Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Artur Mas i el 'Procés' se sotmeten a la seva primera prova al nou Parlament

Artur Mas pronuncia un discurs al Palau de la Generalitat

Arturo Puente

Setmana d'alt voltatge polític a Catalunya. El Parlament recentment format serà el centre de dos importants assumptes que discorreran entre dilluns i dijous de forma paral·lela però separada. D'una banda, la declaració d'inici del procés independentista, que serà debatuda i votada pel ple el dilluns al matí. De l'altra, la investidura de l'actual president en funcions, Artur Mas, que començarà amb el discurs del candidat dilluns i, previsiblement, s'allargarà fins dijous. Amb tres dies de ple i majories canviants, tant Artur Mas com el procés sobiranista se sotmetran a la seva primera prova al Parlament sortit de les eleccions del 27 de setembre.

El primer assumpte que passarà per la Cambra serà la declaració independentista, proposada per Junts pel Sí i la CUP. Ho farà a les 10 del matí de dilluns, en un ple que els independentistes han convocat forçant el reglament perquè es debati abans de la investidura, que esgota el seu termini el mateix dilluns. Ciutadans, PSC i PP van acudir al Constitucional la setmana passada per interposar un recurs d'empara, en entendre que la decisió de celebrar la sessió parlamentària no s'havia ajustat a dret, tot i que l'Alt Tribunal va decidir no suspendre el ple.

El text de la resolució que es votarà aquest dilluns declara solemnement l'inici del procés de creació d'un nou Estat a Catalunya i d'un procés constituent, i insta el Govern a obeir exclusivament el mandat del Parlament i, per tant, a desobeir organismes com el Tribunal Constitucional. Els dos grups van afegir divendres passat un annex a la resolució concretant els temes per als quals proposen la desobediència al TC, com ara el decret de pobresa energètica, la ILP d'habitatge, l'accés universal a la sanitat, paralitzar la reforma educativa o la renegociació del deute, entre altres.

Aprovació de la declaració i suspensió judicial

Veient l'aritmètica parlamentària, s'espera que no hi hagi sorpreses i que el text surti aprovat al migdia amb 72 vots favorables, corresponents als diputats de JxSí i la CUP. Està per veure quina posició pren el grup de Podem, ICV i EUiA, Catalunya Sí que es Pot, al qual els independentistes, sobretot la CUP, han volgut acostar-se utilitzant en la declaració expressions emprades en el programa electoral dels primers, o amb l'annex social posterior.

“Sense Catalunya Sí que es Pot, aquesta declaració no tindrà tot el recorregut potencial que podria tenir”, va reconèixer el diputat Benet Salellas en una entrevista a Catalunya Plural. Malgrat això, és difícil que el grup morat hi acabi votant favorablement, tot i que sí que podria abstenir-se.

El recorregut de la declaració, que inclou explícitament un apartat on considera al Constitucional “deslegitimat i sense competència”, serà curt. El Govern central ha avançat que demanarà al Consell d'Estat l'informe preceptiu per impugnar el text el mateix dimarts, de manera que el Constitucional prendrà en consideració el recurs del Govern en els dies següents, probablement amb celeritat. Quan el Tribunal admeti a tràmit la petició, la declaració quedarà suspesa de forma automàtica. Tot aquest procés es podria produir abans de divendres.

Amb la declaració suspesa cautelarment, serà la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'encarregada de fer que la resolució no es compleixi. Si els tribunals entenguessin que s'ha produït un incompliment de la suspensió judicial, és a dir, que s'ha actuat amb base en el document independentista, la responsable directa en serà l'expresidenta de l'ANC, que podria fins i tot arribar a ser apartada del seu càrrec, gràcies a la reforma exprés del Constitucional efectuada pel PP a l'octubre, evidentment pensada per a Catalunya.

Investidura, en 3 episodis i fracassada

Mentre el carril judicial de la declaració independentista segueixi la seva marxa, el Parlament català no s'aturarà. Aquest mateix dilluns, després d'aprovar la resolució, el ple tornarà a convocar-se per donar començament a la primera part de la primera sessió d'investidura, a partir de les 17 hores i fregant el termini màxim exigit pel reglament. Artur Mas llegirà el seu discurs com a candidat a la reelecció, el tercer en la seva carrera. Però la seva al·locució poc tindrà a veure amb les pronunciades el 2010 i 2012, quan comptava amb una majoria clara gràcies a un pacte previ amb altres grups. En aquesta ocasió, el president es dirigirà a una cambra on no compta amb prou suport per ser elegit.

La votació d'aquesta primera investidura, en què el candidat necessita obtenir majoria absoluta de 68 diputats, es produirà dimarts. Els diputats només poden votar “sí” o “no” i, si no es produeixen sorpreses, Mas només comptarà amb 62 diputats, insuficients per a la seva reelecció. La CUP ja ha anunciat que hi votarà en contra, però ni tan sols amb una abstenció d'algun dels grups Mas podrà convertir-se en president.

Si com es preveu Mas no aconsegueix ser investit en la primera sessió, es convocarà la següent 48 hores després, és a dir, el dijous al matí. En aquesta segona votació d'investidura, a Mas ja no li cal comptar amb majoria absoluta, sinó que pot ser investit si reuneix més vots afirmatius que negatius. Però aquest avantatge no li posarà la reelecció més fàcil, ja que la suma dels diputats de Ciutadans, PSC i PP dóna 63 escons, un més dels que controla Junts pel Sí. Malgrat tot, la CUP també ha assegurat que no s'abstindrà sinó que tornarà a votar de manera negativa.

Si no hi ha investidura aquesta setmana, l'opció més probable, la presidenta del Parlament té fins al 9 de gener per convocar tantes sessions d'investidura com consideri, a petició dels grups. Un cop traspassada aquesta data, es convoquen eleccions automàtiques, que se celebrarien al març. Segons han anunciat, la CUP farà una proposta de candidat a Junts pel Sí després d'aquestes dues sessions d'investidura. Tampoc es descarta que Ciutadans, PSC i PP puguin proposar un candidat de consens que, malgrat tampoc obtenir majoria, representi la possibilitat d'un govern alternatiu a l'independentisme.

Etiquetas
stats