Una pista de motocròs i un gran jardí construïts sense llicència amenacen una cova prehistòrica a Menorca
LLEGIR EN CASTELLÀ
Les obres fetes sense llicència no són una novetat a Menorca. L'alta protecció de l'ecosistema insular ha motivat que sigui considerat Reserva de Biosfera des del 1993 i reconegut com a Patrimoni de la Humanitat el setembre de l'any passat pel seu patrimoni talaiòtic. Menorca és bonica, antiga i ben conservada. El seu encant és fruit de la fèrria defensa mediambiental que han desenvolupat els residents a l'illa des de sempre, però especialment des de la dècada de 1970. Malgrat aquest sentit comú, profundament arrelat a la societat menorquina, n'hi ha que per maldat o simple ignorància destrueixen el que és la casa de tots.
L'últim atemptat contra el patrimoni de l'illa, que ha despertat la indignació entre ecologistes i residents, és la construcció d'un circuit privat de motocròs de 13.000 m2 i d'un jardí de gespa de 20.000 m2 sense cap autorització a Binixíquer, una urbanització situada a Maó. És, sens dubte, una obra faraònica. L'entitat ecologista GOB calcula que “el manteniment d'un jardí d'aquestes mides i característiques implicaria unes 140 tones d'aigua per dia, això és l'equivalent al consum de 800 persones”. En una illa amb problemes estructurals i sistemàtics d'abastament d'aigua potable resulta, com a mínim, alarmant.
Pista de motocross 13.000 m2
Jardín 20.000 m2
Pista de motocross 13.000 m2
Jardín 20.000 m2
Qui va donar la primera veu d'alarma va ser precisament el GOB de Menorca, que va emetre un comunicat en què alertava sobre una obra realitzada a una finca ubicada a la urbanització de Binixíquer. L'entitat afirma a elDiario.es que es tracta d'una “important modificació de sòl rústic”, que hauria destruït “centenars de metres de paret seca” i possiblement constitueixi una “afectació del patrimoni cultural” de l'illa.
Segons el Pla Territorial Integral, que regula l'ús del sòl a Menorca, gairebé el 77% dels 702 km2 de l'illa estan protegits o considerats en alguna de les accepcions de les anomenades “categories de zonificació i règim de sòl”, com “sòl rústic protegit” o bé “sòl rústic comú”. Tot i les clares restriccions existents al PTI, la finca situada a la urbanització de Binixíquer va emprendre la construcció del circuit privat de motocròs i del jardí.
“Molta gent es dirigeix al GOB quan descobreix intervencions exagerades sobre el territori. Rebem informacions setmanes abans, però no hi havia proves. Quan vam poder tenir les fotografies aèries, vam traslladar el cas a les autoritats”, explica Miquel Camps, coordinador territorial del GOB.
“De tant en tant trobem casos on els propietaris consideren que a la seva propietat poden fer el que vulguin. De vegades és xocant, perquè es pot tractar de gent que s'ha enamorat de Menorca precisament perquè els que han passat abans per l'illa han sabut conservar-la”, emfatitza Camps.
A vegades trobem persones que consideren que en la seva propietat poden fer el que vulguin. A vegades és xocant, perquè pot tractar-se de gent que s'ha enamorat de Menorca precisament perquè els que han passat abans per l'illa han sabut conservar-la
Sense llicència per trencar-ho tot
El 5 de març passat, durant el ple de l'Ajuntament de Maó, el grup d'electors Ara Maó va elevar tres preguntes per escrit a l'equip de govern que lidera Héctor Pons (PSOE). “L'equip de govern coneixia les obres iniciades a Binixiquer? Es va concedir alguna llicència per a actuacions urbanístiques? De quin tipus?”. La resposta va trigar una setmana a arribar i van ser exactament dues oracions. “No se'n tenia coneixement. Sí, existien dos permisos d'obra, concedits el 2022 i destinats a la 'Reforma i rehabilitació d'habitatge, piscina i paviment exterior'. La finca també registra tres sol·licituds més cursades el 2023 i pendents de resolució pels conceptes de 'pèrgola i paviment exterior i magatzem de maquinària agrícola'”. De la pista de motocròs i el jardí de gespa, ni rastre.
