eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Brexit i increment dels partits xenòfobs, vots de càstig més enllà de la immigració

L'alta desigualtat i la pobresa soscaven el benestar personal, i també poden impulsar vots de protesta en els referèndums i les eleccions: lliçó que pot explicar també part de l'increment de vots als xenòfobs alemanys
- PUBLICIDAD -

La setmana passada el discurs d’en Juncker sobre l’estat de la Unió Europea i la reunió del Consell a Bratislava van donar el tret de sortida del que, acabat l’estiu, és ja una prioritat urgent: si la UE vol sobreviure li cal definir qui és i cap a on va, o com a mínim cap a on vol anar.

Les prediccions no són gaire optimistes; el discurs de Juncker a l’Eurocambra no va aixecar passions precisament i el polonès Tusk al front del Consell és més un cavall de Troia que un aliat. L’euroescepticisme plana sobre el futur de la Unió, no cal dir que de la mà de les forces més a la dreta, que viuen un auge preocupant. Crisi i populisme les han alimentat, però també la inoperància de la Unió i governs cada cop més dèbils davant els grans poders.

Es dibuixa un panorama ben incert i fins i tot preocupant. L’anàlisi del vot en el recent referèndum del Brexit, sumat al triomf dels extremistes de dreta en les votacions al land natural de la cancellera Merckel i la seva pujada preocupant al mateix Berlín, haurien de suposar un toc d’atenció per a tots aquells que temen que posicions extremistes es facin fortes a Europa.

Pel que fa al Brexit, segons les anàlisis fetes per Zsolt Darvas i publicades per Bruegel, al Regne Unit la desigualtat d'ingressos i la pobresa, a més de les diferències geogràfiques i una major proporció de gent sense educació i majors en determinades regions van sumar vots a favor de la sortida.

A banda de dades, l'estudi apunta un seguit de lliçons polítiques que es poden desprendre de la consulta i que poden resultar útils a polítics d’arreu: l’alta desigualtat i la pobresa soscaven el benestar personal i la cohesió social, el que al seu torn pot desencadenar en vots de càstig a les urnes. ¿Vol dir això que la desigualtat, la pobresa i l’atur han contribuït al vot a favor del leave al referèndum britànic?

Les enquestes d’opinió i els anàlisi post-referèndum suggereixen que els més grans, els qui han rebut menys educació i la gent més pobre han votat majoritàriament per deixar la UE. La geografia també sembla que ha jugat el seu paper: mentre que el percentatge del leave a Anglaterra, exceptuant Londres, va arribar al 55,5%; i al 52,5% a Gales, van ser minoritaris a Irlanda del Nord, amb un 44,2%, a Londres ciutat amb un 40,1 i a Escòcia, amb el 38% dels vots. I, molt a tenir en compte, si bé la immigració va ser un dels temes més recurrents en el debat, no hi ha correlació entre presència d’immigrants en un territori i vot a favor del Brexit. ¡Tant de bo que algú faci arribar aquesta dada a Sarkozy o fins i tot el ministre socialista Valls!

Malgrat el resultat final amb triomf dels qui van fer campanya per la sortida de UK de la Unió, els líders de la UE en poden treure un missatge positiu: els joves (que seran majoria en la població en les properes dècades) i aquells amb més nivell educatiu (els qui millor poden valorar els beneficis de la integració a la UE) estaven a favor de ser membres de la Unió.

Si afegim que les àrees amb majoria a favor del leave són aquelles en que guanyen les desigualtat i la pobresa és més alta, la solució passa per aconseguir un creixement inclusiu, el que la OCDE defineix com “creixement econòmic que crea oportunitats per a tots els segments de la població i redistribueix els dividends de la creixent prosperitat, tant en termes monetaris com no monetaris, de manera transversal”. Als UK, la desigualtat creixent -una clau indicadora del creixement inclusiu-, és possiblement la més alta de tota la UE. Com va apuntar Theresa May, la nova primera ministra, és de vital importància una reforma social que redueixi la desigualtat d’oportunitats.

En general, l'alta desigualtat i la pobresa soscaven el benestar personal i la cohesió social, i també poden impulsar vots de protesta en els referèndums i les eleccions. Aquesta és una altra lliçó clau que els polítics d'altres països de la Unió han d'aprendre de la votació del Brexit i que possiblement pot explicar també part de l’increment de vots als xenòfobs alemanys, més enllà d’una lectura simple dels resultats que es limiti a veure un vot contra immigrants i refugiats.

Un cop més, la solució passa per cultura i més cultura; entendre la realitat que ens envolta és bàsic per poder valorar les opcions. Però aquest remei necessita de temps, fons i sobretot, molta voluntat. I corren mals temps per la lírica, que deia la cançó.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha