Raquel Martí, directora de l'UNRWA Espanya: “La situació a Gaza se soluciona amb política, no amb ajuda”

“Quan els governs no reaccionen, la ciutadania reacciona”. Són paraules de Raquel Martí, directora executiva de l'Agència de les Nacions Unides per a la població refugiada de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) a Espanya, que, en una trobada amb la directora d'elDiario.es a les Balears, Angy Galvín, ha abordat l'emergència humanitària a Gaza, la situació dels refugiats palestins al Pròxim Orient i les dificultats a què s'enfronta una agència que fa més de set dècades que proporciona serveis essencials a milions de persones. La conversa també ha posat el focus en la importància de la cooperació internacional i en la contribució de les administracions públiques a projectes que permeten mantenir l'atenció sanitària i educativa en contextos d'extrema vulnerabilitat.

Galvín ha estat l'encarregada d'obrir la trobada, organitzada per UNRWA Illes Balears i celebrada a Ca n'Oleo, amb una advertència sobre el risc d'acostumar-se a les imatges de bombardejos, víctimes, escoles destruïdes i famílies obligades a abandonar casa seva, una successió constant d'escenes que, ha assenyalat, pot acabar normalitzant una realitat que no hauria de deixar indiferent la societat: “Darrere de cada xifra hi ha una persona, una història i una vida que ha quedat totalment truncada”.

La responsable de la delegació balear d'aquest diari ha recordat que la situació palestina va més enllà de les fronteres de Gaza i afecta també Cisjordània, el Líban, Síria i Jordània, on milions de persones continuen patint les conseqüències del desplaçament i troben dificultats per accedir a drets bàsics com la salut i l'educació. La periodista també ha destacat la importància de la cooperació finançada des de les Balears, que té efectes concrets sobre la vida de les persones refugiades.

Més de 75 anys d'exili sense retorn

Martí ha reprès aquest plantejament per explicar per què l'UNRWA continua sent necessària més de 75 anys després de la seva creació. L'agència va néixer el 1949, després de la guerra araboisraeliana de 1948, quan més de 700.000 palestins es van veure obligats a abandonar casa seva. El seu mandat inicial es va concebre com una resposta temporal, amb l'expectativa que els refugiats poguessin tornar aviat. Tanmateix, aquest retorn no es va produir i els conflictes posteriors, juntament amb el creixement de la població, han prolongat la necessitat d'assistència.

“En aquell moment es pensava, d'una manera molt optimista, que aquests refugiats palestins tornarien a casa seva al cap de tres anys com a màxim”, ha explicat Martí. “Ja han passat més de 75 anys i l'UNRWA ha de continuar treballant perquè els refugiats palestins no només no han tornat a casa seva, sinó que, a més, n'hi ha hagut cada vegada més”, ha afegit. La directora executiva ha xifrat en uns sis milions les persones refugiades palestines que continuen esperant una solució duradora. Al llarg de la seva trajectòria, l'agència ha proporcionat educació bàsica a milions d'infants, a més d'atenció sanitària, planificació familiar, formació professional i ajuda humanitària. Una tasca que, segons Martí, s'ha adaptat a les successives guerres i crisis de la regió.

En aquest context, Martí ha llançat un missatge clar: l'emergència humanitària no pot substituir una resposta política capaç de posar fi a la situació que viu la població palestina. “El que està passant a Gaza i el que està passant a Palestina en general se soluciona amb política, no se soluciona amb ajuda humanitària”, ha advertit. “La via humanitària només serveix per pal·liar la situació en aquell moment. El que necessitam són mesures polítiques. N'hem de ser conscients i pressionar els nostres polítics perquè prenguin mesures”, ha insistit.

La directora executiva de l'UNRWA ha defensat la necessitat de mantenir l'assistència a les persones que pateixen les conseqüències de la guerra, però ha subratllat que cal anar més enllà de l'ajuda d'emergència i exigir actuacions polítiques. En aquest sentit, ha apel·lat a la mobilització ciutadana i a la implicació de les administracions públiques, també de les comunitats autònomes, tant per pressionar els responsables polítics com per sostenir econòmicament la feina de les organitzacions humanitàries sobre el terreny.

Treballadors sota les bombes

En relació amb aquesta qüestió, Galvín ha plantejat durant la conversa la contradicció que la població palestina continuï vivint com a refugiada més de set dècades després de la creació de l'agència. La periodista ha posat el focus en la persistència d'una situació que es prolonga de generació en generació, mentre les necessitats humanitàries continuen acumulant-se.

En aquest sentit, Martí ha explicat que l'activitat de l'UNRWA es desenvolupa en un context especialment difícil a Gaza, on els treballadors de l'agència també són palestins i pateixen les conseqüències de la guerra. La responsable ha denunciat la mort d'uns 400 treballadors de l'organització i els atacs contra les seves instal·lacions, a més d'una campanya de desinformació que, segons ha sostingut, ha perjudicat la seva imatge pública i la seva capacitat per mantenir l'assistència.

