La Sagrera i Glòries: les dues grans obres de Barcelona, entre nyaps, sobrecostos i corrupció
Les dues grans obres en infraestructures de Barcelona han entrat en un cercle viciós de sortida previsiblement complicada i amb un cost extra pel contribuent encara per concretar. L'estació de l'AVE de la Sagrera i el túnel de la plaça de les Glòries presenten nyaps, sobrecostos milionaris i mesos de retard en la seva execució. I fins i tot s'han vist esquitxades per casos de corrupció, entre ells el del 3%.
El de Glòries és l'assumpte més candent. L'Ajuntament presentarà en els pròxims dies un informe jurídic que determinarà els passos a seguir després que una auditoria municipal, exigida per la CUP, xifrés en 12 milions el sobrecost de l'obra, és a dir, un 20% més que el preu d'adjudicació. L'auditoria va concloure que el projecte va començar a executar-se amb “una incompleta informació prèvia” i que les previsions de riscos econòmics i temporals van ser “excessivament optimistes”.
L'obra del túnel de Glòries s'insereix en un tram molt complex: es construeix per sota de quatre túnels més (un ramal d'Adif, dues línies de Rodalies i una de metro). El dictamen de l'empresa municipal Bimsa, del qual va informar en primer lloc El País, assenyala al gestor ferroviari Adif com un dels majors responsables del retard de 19 mesos en l'obra. Per començar, pel mal estat dels túnels de trens que passen per les Glòries: la injecció de formigó al subsòl per a l'obra municipal va foradar els túnels del tren i el ciment es va acabar filtrant al seu interior. La Generalitat ha obert un expedient al respecte.
Però a més, segons el dictamen, les mides que va proporcionar Adif estaven mal fetes: la pantalla d'un dels dos túnels d'Adif i el col·lector que hi ha a sota són més profunds del que s'esperava, de manera que el túnel de les Glòries es construirà un metre i mig per sota del previst.
Les presses de Trias
Al govern d'Ada Colau li toca gestionar les conseqüències d'una obra que mai va voler. El govern de l'alcalde convergent Xavier Trias va licitar el projecte per 80 milions i el va adjudicar per un 24% menys (poc més de 60 milions) a una UTE formada per Rogasa, Benito Arnó i Fills, Copisa i Comsa tres mesos abans de les municipals de 2015. Fonts coneixedores del projecte sostenen que la decisió del consistori de CiU de dividir en dos el projecte de Glòries –primer el túnel de la plaça i després el soterrament fins al carrer Pere IV– va ser un error.
Per la seva banda, des del consistori insisteixen que no acceptaran més retards ni sobrecostos. L'informe esbossarà les opcions de l'Ajuntament, que podrien passar per una sanció a les constructores, una rescissió acordada i una nova licitació, o que acabin sent els tribunals els que determinin el cost de liquidar el contracte. La UTE, que ha hagut d'abordar sobre la marxa els problemes en la planificació de l'obra, podria reclamar fins a 36 milions a l'Ajuntament, corresponent al 60% de l'import d'adjudicació.
Per si el disbarat no fos suficient, a l'obra de Glòries també el persegueix l'ombra de la corrupció. L'expedient del túnel va ser un dels documents confiscats en l'última operació de la causa del 3%, que encara es manté sota secret de sumari. En la mateixa operació es va detenir el tinent d'alcalde d'Urbanisme del govern de Xavier Trias, Antoni Vives.
Pagaments indeguts de 133 milions a la Sagrera
L'altra ferida urbanística que manté oberta Barcelona està una mica més al nord que la plaça de les Glòries. Són les obres de la futura estació de l'AVE de la Sagrera, licitades pel ministeri de Foment el 2009. L'estació havia de servir per rentar la cara a una de les zones més humils de Barcelona, a més de com a nou epicentre ferroviari de la capital.
Vuit anys després, les obres estan sense acabar i enredades en una trama corrupta de presumptes suborns i factures inflades entre empresaris i exresponsables d'Adif. La mateixa Adif va portar el cas al Fiscalia al detectar amb una auditoria dobles mesuraments dels treballs. El desviament inicial es va xifrar en 84 milions, tot i que un informe preliminar del Tribunal de Comptes ho va elevar fins als 133 milions, entre sobrecostos, pagaments per treballs no realitzats, terminis incomplerts i adjudicacions qüestionables.
Com ja va fer amb Ana Pastor, Colau reclamarà aquest dijous al ministre de Foment, Íñigo De la Serna, concrecions sobre el projecte de La Sagrera, més després del “decebedor”, en paraules de la pròpia alcaldessa, anunci d'inversions a Catalunya de Mariano Rajoy. Dels 4.200 milions promesos, no n'hi havia ni un per a la Sagrera. Al consistori no amaguen ni el seu enuig amb el Govern central per la deixadesa en les obres, que porten pràcticament aturades dos anys, ni el seu escepticisme respecte la trobada d'aquest dijous.
