El PP frena l'intent de Vox de finançar amb fons públics un documental sobre la “repressió republicana” a les Balears

L'intent de Vox de marcar agenda a la televisió pública balear IB3 amb un documental sobre la “repressió republicana” ha quedat frustrat després del rebuig del PP a incloure una partida de 250.000 euros als nous pressupostos autonòmics de 2025, que preveuen aprovar-se la setmana que ve amb els vots de populars i extrema dreta.

La iniciativa, defensada per la portaveu de Vox a la comissió de pressupostos del Parlament balear, Manuela Cañadas, proposava destinar aquesta quantia a la producció d'“una sèrie dramàtica sobre la repressió republicana a Menorca, Eivissa i els bombardejos sobre la població civil a Palma” amb l'objectiu “d'oferir una visió rigorosa i plural de la història de Balears”.

En el seu intent de legitimar la proposta, Cañadas va defensar durant la seva intervenció que no es tracta d'“una revenja”, sinó d'“un acte de justícia amb els que van ser silenciats durant dècades”, oblidant la portaveu d'extrema dreta que les víctimes del bàndol franquista van gaudir durant gairebé 40 anys d'amplis reconeixements i honors i els seus descendents de quantioses pensions públiques.

El PP, malgrat posicionar-se altres vegades a favor de les propostes dels de Santiago Abascal en matèria democràtica, va decidir dimarts votar en contra de l'esmena, evitant així que la proposta sigui incorporada al projecte de pressupostos.

Amb tot, la negativa dels populars també s'ha estès a altres propostes relacionades amb la memòria històrica, com les esmenes de l'esquerra que demanaven produir documentals a IB3 sobre l'Any Josep Maria Llompart i sobre la figura de Joan Alcover, poeta mallorquí de referència.

El director d'IB3, Josep Maria Codony, ja va fer broma al seu dia sobre la iniciativa de Vox quan es va discutir a la comissió de control d'IB3 el 19 de juny passat: “En lloc de 200.000 euros podrien ser dos milions i podríem fer una mica més. Tots els diners que vinguin són benvinguts”, va assenyalar, subratllant alhora la necessitat d'un major finançament per reforçar la producció pròpia de la cadena.

El vot en contra dels populars contrasta amb la decisió del Govern de plegar-se a diverses de les exigències que imposava Vox per poder tirar endavant els pressupostos autonòmics del 2025. Entre elles s'inclou la derogació de la llei de memòria democràtica, tot i que els conservadors van assolir al desembre un insòlit pacte amb els partits d'esquerres per no eliminar-la.

Els dos socis d'investidura tombaran així una normativa que no només condemna la dictadura franquista, sinó que rebutja també qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic, promovent el reconeixement i la garantia dels drets a la reparació, la veritat i la justícia de totes les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. La supressió de la llei de memòria figurava al acord de legislatura aconseguit el 2023 entre PP i Vox, pel qual els de Bambú es comprometien a abstenir-se a la investidura de Marga Prohens, possibilitant amb això el seu nomenament com a presidenta del Govern, com així va acabar passant.

D'altra banda, durant la mateixa sessió pressupostària, el PP també va rebutjar una altra petició de Vox per incloure 150.000 euros als pressupostos destinada a la compra de pistoles tàser per als cossos de seguretat, una altra de les banderes que els d'Abascal intenten impulsar a les illes. Amb aquests vetos, el PP busca reforçar el control sobre els comptes autonòmics, marcant distàncies amb Vox en iniciatives sensibles que podrien revifar la confrontació política i social sobre la memòria històrica a Balears.