eldiario.es

Menú

Seguint les petjades d'Orson Welles

La relació d'Orson Welles amb Catalunya va ser sempre estreta, va escollir la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona com un dels escenaris de Campanades a mitjanit.

La Filmoteca es bolca amb el centenari del director nord-americà programant una obra de teatre, una exposició, la projecció de 35 títols i un seminari internacional.

- PUBLICIDAD -
Filmoteca de Catalunya / Colita (foto)

Filmoteca de Catalunya / Colita (foto)

Orson Welles, de qui el 6 de maig es compleix el centenari del seu naixement, era un apassionat d'Espanya. Amb momés divuit anys va visitar Sevilla en temps de República. A principis dels anys 50, va incorporar el país del seu admirat Don Quixot a la gira europea forçada  per l' expulsió de Hollywood el 1947. Buscava en el vell continent l'ambient i l'estructura idònia per continuar la seva carrera cinematogràfica. Un èxode que el va portar a trobar el seu lloc a Espanya, la pàtria de la gastronomia, el vi i els amics.

Al gener de 1954 va arrencar el rodatge de Mr. Arkadin que va concloure a París nou mesos més tard. Welles va filmar a Segòvia, Valladolid, Cannes i Munic però també Barcelona i poc després a S'Agaró. Va ser justament a la Costa Brava on va tenir la històrica trobada amb Josep Pla. L'autor de El quadern gris havia menyspreat en diverses ocasions el cinema però va acabar reconeixent davant Welles que "aquest és un home que pesa molt". La trobada va acabar amb dedicatòria inclosa, en què Pla va escriure: "Després del peliculero, signa un antipeliculero".

Deu anys més tard, Welles buscava localitzacions per al rodatge de Campanades a mitjanit a partir d'una combinació de textos de William Shakespeare. La pel·lícula requeria un castell medieval i l'elecció va recaure sobre la Col·legiata  de Sant Vicenç de Cardona. En només dues setmanes, es van filmar les escenes d'una quarta part del metratge. John Gielgud, Keith Baxter, Marina Vlady i Fernando Rey, entre d'altres, acompanyaven Welles.

Per Cardona, que llavors amb prou feines comptava amb set mil habitants, el rodatge de la pel·lícula va ser tot un esdeveniment. Cinquanta anys després molts dels ciutadans encara guarden un bon record d'aquella experiència. Per commemorar el rodatge, i en el marc del centenari d'Orson Welles, la pel·lícula es projectarà dins de la col·legiata que va acollir la filmació i s'oferirà la possibilitat d'una visita guiada pels escenaris del rodatge.

Actors amateurs, perruqueries i fondes del poble es van bolcar amb  Campanades a mitjanit, una jove Colita va visitar el rodatge amb la missió de retratar Welles. El director  li va concedir trenta minuts i, acabat aquest temps, un senyal breu indicava que el temps s’havia esgotat. D’aquella sessió procedeixen, tanmateix, diversos retrats de Welles i dels seus actors als quals el cineasta tractava amb particular tendresa i efusió. Les imatges, que s'han vist en poques ocasions, s'exposaran durant dos mesos al vestíbul de la Filmoteca de Catalunya .

Prèviament, Welles havia renunciat el rodatge d'algunes escenes a Barcelona, perquè el recinte històric que havia localitzat, estava ple de turistes. En canvi, el cineasta va tornar a Barcelona el 1976 per al rodatge d e El viatge dels maleïts sobre l'odissea d'un miler de jueus fugitius del nazisme. 

Orson Welles polièdric

El  director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, és un dels grans especialistes en Orson Welles. Seus són els assajos Orson Welles. L'espectacle sense límits (1985), Orson Welles. Una Espanya immortal (1993) i el muntatge teatral Su  seguro servidor , Orson Welles (2010). Així que no és d'estranyar que hagi orquestrat un ambiciós calendari d'activitats per celebrar el centenari de Welles, moltes d'elles relacionades amb les seves freqüents visites a Catalunya.

Ciutadà Kane, durant molts anys considerada com la millor pel·lícula de la història del cinema, d onarà  el tret de sortida a la celebració del centenari del naixement d’Orson Welles amb tota la seva grandesa i complexitat. Amb només 25 anys, Orson Welles ja era una estrella del teatre i de la ràdio. A partir de llavors, Hollywood el va condemnar a donar tombs per Europa, on de les necessitats en va fer virtuts tan exquisides com Campanades a mitjanit o F for Fake . La seva ombra, en qualsevol cas, plana sobre el cinema modern com una síntesi de diversos llenguatges i una constant reflexió sobre el poder i la traïció de l’amistat.

L’homenatge inclou  la totalitat de la seva filmografia com a realitzador, alguns dels treballs inacabats i diverses aparicions com a actor. A la Filmoteca es podran veure les inacabades Unfinished works i Obediently yours, tot i que la restauració de la seva última pel·lícula, L'altra cara del vent -protagonitzada per John Huston, Bob Random, Peter Bogdanovich i Susan Strasberg- no arribarà a temps per al centenari. En total seran 35 títols els que es podran veure fins al 30 de juny.

Els dies 3 i 4 de juny, a la seu de la Filmoteca de Catalunya al Raval, tindrà lloc el seminari "Orson Welles, un artista multidisciplinari". A més de la visita de Chris Welles Feder , filla del director, que va participar en el rodatge de Mr. Arkadin a la capital catalana durant les seves vacances escolars, l'actor Keith Baxter també visitarà Barcelona per commemorar el rodatge que, entre octubre de 1964 i la primavera de 1965, va revolucionar Cardona.

I del cinema al teatre: si Josep Maria Pou ja es va ficar en la pell del cineasta a Su seguro servidor, Orson Welles (un muntatge, per cert, dirigit per Riambau) i el film Màscares , al juny el tàndem r epetirà amb l'espectacle Feliç centenari, Mr. Welles!. Josep Maria Pou i Carles Canut represent aran sobre l’escenari una entrevista televisiva fictícia.

La ràdio, el mitjà que va donar a conèixer a Welles gràcies a la polèmica emissió de La guerra dels mons , també formarà part de les celebracions: el programa El séptimo vicio de Radio 3 dedicarà un monogràfic a Orson Welles que inclourà entrevistes i fragments dramatitzats en directe d’algunes de les emissions radiofòniques del geni que, el 30 d’octubre de 1938, va desfermar el pànic als Estats Units amb la narració –des de l’estudi 1 de l’emissora CBS– de la història  de H. G. Wells.

Un autèntic festival per retre homenatge a l'obra d'un cineasta  que també va deixar empremta a la ràdio, la televisió, el periodisme i la màgia. "És un cineasta absolutament viu. La seva figura va ser enorme quan era viu i després de la seva mort, encara ho és més. És gairebé un personatge de ficció", diu Esteve Riambau, que destaca el molt que queda per descobrir del polièdric cineasta de Wisconsin les restes del qual descansen en un pou a peu de carretera a Ronda, Màlaga.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha