“Parlem de més Estat i l’Administració local també ho és, i això és una cosa que se’ns oblida”

Darío Moreno (Sagunt, 1988) compleix un any com a alcalde de la capital del Camp de Morvedre, ciutat en què els socialistes van recuperar la vara de comandament després de dotze anys –l’actual delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Gloria Calero, va ser l’última alcaldessa del PSPV a Sagunt el 2007–. Li ha tocat un període marcat per la pandèmia de la COVID-19 que està assotant el món els últims mesos. Amb doble titulació en Dret i Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de València, els últims anys ha treballat a Hong Kong i a les Nacions Unides a Nova York, lloc que va deixar l’estiu del 2018 per exercir com a cap de gabinet de la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, des d’on va fer el salt a la candidatura a l’alcaldia de Sagunt pel PSPV, partit en què milita des de fa més d’una dècada.

S’imaginava fa dos anys, quan estava treballant en l’ONU a Nova York, que seria alcalde de Sagunt?

La resposta és que no. Estava feliçment en les Nacions Unides, que era una cosa que volia fer des de menut, encara que tenia clar per temes personals que faria una carrera internacional com a tal. En algun moment volia tornar a Espanya, però no sabia ni quan ni com, i quan a la meua parella Michael li ix una oportunitat de faena a Barcelona és quan em plantege seriosament tornar. Una vegada ja estic ací, en la Conselleria de Justícia, sí que és veritat que les coses van passar molt de pressa, es van alinear els planetes i al setembre o l’octubre del 2018 apareix la possibilitat d’encapçalar la llista per Sagunt i presentar un projecte per a la ciutat. Jo volia dedicar-me a la política, però abans volia tindre la meua carrera professional.

Entrava en els seus plans ser alcalde de Sagunt? Esperava guanyar les eleccions?

Sí. A mi, dels llocs de representació política, és amb diferència el lloc que més m’agrada. És la política més pròxima, el tracte de tu a tu amb els ciutadans. És en la política local que pots mirar als ulls el ciutadà, entendre els seus problemes, empatitzar amb la situació que estan vivint i fer-hi una volta per veure com podem trobar solucions als seus problemes des de l’Ajuntament. I quant a això de guanyar les eleccions, jo era el més optimista de tots, perquè creia que el projecte valia la pena, amb un programa molt treballat al detall i que plantejava un canvi de paradigma. Consideràvem que s’havien fet coses bé durant la legislatura [l’anterior govern municipal, del qual formava part el PSPV juntament amb Compromís, Esquerra Unida i ADN Morvedre, la marca blanca de Podem, estava encapçalat pel valencianista Quico Fernández] i que hi havia altres aspectes que calia millorar. Palpàvem que hi havia ganes de canvi a la ciutat sense perdre la perspectiva progressista, i el PSPV podia portar aire fresc, oferint aqueixa alternativa que no havia oferit fins al moment. La situació de partida era roïna, per errors propis en gran part, però teníem molt de potencial i podíem créixer molt.

És el que s’imaginava?

L’experiència en la conselleria em va servir una mica com a bateig de foc. Si m’hagueren preguntat quan estava a Nova York si això és el que imaginava, hauria dit que no, però amb l’experiència de la Generalitat i com que també vaig ser becari ací, a l’Ajuntament, doncs, la veritat és que no m’ha sorprés. Encara que, evidentment, el prisma no és el mateix.

Per descomptat, no és el mateix viure a Nova York que a Sagunt...

És una vida radicalment diferent, però la transició ha anat molt bé. Nova York és una ciutat frenètica on sempre tens plans per fer, però la meua vida ací és igualment frenètica, on tinc mil coses per fer, amb la qual cosa, encara que d’una manera radicalment diferent, continue tenint aqueix ritme accelerat. Això m’ha ajudat amb la transició. I el fet que siga una cosa vocacional, que faig el que m’agrada, també m’ha ajudat molt. Però clar, he passat d’una faena de huit hores, legal, d’oficina, d’estar en la part de darrere dels procediments a tindre una vida dedicada 24 hores al servei públic, amb una perspectiva totalment diferent.

