eldiario.es

Menú

La victòria de Mas i la ingenuïtat de les esquerres

El president de la Generalitat era un cadàver polític, però ha tornat a l'arena per la porta gran propulsat per les esquerres

- PUBLICIDAD -
Acuerdo para la fecha y pregunta de la consulta soberanista catalana del 12 de diciembre

Acord del 13 de desembre de 2013 per a la celebració de la consulta.

La majoria d'anàlisis del 9-N s'han centrat en les seves conseqüències sobre el pols pel problema català a partir de dos fenòmens simultanis i paradoxals: la impressionant i entusiasta participació ciutadana i els primers signes d'estancament en el meteòric ascens de l'independentisme des de la infausta sentència del Tribunal Constitucional, el 2010.
Tots dos fenòmens són certes i és aviat per saber quin prevaldrà. Però en el 9-N es jugava una altra gran batalla, Catalunya endins, dins del camp sobiranista. I aquesta l'ha guanyat Artur Mas per golejada.

Abans del 9-N, Mas era un polític acabat, que semblava incapaç de complir la seva gran promesa electoral, humiliat en els sondejos i sense cap sortida política realista per sobreviure amb dignitat després de la totèmica data.

El succedani de consulta ho ha canviat tot.

Mas no només ha complert formalment amb la seva promesa de col·locar urnes, sinó que ha aconseguit emocionar més de dos milions de persones. L'acte ha estat merament simbòlic, però els seus participants senten realment que han escrit al costat de Mas un capítol gloriós en la història de Catalunya.

Abans del 9-N, tot semblava a punt perquè Oriol Junqueras es cruspís a Mas amb un sorpasso en el camp nacionalista i sense cap dubte aquest s'hagués produït si el succedani s'hagués percebut com una mascarada. Però amb l'èxit augmentarà moltíssim la pressió de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural a favor d'una llista del President. I amb el vent huracanat en aquesta direcció a Junqueras no li quedarà més remei que deixar el sorpasso d'ERC sobre Convergència per més endavant o potser fins i tot per a una altra vida.

A més, el 9-N ha tornat a donar diverses cartes a Mas quan ja les havia perdut totes: ara pot amenaçar de veritat amb les plebiscitàries amb llista nacionalista única -abans, amb la fortalesa d'ERC i la caiguda de CiU, la possibilitat semblava 1 acudit-, però a la vegada recupera la possibilitat d'esperar i guanyar temps en nom d'una lògica negociació amb el Govern central que abans era quimèrica: per a què seure a negociar amb un polític acabat?

Mas surt molt enfortit del 9-N i encara pot engreixar moltíssim més si el PP i els nacionalistes espanyols intenten canalitzar la seva ràbia a través de la Fiscalia o els tribunals.

El cadàver polític torna ara al tauler per la porta gran. El més curiós és que la resurrecció de Llàtzer hauria estat impossible sense la companyia del centreesquerra, l'esquerra i l'extrema esquerra, que han exercit de salvavides del president més neoliberal de la història de Catalunya.

Però això no ho ha hagut de pagar un preu per aquest acompanyament: li ha sortit gratis total. Tot i governar en minoria, aquí segueix com a conseller d'Economia Andreu Mas-Colell, neoliberal molt competent i avançada de les retallades a tot Espanya; en Sanitat Boi Ruiz, ex portaveu de la patronal sanitària concertada que diu públicament que la salut no és un dret, i en Empresa Felip Puig, l'amic de Jordi Pujol Ferrusola que amb tanta duresa va dirigir els Mossos.

En realitat, Mas no ha hagut de prescindir de res. N'ha tingut prou onejar la bandera.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha