PP i Vox obren la porta a què les grans superfícies comercials operin amb menys controls ambientals a Balears

El PP estudia donar suport a una esmena de Vox que reconfigura aspectes clau de la tramitació ambiental de les grans superfícies comercials a les Balears, obrint la porta a procediments més àgils i amb menys controls en les fases inicials. Tot i que la proposta manté l’obligatorietat de l’avaluació ambiental —un dels pilars del model vigent—, en la pràctica en desplaça el pes: permet que la tramitació avanci sense l’informe municipal preceptiu, peça central en aquest procés, quan el promotor aporti un certificat de conformitat urbanística emès per una entitat col·laboradora. Així, el control ambiental deixa de funcionar com a filtre efectiu des de l’inici i queda diferit a fases més avançades del procediment.

La formació d'extrema dreta vol introduir l'esmena a través de la llei autonòmica d'acceleració de projectes estratègics, una norma concebuda per agilitzar inversions però que, al seu pas pel Parlament balear, s'ha convertit en eina per intentar modificar bona part de l'ordenament autonòmic balear: tant PP com Vox hi han presentat desenes de correccions que, de prosperar, permetran reformar de forma encoberta, com denuncien des de l'oposició, més de 50 lleis autonòmiques.

Una de les esmenes és la que Vox ha registrat en relació a la tramitació dels projectes de grans superfícies. Actualment, aquests projectes han de sotmetre's, en funció de les seves característiques, a procediments d'avaluació d’impacte ambiental que analitzen efectes sobre el territori, la mobilitat, el consum de recursos o la generació de residus. Es tracta d'un tràmit que requereix informes previs, especialment de l'Ajuntament afectat. Aquest informe municipal és clau, ja que actua com a òrgan substantiu en la tramitació ambiental davant la Comissió de Medi Ambient, encarregada de canalitzar l’avaluació.

Des del Govern de Marga Prohens (PP), el conseller d’Empresa, Autònoms i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro, va assegurar aquest dimarts que “no s’obrirà cap porta a dreceres”, assenyalant que els populars estan analitzant la proposta de Vox “amb rigor, escoltant el sector i avaluant-ne l’abast real”. Preguntat pel Grup Socialista en el ple, va defensar que el comerç necessita simplificació administrativa i va aprofitar per carregar contra l’anterior Executiu: “No hi ha cap desregulació; corregim la incoherència que vostès van deixar el 2023. Apliquem el mateix criteri que ja existia per a l’avaluació simplificada també a l’ordinària”.

Des de l'oposició, però, la diputada del PSIB-PSOE Mercedes Garrido va advertir que l'esmena pretén suprimir en la pràctica l’avaluació ambiental de nous grans supermercats i ampliacions: “Això implicarà que no s’analitzi la mobilitat que poden generar”. Per la seva banda, des de Més per Mallorca acusen el PP de “desmantellar per la porta del darrere” el model comercial de l’illa, en debilitar el paper de l’avaluació ambiental com a filtre previ.

El portaveu parlamentari del PP, Sebastià Sagreras, va defensar dilluns que comparteixen l'objectiu d’agilitzar els procediments, però va remarcar que qualsevol canvi haurà de respectar el Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials de Mallorca (Pecma), un dels instruments clau que regulen la implantació d'aquestes infraestructures.

La implantació de grans superfícies està sotmesa a un entramat normatiu que combina legislació autonòmica, planificació insular i controls ambientals. La referència principal és la Llei 11/2014 de comerç de les Illes Balears, que exigeix una autorització comercial autonòmica, a més de les llicències urbanístiques i d’activitat municipals. Aquesta normativa es complementa amb el Pecma, que fixa criteris territorials i límits al creixement d'aquest tipus d’equipaments. El pla defineix què es considera gran establiment -habitualment a partir de determinats llindars de superfície comercial- i en condiciona la implantació a factors com la ubicació, l’accessibilitat o la integració urbana. L'avaluació ambiental n'és un dels principals mecanismes de control.

L'esmena de Vox també preveu que els informes sobre infraestructures i serveis puguin incorporar mesures compensatòries per les externalitats negatives, però dins d’un marc més flexible. A més, introdueix la possibilitat d’autoritzar ampliacions de superfície comercial sense incrementar l’edificabilitat, fet que podria augmentar la intensitat d’ús de grans superfícies existents sense sotmetre-les necessàriament a nous processos complets d’avaluació.

El possible suport del PP s’emmarca en un gir més ampli en la política comercial de la legislatura cap a posicions més favorables als grans operadors. El 2025, conservadors i Vox ja van rebutjar al Parlament la presa en consideració d’una llei impulsada per Més per Mallorca que proposava crear un impost sobre les grans superfícies per compensar-ne l’impacte territorial, ambiental i sobre el comerç de proximitat. La iniciativa plantejava gravar els metres quadrats de superfície comercial i destinar la recaptació a reforçar el teixit urbà i mitigar efectes com l’augment del trànsit o la pressió sobre el sòl.

Ara, el focus es desplaça de la fiscalitat al procediment: menys càrregues, més rapidesa i un paper creixent de les entitats col·laboradores en la validació urbanística que, segons l’oposició, pot acabar reduint garanties en un territori especialment tensionat per la pressió urbanística, turística i comercial.