LLEGIR EN CASTELLÀ
Un missatge publicat per la Casa Reial a la xarxa social X (abans Twitter) ha generat malestar entre els més reticents a l'ús del català en el context institucional. En el text, que acompanya un vídeo de la recepció anual celebrada al Palau de Marivent, citen l'arxipèlag balear com 'Illes Balears', denominació oficial de l'arxipèlag tal com està contemplat a l'Estatut d'Autonomia de 1983. L'ús del nom de les illes per és també llengua cooficial a Balears i que la Casa Reial ha emprat anteriorment topònims en llengües cooficials com Galícia, Euskadi o Catalunya.
L'ús del nom de les illes en català ha provocat una onada de comentaris crítics per part dels usuaris, a pesar que el català és també llengua cooficial a Balears i que la Casa Reial ha emprat anteriorment topònims en llengües cooficials com Euskadi o Catalunya.
“La Casa Reial, contra Espanya. És que cada vegada ho poseu més difícil als que ens considerem monàrquics...”, “La Casa Reial no sap parlar espanyol. Que difícil continuar sent monàrquic aquests dies” o “Es diu 'Islas Baleares'. Sento vergonya aliena en llegir els vostres tuits, sembleu independentistes” són alguns dels comentaris que poden llegir-se, malgrat que el missatge, excepte quan empra la denominació oficial de l'arxipèlag, està escrit per complet en castellà.
Un altre dels usuaris etziba en el mateix fil: “Per més que el terme mallorquí per a nomenar les Illes Balears sigui acceptat com a correcte, el realment bonic i correcte de l'espanyol és emprar la toponímia correcta original en l'idioma de tots, que els té i són preciosos. Fa pena la 'ñoñez' políticament correcta”.
Zarzuela reconeix una entitat contrària a la unitat del català
Es dóna la circumstància que a l'abril de l'any passat la Casa Reial va concedir l'estatus de 'Real' a una entitat que defensa erròniament que el “balear” és un idioma diferent del català, cosa que va fer ressorgir la vella polèmica que encara perviu entre els qui sostenen, conforme al consens lingüístic i a l'Estatut d'Autonomia, que són una mateixa llengua, és a dir, que a les Balears es parla català; i un grupuscle que assenyala, en contra del criteri general, que són dues llengües diferents. La Casa Reial, però, va guardar silenci. Després de diversos intents de contacte, des de Zarzuela no van respondre les peticions d'informació d'elDiario.es sobre aquesta polèmica.
La Casa del Rei va optar així per no justificar per què ha concedit la distinció de“Real” a una entitat, l'Acadèmia de sa Llengo Baléà, que difon la idea que a Balears no es parla català -tot i que ho reconeix l'Estatut-, rebutjada per la majoria de la classe política i social de les Illes. I, encara més important, pels lingüistes experts en la matèria. La realitat lingüística, per tant, és incontestable: el mallorquí és una variant dialectal del català reconeguda com a tal no sols pel marc educatiu, sinó també pel legal que protegeix la llengua pròpia de les illes.
Toni Nadal: “A Mallorca es parla català”
Precisament sobre això, fa un mes va tenir lloc una altra polèmica, quan Toni Nadal, entrenador durant 27 anys del seu nebot i extenista Rafa Nadal i una de les veus més influents al món esportiu, va trencar un tabú profundament arrelat als sectors més conservadors de Balears: “ A Mallorca es parla català”. Davant d'una sala plena de dirigents i militants del PP durant el XXI Congrés Nacional de la formació, les paraules del també empresari van desmuntar un dels relats identitaris que part de la dreta balear ha defensat durant anys.
Les seves paraules van ser criticades pels qui des de fa dècades insisteixen que a Mallorca es parla mallorquí -igual que balear a nivell autonòmic-, cultivant una narrativa insularista que ha servit com a ariet contra les polítiques de normalització lingüística i de cohesió educativa en català.
Les manifestacions de l'exentrenador de Rafa Nadal van arribar, a més, en un moment d'especial sensibilitat: el Govern de Marga Prohens (PP), amb el suport de Vox, ha eliminat per llei la llengua catalana com a requisit laboral per accedir a la sanitat i ha rebaixat la seva exigència en altres àmbits des d'aquestes àmbits de la funció pública, despertant les crítiques afeblir l'ús del català a les illes. No en va, l'Executiu del PP, a canvi de poder tirar endavant els pressupostos autonòmics del 2025, s'ha plegat a diverses exigències que en matèria lingüística imposava l'extrema dreta, com la reforma de la llei balear d'educació amb l'objectiu de garantir la vehicularitat del castellà a l'ensenyament i “el coneixement de l'espanyol al sistema educatiu”.