“Els treballadors de l'UNRWA són refugiats palestins i es troben en la mateixa situació que la resta de la població civil sota les bombes, desplaçats i sense aliments”, ha explicat. Malgrat això, continuen intentant mantenir oberts els serveis essencials, incloses les clíniques on s'atén dones embarassades, persones malaltes i ferits. Sobre aquesta qüestió, ha defensat la importància d'una organització que, a més de prestar ajuda d'emergència, manté serveis essencials per a la població refugiada. La continuïtat d'aquesta tasca és especialment rellevant en un territori on la destrucció d'infraestructures i les restriccions d'accés dificulten l'atenció de les necessitats més bàsiques.

Famílies obligades a fugir en qüestió de segons

A partir de l'experiència d'un dels fotògrafs de l'organització, que ha viscut diferents fases de desplaçament, Martí ha descrit famílies obligades a abandonar casa seva en qüestió de segons i com, de vegades, veuen com els seus habitatges són bombardejats poc després d'haver-se'n anat. També ha relatat les dificultats de les persones que no disposen de prou temps per recollir les seves pertinences ni per localitzar tots els seus familiars abans de fugir. “Imaginin-se l'angoixa de saber que estan matant la gent i no poder contactar amb la teva família. No saber si són vius o morts”, ha manifestat.

La situació és especialment greu per als menors que han perdut el contacte amb les seves famílies: infants que s'han quedat sols perquè els seus pares o altres familiars han mort, o perquè els desplaçaments successius han impedit que es retrobin. És en aquestes situacions quan, continua Martí, “un s'adona que no hi ha cap lloc segur a Gaza i que la teva vida i la dels teus fills es poden perdre en qualsevol moment”.

Com ha explicat, la fugida pot desembocar en una situació de desemparament absolut: persones que es queden al carrer sense aigua ni menjar i que han de tornar a desplaçar-se quan els llocs on s'han refugiat deixen de ser segurs. La directora de l'UNRWA ha posat així l'accent en una emergència que no es limita a la destrucció material, sinó que desestructura la vida familiar i deixa la població en una situació d'extrema vulnerabilitat. En el cas dels metges, les infermeres i altres professionals, ha subratllat que continuen acudint als seus llocs de feina fins i tot després de perdre casa seva o d'haver de deixar els fills en tendes de campanya. “Saben que, si ells no obren les clíniques de salut, no hi haurà assistència sanitària per a la seva família o per als seus veïns”, ha resumit.

Martí ha assenyalat que l'agència també ha convertit escoles en refugis quan la població es veu obligada a fugir dels bombardejos. Aquests centres disposen de recursos bàsics per acollir les persones desplaçades, com ara aigua, matalassos, mantes i material sanitari. Tanmateix, Martí ha denunciat que les instal·lacions de les Nacions Unides, que haurien de gaudir de protecció d'acord amb el dret internacional humanitari, també han estat atacades.

A Gaza, l'assistència no es limita a la distribució d'ajuda material. L'UNRWA intenta facilitar aigua potable i ofereix suport psicosocial a través de professionals de la psicologia i la psiquiatria. Martí ha posat un èmfasi especial en les necessitats dels infants, que han suportat anys de violència, pèrdues familiars i desplaçaments. “Necessitam molt, sobretot per als infants, tractament psicològic”, ha assenyalat en descriure una població sotmesa a unes condicions que ha qualificat d'inhumanes.

La responsable de l'agència ha contraposat aquesta emergència amb la situació dels refugiats palestins a Jordània, on una part de la població viu en camps de refugiats amb ingressos molt baixos i dificultats per accedir als serveis. Allà, a més de garantir l'educació i l'atenció sanitària, l'UNRWA desenvolupa programes de formació professional i microcrèdits per afavorir l'autonomia econòmica.

L'atenció als refugiats al Líban

La conversa també ha abordat la situació dels refugiats palestins al Líban, on l'UNRWA manté serveis essencials per a una població que arrossega dècades de desplaçament. Martí ha explicat la tasca de l'agència als diferents territoris on treballa, entre els quals hi ha el Líban, Jordània i Síria, com també la necessitat de mantenir l'atenció sanitària, educativa i social malgrat les dificultats econòmiques i humanitàries.

En aquest context s'emmarca el projecte “Garantir la salut maternoinfantil de les refugiades palestines al Líban”, finançat pel Govern de les Illes Balears. La iniciativa reforça els serveis sanitaris adreçats a dones i nadons en situació d'especial vulnerabilitat al camp d'Ein el Hilweh —el camp de refugiats palestins més gran del país—, amb atenció a la planificació familiar, la salut sexual i reproductiva, el seguiment de l'embaràs, les cures posteriors al part i les revisions i vacunacions infantils.

Galvín ha citat el finançament públic balear com a exemple de cooperació internacional amb efectes concrets sobre el terreny. Martí ha explicat la importància de mantenir l'atenció a les dones embarassades i als nounats, especialment en un context de violència i destrucció d'infraestructures sanitàries. Durant la seva intervenció, també s'ha referit als atacs contra unitats de salut materna i a les seves conseqüències per a la població palestina.

La campanya de desinformació i la retirada de fons

Un dels moments centrals de la conversa ha estat el dedicat a la campanya d'acusacions contra l'UNRWA i a les conseqüències que ha tingut sobre el finançament de l'organització. Martí ha recordat que l'agència va adquirir més visibilitat internacional després de l'inici de l'ofensiva israeliana sobre Gaza, però que aquest protagonisme va anar acompanyat d'una campanya de criminalització. La directora executiva ha denunciat que les acusacions sobre la suposada participació de treballadors de l'agència en els atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 van provocar la retirada de fons per part de diversos donants en un moment de necessitats humanitàries extremes.

Segons ha relatat, les acusacions es van difondre coincidint amb l'admissió a tràmit per part de la Cort Internacional de Justícia de la demanda presentada per Sud-àfrica contra Israel per presumpte genocidi. Martí ha sostingut que Israel no havia aportat les proves que deia tenir i ha recordat que les investigacions independents posteriors no van trobar prou proves per avalar les acusacions generals contra l'organització. “Com passa cada vegada que es publica una notícia falsa, el mal ja està fet”, ha lamentat. A parer seu, les conseqüències no es van limitar al finançament: també van afectar la percepció pública de l'agència i la seva capacitat per explicar què passava sobre el terreny.

Martí ha defensat que l'UNRWA no es limita a prestar serveis humanitaris, sinó que també documenta i denuncia la situació de la població palestina. Aquesta tasca, ha afirmat, contribueix a explicar les pressions que suporta l'organització. La directora executiva ha assegurat que uns 400 treballadors de l'UNRWA han estat assassinats a Gaza i ha denunciat la destrucció de bona part de les seves infraestructures. L'agència, ha insistit, no ha deixat de treballar a la Franja. Els seus equips estan formats majoritàriament per professionals palestins que continuen atenent la població malgrat la manca de recursos, la inseguretat i les restriccions d'accés. L'entrada de personal internacional i d'ajuda humanitària continua sent molt limitada, segons ha explicat durant el torn de preguntes.

Més enllà de l'emergència immediata, Martí ha volgut subratllar una funció menys coneguda de l'agència: la conservació d'un registre històric de les famílies palestines desplaçades des del 1948. L'UNRWA conserva documentació sobre els llocs d'origen dels refugiats, els seus desplaçaments i els seus descendents, un arxiu que considera fonamental per preservar la memòria col·lectiva palestina. La directora ha explicat que, al començament de l'ofensiva sobre Gaza, treballadors de l'agència van tornar a la seva seu per rescatar documents històrics malgrat el perill. Els registres van ser traslladats fora de la Franja i evacuats amb l'ajuda de personal internacional i de les autoritats jordanes.

“Aquests papers són la història col·lectiva dels palestins i el seu dret al retorn”, ha sostingut Martí. Per a la responsable de l'UNRWA, preservar aquesta documentació és essencial per mantenir constància de la identitat de les famílies i del seu vincle amb els llocs d'on van ser expulsades.

“Quan els governs no reaccionen, la ciutadania reacciona”

La responsable de l'UNRWA també ha destacat el suport rebut per part de la ciutadania espanyola durant la crisi de finançament. Ha relatat que van arribar nombroses iniciatives solidàries, des de concerts i campanyes veïnals fins a petites accions de recaptació, i que l'agència va incorporar nous socis. “La ciutadania reacciona quan els governs no ho fan”, ha afirmat Martí, que ha agraït aquest suport i ha destacat que Espanya va mantenir el finançament de l'organització. També ha assenyalat que diverses comunitats autònomes han mantingut o incrementat les seves aportacions, tot i que altres donants internacionals van retirar els fons o no els han restablit.

Durant el torn de preguntes, una representant de l'ONG Inca-Mallorca Solidària, que manté una escola a Gaza amb 850 infants, ha demanat ajuda per evitar-ne el tancament per manca de finançament. En aquest sentit, Martí ha explicat la magnitud de les necessitats educatives a la Franja i ha assenyalat que l'UNRWA havia pogut acollir presencialment uns 106.000 menors, mentre que uns altres 280.000 estaven inscrits en una plataforma d'ensenyament en línia. La responsable de l'agència s'ha mostrat disposada a explorar possibles vies de coordinació, tot i que no ha pogut garantir una solució.

La conversa ha acabat amb una crida a mantenir la solidaritat i la cooperació internacional. Martí ha recordat que els projectes humanitaris es financen amb recursos públics i amb les aportacions de la ciutadania, i ha defensat la necessitat de sostenir-los per evitar que la població refugiada quedi encara més desprotegida. “Si no, el que feim és deshumanitzar-nos cada vegada més”, ha advertit. Una reflexió que enllaça amb la idea amb què Galvín havia obert la trobada: darrere les xifres de víctimes i desplaçats hi ha vides concretes, i la distància geogràfica no hauria de convertir-se en distància moral.