Pep Mínguez: “El format analògic no ha tornat, sempre ha estat aquí”

Per molt que la tecnologia avanci, sempre hi ha algú que segueix mimant la tradició, els processos o els objectes que s'han emprat durant tota la vida. Per exemple, després del premar el botó de la càmera fotogràfica, les mans segueixen sent les responsables de la màgia que passa a la cambra de revelat. El procés es converteix en part de la fotografia. En el cas del festival de fotografia Revela-T, la motivació va més per la conservació de processos artesans que aconsegueixen propostes estètiques que s'estaven oblidant. Aquest és un esdeveniment molt especial, una festa per als que estimen la fotografia, una trobada d'apassionats, analògics, digitals, instagramers, tots troben el seu lloc a Vilassar de Dalt. Aquesta és la raó que el festival hagi anat creixent, sumant inquietuds i sensibilitats. “Molts dels que hi participen no són practicants analògics, però sí que els agrada la bona fotografia i tenen curiositat per saber més”, assegura Pep Mínguez, director del festival. “El format analògic, al contrari del que molts pensen, no ha tornat, sempre ha estat aquí. Això de la nostàlgia i el romanticisme hem de desmentir-ho, és una creença induïda per les marques i posat en boca dels que parlen de tecnologia pensant que és fotografia”, afegeix. Hem de deixar llavors de parlar de fotografia analògica com una cosa del passat, per a col·leccionistes. “La fotografia analògica o química segueix tan vigent com sempre. La productivitat la deixem per al digital, amb l’analògic parlem de plaer, de sentir, de tocar, de mullar-se, d'implicar-se. Per això, molts fotògrafs opten per fer els seus treballs personals en analògic”.

Aquest és un dels motius que el nivell expositiu general se superi any rere any i a cada nova edició la selecció d'exposicions sigui de millor qualitat gràcies a la bona acollida de la crida a la participació. Per a aquesta edició, l'elecció s'ha fet en base a les 270 propostes rebudes de fotògrafs de tot el món, més de 50 exposicions de reconeguts fotògrafs nacionals i internacionals apropen al públic els treballs més destacats d'aquesta fotografia química. En aquesta ocasió, com a novetat, totes s'engloben sota un tema comú, Hidden, però cadascuna suposa un autèntic univers narratiu. Per exemple, Manabu Yamanaka, japonès i budista, recull a Resigned to Death retrats de persones en els moments previs a la seva mort, mentre que l'activista australià Peter de Graaf denúncia amb la seva col·lecció de petxines Half way to low tide els desastres mediambientals. Més enllà del discurs de cada exposició, el treball de cada autor serveix per explorar diferents tècniques fotogràfiques, com l'excel·lent treball de Lorena Cosba, Galería imaginaria, en què s'alteren fotos de petit format apropant-les a altres plans artístics com l'escultura o el collage; o Paradiso, d'Eduardo Ripoll, una sèrie de retrats en ferrotips, tècnica que data del segle XIX.

Investigació i intencionalitat centren l’interessant treball d'Àngel Albarrán i Anna Cabrera. “La fotografia ens ajuda a entendre el món”, assegura Albarrán. A Revela-T presenten la sèrie This is you [Here] a partir d'uns negatius i postals trobades en una carterilla de fotos a les escombraries. Després d’escanejar els negatius, van trobar que eren fotografies de família, de fa uns quaranta anys, preses per un fotògraf aficionat. Totes les imatges tenien una característica comuna: estaven subexposades, pel que era impossible reconèixer els personatges fotografiats. “Les famílies que apareixien podien ser moltes. Vam decidir unificar les fotos anònimes amb les nostres amb un mateix procés de copiat i així generar la identitat i les memòries d'algú que mai va existir”. De negatius trobats va també la mostra Les fotos perdudes de BCN. Begoña Fernández, una apassionada de les històries que s'amaguen en els negatius dels Encants, va començar primer seguint el rastre d'uns negatius de 1937 que ella mateixa va comprar i, de sobte, es va veure dedicant setmanes a cercar l’autor o autora de les fotos de Tom Sponheim, un nord-americà que durant unes vacances va comprar diversos sobres de negatius als Encants, els va revelar i, es va sorprendre del que va descobrir. Les anomenades 'fotos perdudes de Barcelona' tenien nom i cognom. Són obra de Milagros Caturla (1920-2008) que ha merescut el títol de la Vivian Maier de Barcelona. “Les fotografies de Milagros són d'una tècnica immillorable i van començar a acumular premis, de vegades en concursos només per a dones, però de vegades no”, explica Fernández. En l'era actual, on el digital prima, el megapíxel mana i la immediatesa domina tot el que fem, la fotografia analògica ha passat a ser un noble art lliurat a la paciència, on per disparar cal tenir-ho molt clar, ja que els resultats no sorgeixen immediatament. Molts de nosaltres tenim records d'aquelles sensacions que ens produïa portar aquest rodet de les vacances d'estiu a revelar, sense saber què trobaríem a recollir-lo. La màgia del Revela-T és justament saber què ens trobarem. Per exemple que la fotografia analògica segueix viva en les mans de molts amants d'aquest art que no necessàriament són nostàlgics, sinó que aprecien la seva manera, el seu fons i els seus resultats. Revela-T transmet amb certesa què és el que la fotografia analògica fa sentir a aquells que en són fidels.