Adéu als permisos previs: el PP apuntala la seva amnistia urbanística balear en plena pugna davant el Constitucional

El PP ha mogut fitxa per apuntalar una de les normes més controvertides de la legislatura a les Balears: l'amnistia urbanística que permetrà legalitzar habitatges construïts de forma il·legal en sòl rústic en determinades condicions sota pretext, segons defensa el Govern de la popular Marga Prohens, de facilitar l'accés a l'habitatge. Vuit mesos després d'aprovar, amb el suport de Vox, la més coneguda com a llei de liberalització del sòl, els conservadors han presentat esmenes que, en la pràctica, no alteren el fons d'una norma que ja ha obert les portes a regularitzar centenars d'edificacions, incloses aquelles situades a les àrees de màxima protecció de la Serra de Tramuntana, el pulmó verd de Mallorca declarat el 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El text va néixer amb el propòsit inicial de liberalitzar sòl i construir 20.000 habitatges a Palma, si bé els conservadors van acabar cedint davant l'extrema dreta en la seva pretensió d'estendre l'aplicació de la norma als 24 municipis de l'arxipèlag que compten amb més de 10.000 habitants. En altres 13, sempre que així ho decideixin els ajuntaments, es podrà requalificar sòl rústic per aixecar més edificacions. Per exigència dels de Santiago Abascal, la normativa permetrà, també amb l'última paraula dels consistoris, construir en sòl rústic sense necessitat d'haver esgotat l'urbanitzable.

Una trentena d'entitats així com 50 diputats d'esquerres van decidir impugnar el text davant el Constitucional en considerar que suposa “l'atac més greu” contra el sòl rústic de les illes i consolida un model que premia les construccions il·legals i incrementa la pressió urbanística sobre el territori. El recurs, que obre un escenari d'incertesa sobre els habitatges que ja es troben en procés de ser regularitzats, va ser admès a tràmit, però encara està pendent de resolució.

Mientras l'Alt Tribunal dirimeix sobre la constitucionalitat de la norma, el PP ha registrat ara diferents correccions amb què busquen esmenar alguns dels punts més vulnerables des del punt de vista jurídic. El principal rau en eliminar el silenci positiu, que permetia donar per aprovada la legalització si l'Administració no resolia en termini, i substituir-lo per un silenci negatiu.

Les esmenes, tanmateix, amplien l'ús de les declaracions responsables no només per iniciar activitats, sinó també per substituir documentació en nombrosos procediments administratius, evitant, com sostenen des del PP, que els ciutadans “hagin d'aportar repetidament documents que ja estan en el seu poder o la verificació dels quals es pot fer posteriorment”. En la pràctica, aquest sistema permetria impulsar activitats sense necessitat d'autorització prèvia, traslladant el control a un moment posterior però reforçant el règim sancionador en cas d'incompliment.

Com explica la formació en una nota de premsa, es tracta d'una mesura que permetrà que ciutadans i empreses puguin “exercir drets sense haver d'esperar autoritzacions administratives prèvies, substituint tràmits llargs per procediments més ràpids i eficaços”. Els populars assenyalen que aquest sistema “es basa en un principi de confiança amb responsabilitat, similar al funcionament de la declaració de la renda”. “El ciutadà declara que compleix els requisits, pot actuar de manera immediata, i l'Administració comprova posteriorment”. En cas de falsedat o incompliment, subratllen, s'estableixen “conseqüències clares”, amb un reforç i increment del règim sancionador i la possibilitat de suspendre l'activitat.

Un altre dels punts de la reforma passa per incorporar a les entitats col·laboradores de certificació -com els col·legis professionals o les cambres de comerç- perquè puguin validar la documentació i els requisits tècnics amb eficàcia administrativa. Es tracta d'un model que, tot i que amb la intenció de reduir temps de revisió, suposarà en la pràctica una externalització parcial de les funcions de control i una major agilització de llicències i tràmits en un context marcat per la creixent saturació turística i el debat sobre els límits del creixement a Balears.

Amb aquestes modificacions, el PP busca apuntalar la norma sense renunciar al seu contingut essencial. No en va, el nucli de la llei roman intacte: la norma possibilita legalitzar habitatges fora d'ordenació en sòl rústic i la infracció del qual hagi prescrit, incloses aquelles ubicades en zones de màxima protecció. La regularització arriba fins i tot a les edificacions construïdes sense llicència abans de 1991, any en què va ser aprovada la llei balear d'espais naturals, que va introduir majors restriccions en matèria mediambiental davant la urgent necessitat de preservar el patrimoni natural i paisatgístic de les illes.

L'Executiu de Prohens presenta aquesta regularització com una eina per tractar de donar solució a la greu situació que travessen les illes en matèria d'habitatge, i defensa taxant que la mesura no suposarà de cap manera l'execució de noves construccions. Les formacions d'esquerres i les entitats socials i ecologistes consideren, tanmateix, que la legalització d'aquests immobles no arribarà a abastar les famílies treballadores.

No en va, els col·lectius consideren aquesta iniciativa com “el major pelotazo urbanístic dels últims 50 anys” i una “bomba demogràfica” dins una illa saturada i amb recursos com l'aigua al límit. En aquesta línia, alerten del biaix ideològic de la norma en posar el focus, denuncien, en la liberalització del sòl i en la reducció de controls públics mentre deixa de banda la urgència de garantir l'accés a un habitatge digne per a la població resident.

En aquesta línia, critiquen que l'Executiu no plantegi mesures ambicioses per regular, entre d'altres, els preus del lloguer en un context en què gran part de la població balear destina més del 40% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge i malgrat que més de 105.000 habitatges es troben buits a les illes. Una xifra que el 2021 suposava un 23,9% més dels que hi havia una dècada abans. Els col·lectius també denuncien que el text no contempli frenar la pressió de l'habitatge turístic ni posi coto a la compra de segones residències per part d'estrangers amb elevat poder adquisitiu, garantint per llei un parc d'habitatge per als residents donada l'escassetat de territori i frenant amb això l'increment desbocat dels preus.

Segons l'entitat l'entitat Mallorca per viure, no per especular, la llei de liberalització del sòl aprovada per PP i Vox obre les portes a la construcció de més de 37.400 pisos en sòl rústic a Mallorca i a un creixement demogràfic “sense precedents”. Després de diversos mesos d'investigacions, el col·lectiu va publicar un estudi que per primera vegada quantificava l'impacte territorial i demogràfic del text. Segons el seu diagnòstic, els set municipis afectats per la norma podrien sumar 252.810 noves places residencials, és a dir, un 37% més de població respecte al cens de 2024. Per assolir-ho, la llei permetria aixecar 37.432 nous habitatges en 1.246 hectàrees de sòl rústic fins ara protegit. La totalitat d'hectàrees que passaran a ser edificables serà de 1.246, en la seva majoria sòls agraris i forestals.

Un dels punts més controvertits de la normativa és la possibilitat que les anomenades Àrees de Transició (AT) -franges que, com recorda l'estudi, fins ara actuaven com a cinturó de contenció al voltant dels nuclis urbans- puguin requalificar-se com a sòl urbanitzable per permetre la construcció de nous habitatges. La funció de les AT era clara: frenar l'expansió urbanística i reservar espai per a infraestructures bàsiques. Però la llei les converteix en urbanitzables amb densitats pròpies de ciutat dormitori: fins a 225 habitants per hectàrea.

“La 'Llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl' és una bomba demogràfica gràfica dins una illa saturada i amb recursos com l'aigua al límit. El Govern l'ha aprovat amb l'excusa de fer més 'habitatge social', però la realitat és que es tracta d'un regal a les grans promotores urbanístiques sense cap previsió de les conseqüències ambientals, territorials i demogràfiques que comportarà la norma”, denuncien des de la plataforma ecologista.