Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Toni Nadal trenca un tabú de la dreta al Congrés del PP: “A Mallorca es parla català”

Toni Nadal, durant el XXI Congrés Nacional del PP

Esther Ballesteros

Mallorca —
4 de julio de 2025 19:09 h

0

Toni Nadal, entrenador durant 27 anys del seu nebot i extenista Rafa Nadal i una de les veus més influents al món esportiu, ha trencat aquest divendres un tabú profundament arrelat als sectors més conservadors de Balears: “A Mallorca es parla català”. Davant d'una sala plena de dirigents i militants del PP durant el XXI Congrés Nacional de la formació, les paraules del també empresari han desmuntat un dels relats identitaris que part de la dreta balear ha defensat durant anys.

En un moment de la seva intervenció, Nadal s'ha mostrat contundent en asseverar que “no pot ser que el polític s'immiscueixi en tots els àmbits de la societat”, assegurant que “fa temps” li va transmetre “a un polític” el nom del qual no ha revelat: “Per què t'immiscueixes en temes de la llengua? Si hi ha un filòleg, el polític no ha d'intervenir-hi”. El preparador esportiu, que ha assegurat defensar “la llibertat individual”, ha incidit que “immiscuir-se més del compte i polititzar-ho tot fa un flac favor a la societat, al ciutadà”. “I crec que això és fonamental tenir-ho molt clar”, ha sentenciat.

Les paraules de Nadal ressonen precisament en un espai polític on des de fa dècades s'ha insistit que a Mallorca es parla mallorquí -igual que balear a nivell autonòmic-, i en què s'ha cultivat una narrativa insularista que ha servit com a ariet contra les polítiques de normalització lingüística i de cohesió. Tot i això, la realitat lingüística és incontestable: el mallorquí és una variant dialectal del català reconeguda com a tal pels marcs legals que protegeixen la llengua pròpia de les illes, com l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística.

Les manifestacions de l'exentrenador de Rafa Nadal arriben, a més, en un moment d'especial sensibilitat: el Govern de Marga Prohens (PP), amb el suport de Vox, ha eliminat per llei la llengua catalana com a requisit laboral per accedir a la sanitat i ha rebaixat la seva exigència en altres àmbits de la funció pública, despertant les crítiques des de nombrosos col·lectius i entitats que veuen en aquestes polítiques un intent de fragmentar i afeblir l'ús del català a les illes.

No en va, l'Executiu del PP, a canvi de poder tirar endavant els pressupostos autonòmics del 2025, s'ha plegat a diverses exigències que en matèria lingüística imposava l'extrema dreta, com la reforma de la llei balear d'educació amb l'objectiu de garantir la vehicularitat del castellà a l'ensenyament i “el coneixement de l'espanyol al sistema educatiu”.

El gabinet Prohens ha aprovat així mateix un decret llei amb què es prorrogarà de dos a quatre anys el termini per acreditar el coneixement del català en els processos d'estabilització de tots els empleats públics de les illes. Una mesura que, com va reconèixer el mateix Executiu, ha estat pactada amb Vox amb l'objectiu de fer front, en paraules del vicepresident del Govern, Antoni Costa, a la “greu” situació en què es trobarien a nivell laboral els treballadors públics de diferents àrees, especialment a la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència, per no poder estabilitzar la seva plaça com a conseqüència, va afirmar, de no disposar de la titulació lingüística requerida.

Es dóna la circumstància, a més, que l'abril de l'any passat la Casa Reial va concedir l'estatus de 'Real' a una entitat que defensa erròniament que el “balear” és un idioma diferent del català, cosa que va fer ressorgir la vella polèmica que encara perviu entre els que sostenen, conforme al consens lingüístic i a l'Estatut d'Autonomia, que són una mateixa llengua, és a dir, que a les Balears es parla català; i un grupuscle que sosté, en contra del criteri general, que són dues llengües diferents.

Toni Nadal, entrenador, empresari i fitxatge del PP

Medalla de Bronze de la Reial Ordre al Mèrit Esportiu i convertit en un dels entrenadors més premiats de la història de la raqueta espanyola, compaginant l'esport amb els negocis immobiliaris, Toni Nadal va decidir el 2023 va decidir fer el salt a la política després de ser fitxat pel president del PP, Alberto Núñez Feijóo, per a la nova fundació del partit.

Al marge de la seva feina com a preparador esportiu, ha ofert múltiples xerrades i conferències dirigides a entrenadors, joves i empreses. Així mateix, gestiona l'empresa Tennis Invest, l'objecte social de la qual està dedicat a l'adquisició, alienació i cessió de béns d'equip, maquinària i utillatge, segons el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (Borme).

Bolcat en la capacitació esportiva del seu nebot des que aquest tenia quatre anys, Antonio Nadal Homar (Manacor, 22 de febrer de 1961) va tenir clar que, entre altres valors, volia inculcar-li els del treball diari, l'esforç, la millora constant i, sobretot, una gestió eficaç de l'adversitat. Sota la seva tutela, Rafa Nadal va aconseguir el títol en 76 tornejos, 16 d'ells Grand Slam: 10 Roland Garros, tres US Open, dos Wimbledon i un Obert d'Austràlia.

Etiquetas
stats