I en clau de partit, tenint en compte els incomptables conflictes del PSPV local, s’ha pacificat el partit a Sagunt?

Òbviament no estem en els nivells de crispació excessius que hi ha hagut en moments puntuals. A mi em sembla que el Partit Socialista té una cosa bona i són aqueixos debats interns sobre projectes, criteris a seguir, lideratges... Jo crec que això està bé i ben gestionat enforteix al partit, però ara estem en un moment totalment diferent, amb més treball conjunt entre les diferents sensibilitats del partit, cosa que és d’agrair. No m’agrada parlar de pacificar, perquè sona a un ambient de guerra, encara que hi ha hagut moments molt, molt durs i molt desagradables que la gran majoria del partit condemna. Això forma part del passat, hem aprés i hui dia se solucionen les diferències d’una manera diferent, com ha de ser.

Canviant radicalment de tema, com s’afronta la gestió de la pandèmia des de l’àmbit local?

És complicat. Ets l’Administració més pròxima i, per tant, el veí es dirigeix a tu, però alhora tens una limitació molt forta de competències, i més encara en temes sanitaris. És un repte per als ajuntaments i nosaltres ens el plantegem des d’una triple perspectiva: molta comunicació i empatia, humilitat de saber on estan les nostres limitacions i entendre les necessitats que podíem cobrir. A partir d’ací, muntar un pla de la nit al dia que crec que ha donat molt bon resultat i que la ciutadania ha valorat molt positivament l’acció de l’Ajuntament.

I la gestió de la crisi...

Ha sigut esgotador, físicament i psicològicament. Hem treballat set dies a la setmana dormint molt poc, perquè la situació ho requeria. Ens hem trobat gent que ha tancat el seu negoci, ha perdut la faena i fins i tot qui ha perdut la casa, que ha sigut desnonada en plena pandèmia, i s’ha quedat al carrer. I hem intentat donar-li una solució i ajudar-la en la mesura de les nostres possibilitats, encara que no hem pogut arribar a tots.

Algú que va respondre a més de 200 estudiants que li demanaven a través de diferents mitjans la suspensió de les classes durant el temporal de la tardor passada, supose que també haurà rebut multitud de peticions durant la pandèmia...

Sí, però en un temps relativament curt vam saber estructurar els serveis per poder canalitzar i atendre correctament totes aqueixes necessitats ciutadanes. Vam tindre un dèficit al principi de com poder accedir a les persones majors de 65 anys, però els CEAM (centres especialitzats d’atenció a majors) ens van cedir les seues bases de dades i vam poder posar-nos en contacte amb ells per comprovar si estaven bé i si necessitaven res, cosa que va ser tot un èxit. Vam fer 12.000 telefonades i vam detectar desenes de casos, alguns d’extrema vulnerabilitat i uns altres de gent gran de 75 anys que necessitava que algú li comprara les medecines. I tot gràcies a la faena dels funcionaris, que s’han deixat la pell en aquesta crisi.

A Sagunt no hi ha hagut greus problemes en residències, com ho ha viscut?

Ací ha estat tot molt controlat gràcies a la gran faena de l’Hospital de Sagunt juntament amb les residències. A més, la Policia Nacional i la Policia Local han dut a terme un gran control diari, han passat tots els dies per les residències i nosaltres ens preocupàvem de poder cobrir les seues necessitats, en la mesura de les nostres possibilitats. Enteníem que era un sector prioritari, encara que no foren part de les nostres competències.

Han tingut prou recursos?

