LLEGIR EN CASTELLÀ
Vox està pressionant el Marga Prohens (PP) perquè retiri de les seves lleis i projectes “totes les referències” a l'agenda 2030 i al Pacte Verd Europeu, dos marcs estratègics impulsats per la Unió Europea per mitigar els efectes del canvi climàtic i caminar cap a l'eficiència energètica, l' ús d'energies renovables i cap a uns sistemes alimentaris sostenibles. Els experts han alertat, a més, de l'elevada vulnerabilitat de l'arxipèlag a l'impacte de la crisi climàtica enfront de les veus que neguen el consens científic entorn d'aquest tema.
La portaveu parlamentària de la formació d'extrema dreta, Manuela Cañadas, ha carregat aquest dilluns contra aquestes polítiques qualificant-les de “suïcides”, assegurant que el Govern ha acceptat retirar de la seva futura llei agrària “tota referència i tota mesura” relacionada amb els objectius de l'agenda 2030 i que “afectaven el sector primari i a tots els productors de l'illa”. Consultades al respecte, fonts de la Conselleria d'Agricultura assenyalen a elDiario.es que és difícil retirar mesures de l'agenda “quan no hi ha cap referència a ella” en el text.
No en va, l'avantprojecte de la llei no cita expressament l'agenda 2030 ni el Pacte Verd, encara que sí que al·ludeix a la necessitat de desenvolupar mesures destinades a la millora de l'aprofitament de les aigües, amb especial incidència en les aigües procedents de depuració, a més de promoure la producció i l'ús d'energies renovables, especialment de la biomassa, relacionades amb l'adaptació de les activitats agraíries als efectes del canvi climàtic, polítiques a les quals també fa esment la Política Agrícola Comuna (PAC), que, en relació a aquest assumpte, es nodreix de tots dos documents europeus.
El Govern va posar en marxa l'any passat, a més, la Comissió per a la Resposta i l'Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic, el decret de creació del qual al·ludeix a l'estratègia 'Del camp a la taula' inclosa en el Pacte Verd, a més de recollir que la PAC “és aplicable” a les illes i “ha de garantir que els agricultors i ramaders puguin adaptar-se a les incerteses climàtiques, reduir les emissions i mitigar el canvi climàtic”. El decret reconeix que Balears “són un territori molt exposat a l'amenaça i a la vulnerabilitat que suposa el context de canvi climàtic”, motiu pel qual se situa “entre les regions de la Unió Europea més sensibles a aquest fenòmen”. Així mateix, proporciona dades sobre els efectes immediats del canvi climàtic, com l'increment mitjà de les temperatures, d'acord amb les investigacions efectuades pel Comitè d'Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de l'arxipèlag.
La portaveu de Vox ha assenyalat que han “negociat durant mesos” la futura llei agrària, celebrant haver “aconseguit” que “el conseller retiri tota referència i tota mesura relacionada” amb l'agenda 2030, que ha arribat a qualificar de “criminal”. Des de la Conselleria, tanmateix, assenyalen a aquest mitjà que, en el marc de la tramitació de l'avantprojecte de la norma, “no s'ha rebut cap tipus d'al·legació en aquest sentit”, i apunten que en la normativa aprovada el 2019 -que és la que regeix en l'actualitat- “les referències al canvi climàtic són residuals”.
Durant la seva intervenció davant els mitjans, Cañadas ha defensat que els de Santiago Abascal “sempre, en totes les lleis que s'han presentat”, han exigit que s'elimini “tota referència a l'agenda 2030, que són imposicions que ningú ha votat i que el PP i el PSOE porten de la mà perquè aquestes peticions vinguin de forma més restrictiva”. “Són polítiques suïcides per a qualsevol empresari a nivell nacional, però sobretot per al sector primari de Balears”, ha etzibat, incidint en la necessitat de retirar “qualsevol referència ideològica que no tingué res a veure amb la llei” ni “amb qualsevol altra” que es tramiti al Parlament.
Es dóna la circumstància que, a la Comunitat Valenciana, Vox ha advertit al PP que si volen el seu suport per investir un nou president després de la dimissió de Carlos Mazón hauran d'assumir la seva agenda negacionista del canvi climàtic, o, com ells ho denominen, “fanatisme climàtic”, un discurs que xoca frontalment amb les posicions ecologistes més moderades que defensen les institucions europees, que busquen assolir la denominada circularitat en l'economia, la transició energètica i una major sostenibilitat. El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va concloure recentment, a més, que el canvi climàtic va influir en la intensitat de les pluges registrades durant la dana que va arrasar València.