'aquestes denúncies, la treballadora assegura que denunciarà al jutjat. Des de la UGT asseguren que hi ha més persones que estan pensant si denunciar els seus casos, “que són iguals o més sagnants als ja coneguts”, afirma el Diario.es el seu delegat sindical, Vicente Nadal.
0