Hem tingut la sort de comptar amb l’ajuda de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. Sempre que hem tingut algun problema, l’hem comunicat i han intentat donar una resposta positiva a les nostres necessitats. A més, també hem tingut la sort de tindre un pressupost alt que ens ha permés tindre una mica més de joc, però per descomptat l’Administració local, que és la més pròxima, ha de tindre un finançament millor i més gran. No pot ser que hàgem de buscar vies de finançament extres per a prestar els serveis que oferim, que cada vegada en són més. Parlem de més Estat, de més sanitat i educació pública, que és una cosa que tenim clara, però quan parlem de més Estat també ens referim a més Administració local, i això és una cosa que a vegades se’ns oblida. Han d’arribar crisis com aquesta perquè vegem el paper tan essencial que tenim en la societat.

Políticament, quin ha sigut l’ambient polític en un Ajuntament tan fragmentat com el de Sagunt?

Hi ha hagut col·laboració i això ha sigut positiu, encara que evidentment hi ha hagut punts de fricció, perquè som partits que tenim diferents punts de vista sobre les prioritats, la manera d’actuar... Però tots els partits polítics han sabut estar a l’altura, deixar de banda les seues diferències i arrimar el muscle. Hem intentat generar consensos i acords, vam decidir incorporar l’oposició a tots els nostres plantejaments, encara que algunes de les mesures que hem tirat avant no hagen sigut el cent per cent del que hauríem volgut nosaltres. El primer gran acord va ser el pla de suport a pimes i autònoms, les bases del qual es van treballar conjuntament amb els diferents sectors i agents afectats i va, aconseguir un document que tenia un grau de consens altíssim, cosa que també en facilita la tramitació.

Quant a la gestió tant de la pandèmia tant des de la Generalitat com des del Govern, alguna de les actuacions dels quals ha criticat, com les valoraria?

Crec que en tots dos casos s’han comés errors, igual que els hem comés nosaltres. A la ciutadania cal ser-li molt clara. Davant una situació imprevista que ens ha enxampat a contrapeu, a nosaltres i a altres països, s’han comés errors, com no podia ser d’una altra manera. Així i tot, el meu balanç en tots dos casos és positiu i la gestió ha sigut bona, malgrat ser un dels països més afectats per la COVID-19. L’altre dia es publicava un estudi en què es calcula que s’han evitat 400.000 morts gràcies a les mesures adoptades. Hi ha hagut moments molt difícils en què s’han pres mesures molt valentes. Quant als errors, i almenys des del PSOE, s’ha de fer aqueix socialisme crític, que crec que és molt positiu. Algunes de les crítiques que jo personalment he llançat, com sobre el decret sobre les indústries que eren essencials i quines no i a l’hora que es va publicar en el BOE, no eren crítiques perquè jo hi estava en desacord, sinó perquè veia autocomplaença en el meu propi partit quan es posava en relleu la problemàtica que això havia suposat, perquè hi havia molta gent pendent d’aqueixa publicació. El Partit Socialista no pot ser arrogant ni desconnectat de la gent treballadora, i si es cometen errors es diuen i no passa res. Hem de mostrar empatia i comprensió i no desconnectar-nos de la societat.

Per a acabar, l’ombra de la corrupció també planeja sobre l’Ajuntament de Sagunt després que fa uns anys es destapara l’operació Flotador, en què també es van produir escorcolls policials en les dependències municipals.

Quan ocorren aquestes situacions et replanteges la situació que assumeixes quan ocupes aquests llocs: i si algú decideix portar als tribunals... Aquesta situació ha generat una por, no tant entre la classe política, sinó entre el funcionariat, que té pànic que s’inicie algun tipus d’acusacions judicials, la qual cosa acaba limitant una mica l’acció. No obstant això, la justícia està ací precisament per a ser un òrgan independent que analitze aquest tipus de qüestions. Si em preguntes a mi, jo honestament veig que hi ha poc cas. Dubte que hi haja hagut una trama de corrupció, però mentre hi haja una causa oberta hem de respectar els temps i confiar que la justícia faça el que haja de fer. El dia de demà puc ser jo l’encausat perquè algú posa en dubte alguna de les meues actuacions, i la justícia haurà de fer la seua faena i investigar.