Ramon Simó: “Barcelona és líder en turisme banal, però en cultura estem subdesenvolupats”

Ramon Simó (Tarragona, 1961) va assumir la direcció del Grec fa quatre anys amb l’objectiu irrenunciable d’apropar tan com fos possible la cultura a la ciutat de Barcelona. Tot i la satisfacció per la feina feta, té la sensació que la cultura “ara més que mai” té un paper secundari. En aquesta entrevista dóna una pinzellada als principals reclams de la 39a edició de festival –que va començar aquest 1 de juliol i que s’allargarà fins el 31—, però sobre tot parla clar sobre quin és l’estat real de la cultura a Catalunya i alerta de la banalització que ha fet darrerament Barcelona de les seves icones.

A vostè el va nomenar el govern de Xavier Trias. Li afecta el canvi de govern?

De moment no en sabem res, no ens ha arribat les noves propostes o el que realment es vulgui fer. Però és normal, com se sol dir calen cent dies de confiança, tot i que de moment sembla que no se'ls estiguin donant. S’ha de deixar el temps necessari perquè les propostes arribin i arribin bé. Esperem que sigui una oportunitat per fer les coses millor. Hi ha molt marge de millora.

L'any 2011, l'aleshores cap de files del PSC a l'Ajuntament, Jordi Martí, ara gerent a l'equip municipal de Colau, es va queixar del seu nomenament, deia, “a dit”.

No ha de ser cap problema. Se'm va oferir el càrrec després d'una ronda de consultes, sonaven més noms i finalment es va optar per una persona del meu perfil. Penso que va ser un procés correcte, força esportiu. Aquest és el meu quart Grec i la meva aposta és per cinc anys, arribant a la 40a edició del festival. De fet, per concurs només s'ha nomenat un cop al director del Grec, en el cas de Ricardo Szwarcer, el meu predecessor.

L’Ajuntament té prou marge per marcar les línies culturals de la ciutat? En qüestions com l’IVA té poc a fer...

L’IVA no depèn de l’Ajuntament, és cert. Però cada estament té la seva responsabilitat i els municipis tenen la responsabilitat de facilitar l’accés a la cultura als seus ciutadans. Això no es pot deixar en mans de l’autonomia, ni de l’Estat. Barcelona ha de tenir un model clar.

L’ha tingut històricament?

En el cas del Grec ha estat una aposta important, sense dubte. Penso que marca un temps determinat en el calendari cultural de la ciutat. És la porta oberta a la creació durant l’estiu. Penso que ha complert sempre amb una de les seves funcions: programar les millors actuacions del panorama internacional a un preu assequible. I, aquí, val la pena destacar l’aposta de l’Ajuntament que assumeix part de la inversió.

En temps de crisi, els ciutadans es miren més en què es gasten els diners...

Hem intentat fer un cartell amb opcions per a totes les butxaques. La nostra humil opinió és que no només ens ho hem de permetre, sinó que ho hem de consumir cultura, en la mesura que sigui possible. Sempre he considerat la cultura tan important com la sanitat. La medicina et sana el cos; l'art cura l'ànima.

Què ens trobem aquest any?

Aquest any incorporem la companyia Xilena La Re-sentida, que no ha vingut mai a Barcelona i que proposa un concepte de teatre molt proper al nostre. També tindrem la coreògrafa noruega Ina Christel Johannessen, que presenta The Guest; un tipus de treball molt peculiar; a banda de coproduccions internacionals fetes per gent d'aquí; a més de grans noms com Pipim Anton o la companyia Toneelgroep Amsterdam, que vindrà amb La voix humaine. En definitiva, oferim propostes noves, vives, que parlin del nostre present.

I també alguns clàssic, aquest any una de les novetats és Joan Manuel Serrat...

Ara feia set anys que no venia, però serà la quarta o vegada que ens visita. Sempre ha tingut molta estima al festival, especialment al Teatre Grec, un espai emblemàtic de Barcelona, i del seu estiu. Ens omple d’orgull que hagi volgut celebrar el seu aniversari amb nosaltres, i serà un plaer tenir-lo durant cinc concerts.

Quin és el model cultura que creu que ha de tenir Catalunya?

Hem de copiar models que ens siguin propers, però abans hi ha coses que hem de millorar. No ho fem tot molt bé, com es creuen alguns. Ens hem d’assimilar a Bèlgica, Flandes o Dinamarca. Aquests països han fet de la cultura un eix de la seva vida i inclús una eina de difusió econòmica molt important. Flandes, per exemple, es ven com el país de la cultura.

Llatinoamèrica té una forta petjada al festival. El seu model també es una referència?

Ens queda més lluny, potser. Tot i que fem coproduccions amb l’Equador o que, l’any vinent, fem espectacles de gira pel Brasil. Però a nivell de model no crec que hagi de ser el nostre mirall. De fet, sota el meu punt de vista, no ens hem d’assemblar tampoc a Berlin, París, Londres o Nova York. Ni tenim els hàbits ciutadans, ni la capacitat inversora. Ens hem de dotar d’un sistema més viu, més àgil. Més treball en xarxa i coproduccions.

Un dels darrers conflictes que viu la ciutat és la saturació turística. Com s’articula el turisme en clau de cultura?

No pots atreure turisme cultural si la teva ciutat no és prou potent o els seus habitants no consumeixen cultura. Catalunya està subdesenvolupada culturalment. Hi ha gent que s’enfada quan ho dic, però és el que penso. En canvi, en turisme banal, de low cost estem molt desenvolupats, som líders, però en cultura estem subdesenvolupats. D’acord, tenim quatre icones que sabem explotar, com Gaudí, Sagrada Família, Barça… Però per vendre cultura has de tenir una base cultural sòlida pròpia. I ni Catalunya ni Barcelona tenen aquesta base potent. No podem competir amb una ciutat mitjana alemanya a nivell cultural.

Sovint hi ha qui s’omple la boca de que som pioners en cultura...

Sí, ens omplim molt la boca però la gent de la cultura sabem com costa tirar endavant projectes culturals a Barcelona. Costa molt! I costa molt perquè Barcelona no és una ciutat que destini un gran suport a la cultura, i perquè la cultura no té un reconeixement privilegiat. Bàsicament no hem aconseguit que la cultura formi part de la vida de les persones. Aquest és el meu principal cavall de batalla i el que em fa treballar pel Grec.

Tan endarrerits estem?

Som una ciutat que no pot mantenir teatres que amb una programació estable de dansa... Sense un programa cultural potent! Ho estem intentat, s’està millorant, es guanya una miqueta any rere any, però no hem arribat al nivell desitjable. Ni molt menys. Tu vas a Paris i saps que hi ha un munt de teatres suportats per la pròpia població. La gent hi va i, sobretot, en parla.

Hi ha alternativa?

Admetent que això no ho tenim, que ens falta una base sòlida, hi ha un altre model possible. Si vols que el turisme s’interessi per una cultura que no els pots donar, cal importar grans projectes de cultura internacional. Apostar per cartells internacionals, com fa el Primavera Sound o el Sonar. A partir d’aquí, si ho fan a Barcelona o a una illa deserta és secundari, el que importa és el cartell. Però hem de tenir clar que, com a societat, patim un veritable risc d'aculturització, i que ara més que mai existeix un menyspreu general per la cultura, que se segueix veient com una cosa accessoria i secundària.