L'Ajuntament de Maó no té constància que la propietat demanés llicència per a construir la pista de motocròs ni el gran jardí
Jordi Tutzó, portaveu del grup opositor Ara Maó, no amaga la seva consternació davant la manca de previsió de l'equip de govern del Consistori maonès. “Hi ha una manca evident de rigor i de control per part de l'Ajuntament en aquest cas. A més de la resposta gairebé telegràfica que ens va brindar l'equip de govern, veiem realment amb preocupació com es prenen les coses. Manca lideratge i compromís en defensa del territori i dels nostres recursos naturals”, emfatitza el dirigent municipal.
Si bé és cert que una obra d'aquesta magnitud difícilment es pot passar per alt, fonts de l'Ajuntament han assenyalat a l'elDiario.es que l'organisme que ha de vetllar pel compliment de les normes de construcció i protecció del sòl a Menorca és el Consorci de Disciplina Urbanística del Consell de Menorca i no el Consistori.
Núria Torrent Pallicer és la consellera responsable del Consorci i va rebre de mans del GOB una sèrie de documents on es van detallar les obres realitzades al predi, a més de plànols i fotografies aèries. En diàleg amb elDiario.es, Torrent confirma que “recentment els inspectors del Consorci han visitat el lloc” i que “s'està analitzant tot”, tot i que sosté que “quan s'analitzi l'informe tècnic s'avaluarà la normativa d'aplicació, si hi ha afectació patrimonial i llavors se'n trauran conclusions”. Tot i l'abundant material de prova proveït pel GOB, Torrent sosté que “encara no se sap” si s'ha vist afectat el patrimoni menorquí en les intervencions i insisteix que “el procediment està en fase d'actuacions prèvies.”
Mentre el Consorci avalua amb deteniment l'expedient, els que sí que van constatar els danys profunds que afecten el territori de la finca de Binixíquer van ser els agents del Servei de Patrimoni del Consell Insular, els qui es van presentar al lloc el passat 8 de març i van revelar que s'havia afectat una cova prehistòrica: “Per ara no es tenen més detalls de la inspecció realitzada, però la Llei de Patrimoni preveu sancions per a qui afecti els béns inventariats, que es poden agreujar amb indemnitzacions a l'erari públic si s'ha produït pèrdua irreversible, així com la possibilitat d'entrar a la categoria de delicte segons el Codi Penal”, sostenen des del GOB.
Els agents del Servei de Patrimoni del Consell Insular afirmen que les obren han afectat una cova prehistòrica
Tot i que els expedients de disciplina urbanística estan sotmesos a la Llei Orgànica de Protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, l'obra faraònica de Binixíquer es veu des de Google Maps. elDiario.es ha intentat contactar amb els propietaris i els habitants del lloc perquè ofereixin la seva versió dels fets, encara que la resposta ha estat una negativa sòlida, contundent i poc amistosa. “No li puc brindar aquesta informació”, va dir a aquest mitjà el porter de la finca en ser preguntat pels propietaris del lloc i donar-los la possibilitat de brindar la seva versió dels fets. L'home també es va negar a identificar-se i va dir que estava “realitzant unes tasques” al lloc.
Com és possible que algú que diu estimar Menorca la destrueixi així? Miquel Camps assaja una resposta: “Entre els nous propietaris n'hi ha de tot. Des dels que són conseqüents amb el compromís de sostenibilitat –que estan ajudant a obrir camins virtuosos en aquest sentit– fins als que intenten fer operacions especulatives i esprémer la taronja en benefici propi. En tot cas, és tasca dels que habitem Menorca saber diferenciar-ne els casos, dotar-nos de regulacions adequades i de mecanismes de control. Tot i que alguns protestin i reaccionin atacant el GOB, a la llarga tothom agraeix la conservació i mostra amb orgull els paisatges que altres van defensar”.
0