La caiguda de l'ABC

S’acaba l'ABC? El diari espanyol més important del segle XX ha anat baixant sense aturador en els índexs de difusió i audiència. Les dades més recents de l’Estudi General de Mitjans el confirmen en un sisè lloc dels rànquings, molt per sota dels dos primers –El País i El Mundo- a més de La Vanguardia, La Voz de Galicia i El Periódico de Catalunya. És encara pel damunt de La Razón, que avui és el seu més directe competidor.

Podria semblar una paradoxa que el gran diari monàrquic no hagi sobreviscut amb prou èxit el retorn de la monarquia a Espanya, després d’haver-la defensat amb tant fervor després de la seva caiguda l’abril de 1931 i la seva marginació per Franco el 1939.

L'ABC podia presumir d’haver estat suspès i perseguit per la República i controlat i sancionat pel franquisme, per la seva fidelitat a Alfons XIII i al seu hereu Joan de Borbó. Encara el 1969, el seu director Torcuato Luca de Tena Brunet es va abstenir com a procurador a les Corts en el nomenament de Joan Carles com a successor de Franco a títol de rei.

Però el 1975, l'ABC va fer una deriva neofranquista a favor de Carlos Arias Navarro, el president de govern que Joan Carles va heretar de Franco, i sobre tot de Manuel Fraga Iribarne. Estudis recents han mostrat les reserves del seu suport a Suárez en el procés de reforma, així com el compromís amb Aliança Popular, amb el marquès de Luca de Tena de candidat a senador el 1977, sense èxit. Ho fou també el principal articulista del diari, José María Ruiz Gallardón, pare de l’exministre.

El nou diari El País va atraure inicialment els monàrquics moderats amb el seu suport a José María Areilza, així com Ya, el diari dels bisbes, amb el seu reformisme. Després de la victòria socialista de 1982, Luis Maria Ansón va rellançar ABC com a gran diari conservador, al preu d’estrenar un estil agressiu i poc rigorós que després han fet seu els nous diaris de la dreta. Més obert cap al centre, El Mundo de Pedro J. Ramírez, que s’havia format a ABC. Més tancat cap a la dreta, La Razónamb que el mateix Ansónpassa a fer-li la competència.

Centenari des de 2005, ABC ha hagut d’afrontar la defensa difícilde la seva posició en un espai informatiu fraccionat isotmès a una competència endurida encara més per la crisi general del periodisme escrit. En un clima de crispació que l’ha allunyat de la centralitat política i del propi esperit de la nova monarquia, a la que no sempre afavoreix amb el to del seu suport. Ja fa algun temps que es parla de la possible fusió d’ ABC amb algun dels seus competidors per mantenir el favor del públic més conservador.