Una “bomba” territorial: PP i Vox permetran construir més de 37.400 pisos en rústic a Mallorca, segons una investigació

La llei de liberalització del sòl aprovada amb els vots de PP i Vox a Balears s'ha convertit, sota pretext d'afavorir l'accés al mercat de l'habitatge, en una normativa que obre les portes a la construcció de més de 37.400 pisos en sòl rústic a Mallorca i a un creixement demogràfic “sense precedents”. Ho denuncia l'entitat Mallorca per viure, no per especular, que, després de diversos mesos de recerques, ha publicat un estudi que per primera vegada quantifica l'impacte territorial i demogràfic de la norma.

El treball, titulat 'El mapa de l'especulació' i realitzat per un grup d'experts liderats per Gabriel Garcies, ofereix dades quantitatives i grafia les noves zones de creixement municipi a municipi. El diagnòstic és demolidor: els set municipis afectats per la nova norma podrien sumar 252.810 noves places residencials, és a dir, un 37% més de població respecte al cens de 2024. Per a aconseguir-ho, la llei permetria aixecar 37.432 nous habitatges en 1.246 hectàrees de sòl rústic fins ara protegit. La totalitat d'hectàrees que passaran a ser edificables serà de 1.246, en la seva majoria sòls agraris i forestals.

La 'llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics' contempla, en concret, liberalitzar sòl i construir 20.000 nous habitatges a Palma, si bé populars i extrema dreta preveuen estendre-la als 24 municipis de l'arxipèlag que compten amb més de 10.000 habitants. En altres 13, amb més de 20.000 residents, i sempre que així ho decideixin els ajuntaments, es podrà requalificar sòl rústic per a dur a terme més edificacions. Per exigència dels de Santiago Abascal, la normativa permetrà, també amb l'última paraula dels consistoris, construir en sòl rústic sense necessitat d'haver esgotat l'urbanitzable.

Un dels punts més controvertits de la normativa és la possibilitat que les anomenades Àrees de Transició (AT) -franges que, com recorda l'estudi, fins ara actuaven com a cinturó de contenció al voltant dels nuclis urbans- puguin requalificar-se com a sòl urbanitzable per a permetre la construcció de nous habitatges. La funció de les AT era clara: frenar l'expansió urbanística i reservar espai per a infraestructures bàsiques. Però la llei les converteix en urbanitzables amb densitats pròpies de ciutat dormitori: fins a 225 habitants per hectàrea.

D'acord amb les recerques dutes a terme, Palma és el municipi en el qual es donen més possibilitats de creixement, amb un total de 634 hectàrees rurals que passen directament a urbanitzables. D'aquestes, es podran edificar fins a 26.359 nous habitatges. La normativa provocarà que Palma compti amb més densitat d'edificació que la resta de municipis, amb 142.650 noves places residencials potencials, la qual cosa equivaldria a un creixement del 33% de la seva població actual.

L'estudi, no obstant això, també alerta de forts impactes a Marratxí (27.180 places dins de 151 hectàrees), Manacor (24.480 places en 136 hectàrees) o a Calvià (21.240 places dins de 118 hectàrees). L'estudi assenyala que tot el creixement estudiat és exclusiu de les AT i no quantifica altres aspectes de la llei “que permeten accelerar el creixement dins de sòls urbans i urbanitzables que encara no s'han desenvolupat”.

“La 'Llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl' és una bomba demogràfica gràfica dins d'una illa saturada i amb recursos com l'aigua al límit. El Govern l'ha aprovat amb l'excusa de fer més 'habitatge social', però la realitat és que es tracta d'un regal a les grans promotores urbanístiques sense cap previsió de les conseqüències ambientals, territorials i demogràfiques que comportarà la norma”, denuncien des de la plataforma ecologista.

Cal recordar que el PP va donar a més suport a una esmena de Vox amb la qual es permetrà legalitzar centenars d'edificacions construïdes en sòl rústic de la Serra de Tramuntana -el pulmó verd de Mallorca declarat en 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO-, la infracció de la qual hagi prescrit, incloses aquelles situades en les àrees de màxima protecció. Una regularització que aconseguirà fins i tot als habitatges erigits fora d'ordenació abans de 1991, any en què va ser aprovada la llei d'espais naturals, que va introduir majors restriccions en matèria mediambiental davant la urgent necessitat de preservar el patrimoni natural i paisatgístic de les illes.

Els crítics amb aquesta normativa coincideixen que es tracta d'una reforma regressiva, que inverteix la lògica de planificació territorial de les últimes dècades i deixa la gestió del creixement en mans del mercat. El resultat: un model expansiu que amenaça amb agreujar els problemes estructurals de Mallorca —escassetat d'aigua, pèrdua de sòl agrícola i forestal, congestió urbana i deterioració paisatgística— en nom d'una suposada solució residencial que ningú no garanteix.