eldiario.es

Menú

Manel Andreu: un lluitador sempre en alerta

Amb la seva mort els moviments veïnals de Barcelona queden una mica més orfes

- PUBLICIDAD -
Manel Andreu va ser un referent veïnal al Poblenou

Manel Andreu va ser un referent veïnal al Poblenou Youtube

Amb la mort del Manel Andreu, el Poblenou queda una mica més orfe. I també la ciutat de Barcelona i els seus moviments veïnals.

Fa uns quants anys, quan la democràcia es començava a consolidar, podia fer la impressió que bona part de la feina pendent als barris de la ciutat ja anava pel bon camí. Però allà estava sempre el Manel per mantenir-nos alerta. I per recordar-nos que les lluites no ens les acabaríem. Al capdavant de l’Associació de Veïnes i Veïns del Poblenou en diferents ocasions, i com a president de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona) ha deixat una petja inesborrable.

El Manel era bo per dins i per fora. Vull dir que a part de ser una persona d’una qualitat humana extraordinària, el seu físic transmetia bondat. El seu parlar reposat i tranquil tenia la força i el convenciment que requerien les negociacions més complicades. I en va haver de protagonitzar unes quantes. Va viure totes les lluites. Als diferents barris de la ciutat. I al seu Poblenou: des de les reivindicacions quasi oblidades de Fertrat o Wad-Ras durant la segona meitat dels anys setanta del segle passat fins les més recents del 22@ o Can Ricart. .

Era sindicalista fins el moll de l’os. Mai va deixar d’involucrar-se en defensa dels drets laborals a l’empresa on va treballar de delineant fins que es va jubilar. I aleshores, en tenir més temps, va redoblar la seva participació al barri. Allà estava permanentment per alertar-nos. Els darrers anys s’havia implicat molt directament amb Apropem-nos, programa que inclou diferents línies de suport als nouvinguts. Quan va esclatar el conflicte amb els assentaments de subsaharians, el Manel va estar a primera línia d’ajut.

Estava content que la Sala Beckett s’hagués instal·lat a l’antiga seu de la Cooperativa Pau i Justícia, just davant de casa seva, al carrer Pere IV, on va residir tota la vida. No ha tingut temps de saber com evolucionarà la presència cada cop més massiva del turisme al barri. Estava preocupat. Potser per això, a la foto que la seva família ha instal·lat a la sala de vetlla, el Manel apareix al costat d’un dels darrers números de la revista Poblenou, òrgan de l’Associació de Veïnes i Veïns, on en el titular de portada es destaca la massificació turística. És una fotografia recent, amb la gorra que ja havia convertit en inseparable i amb la qual sempre el recordarem.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha