eldiario.es

Menú

L'estratègia de Convergència als jutjats xoca amb el seu relat del procés

Els convergents presumeixen amb freqüència que ells "van posar les urnes", mentre que davant els jutges asseguren que van ser els voluntaris qui van dur a terme el procés participatiu del 9-N

Durant tot el procediment Convergència ha fet mans i mànigues per compondre un relat que ni els autoinculpi ni els trenqui el relat polític de protagonisme a la consulta

A diferència de la resta d'imputats, Mas sí que s'ha declarat davant del jutge "únic responsable d'impulsar i idear" el procés participatiu

- PUBLICIDAD -
Mas califica de "insólito e impropio" el proceso contra Homs y acusa al Gobierno judicializar una cuestión política

La plana major de Convergència ha donat suport a Homs abans de la seva declaració davant del jutge EUROPA PRESS

Van posar Artur Mas i el seu Govern les urnes el de 9 de novembre del 2014, desobeint la prohibició del Constitucional, o ho van fer els voluntaris sense participació de l'Executiu? La resposta a aquesta pregunta és el que podria lliurar a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs de ser condemnats pels delictes de desobediència i prevaricació que se'ls imputen, però també té rellevància política per a un partit que ha fet del 9-N el seu principal galó de compromís independentista. Encaixar l'estratègia de defensa dels imputats amb el relat del procés convenient per a Convergència és un tasca complexa i sovint impossible, com ha passat aquest dilluns.

L'exconseller de presidència, Francesc Homs, ha declarat aquest dilluns com a imputat davant del Tribunal Suprem per explicar la seva relació amb els fets que se li imputen, que inclouen delictes de prevaricació, desobediència i malversació de diners públics. Segons el comunicat enviat pel partit i les explicacions donades per la seva defensa, l'actual líder de Convergència al Congrés ha defensat davant del jutge la legalitat del 9-N i ha considerat que el Govern va actuar guiat per "el mandat democràtic del poble de Catalunya ".

"Allò [el procés participatiu del 9-N] era per escoltar la gent, no per declarar la independència", ha assegurat Artur Mas a les portes del Suprem, on ha anat amb bona part de la plana major del partit i com a imputat en la mateixa causa. Davant els mitjans, l'expresident de la Generalitat ha incidit sobre un dels principals arguments de defensa dels quatre imputats, segons el qual, un cop el Constitucional va prohibir la segona convocatòria, el Govern li va reclamar que aclarís què estava suspenent exactament sense obtenir resposta.

L'estratègia de defensa dels convergents davant els jutjats durant la instrucció del cas, que molt probablement es repetirà en el judici, es basa en assegurar que no hi va haver desobediència al Constitucional sinó, en tot cas, obediència a les institucions catalanes. Segons ha repetit en diferents ocasions la defensa d'Artur Mas, van ser els voluntaris qui van obrir les escoles, van posar les urnes i els que van dur a terme el procés participatiu, sense participació directa del Govern un cop el Constitucional ho va prohibir.

En canvi, el discurs de Mas davant del TSJC a l'octubre passat, quan va declarar com a imputat per aquesta causa, va comportar matisos sobre això. Si bé es va reiterar en que a nivell logístic el procés va recaure enterament en els voluntaris, Mas no va dubtar a declarar-se llavors "únic responsable d'haver ideat i impulsat" el 9-N. Uns dies abans Ortega i Rigau havien negat qualsevol responsabilitat personal pel que fa a l'organització, i Mas va arribar a dir-li al jutge: "No cal que busqui més, el responsable sóc jo".

Tant les explicacions d'Homs com la de la resta dels imputats xoquen amb el que el partit ha mantingut en diferents discursos i compareixences públiques, assegurant que va ser el Govern de Convergència el que "va posar les urnes" i va fer possible el 9-N. Segons ha assegurat Mas en diferents ocasions, com després de l'esclat del cas de Ferández Díaz i Daniel de Alfonso o la negativa d'Interior a registrar el nom del Partit Demòcrata Català (PDC), al seu partit "l'han volgut destruir per posar les urnes".

Dos discursos sobre el 9-N

Des que la jornada participativa entrés als jutjats i durant tot el procediment, Convergència ha fet mans i mànigues per compondre un relat polític sobre el 9-N que, d'una banda, els eximeixi de responsabilitats penals davant els jutges, però, d'altra, els permeti capitalitzar l'èxit de la jornada com a "únics responsables".

Per això, els imputats han considerat davant els tribunals que era "imparable" que el procés es produís quan el Constitucional va suspendre tots els actes, tot just quatre dies abans de la data assenyalada, mentre en els seus discursos públics han considerat que Convergència va ser el partit que "més se la va jugar" perquè els catalans poguessin votar.

Una altra de les fórmules que ha fet fortuna a Convergència, que necessita moure entre els estrets límits que imposa el codi penal però sense renunciar a la medalla que homologa el partit com a disposat a fer sacrificis amb la independència, és la de la "obediència única a les institucions/poble/Parlament català".

Aquest argument és repetit no només per al 9-N, sinó també per al procés sobiranista en el seu conjunt. Molt especialment, per l'anomenada "desconnexió de la legalitat". Mentre que des de la CUP i algunes veus d'Esquerra es parla obertament de desobediència, des de Convergència opten per parlar d'"obediència única a les institucions catalanes".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha