SCC intenta mostrar una cara nova en plena crisi per la imputació del seu expresident
Fer creu i ratlla. Tot mesurat al mil·límetre. Tornant als orígens, al Teatre Victòria, per donar pas a una nova Societat Civil Catalana (SCC). Una setmana després del dia de la Hispanitat. Fugint de la manifestació del 12 d'octubre a la Plaça de Catalunya on compartir espai amb reconeguts neonazis els va portar maldecaps, avui han triat un lloc petit i conegut.
Aquest ha estat el format escollit per SCC per celebrar el dia de la Hispanitat, que vol oferir una nova faceta després del moment de crisi que ha suposat la imputació per amenaces del seu expresident Josep Ramon Bosch. Bosch, que no era present a l'acte, ha rebut un reconeixement implícit per part de la veu en off abans de la intervenció de l'actual president Rafael Arenas.
A la platea, parelles grans amb abrics llargs i joves repentinats com mana el manual al costat de representants polítics i dirigents de SCC. Xavier García Albiol i Alberto Fernández Díaz del PP, Matias Alonso, Carlos Carrizosa i Susana Beltran -entre d'altres- de Ciutadans i el diputat David Pérez en representació del PSC. Aquest últim, ha dit no estar al cas de la imputació de Bosch, quan un periodista li preguntava per la seva presència a l'acte de l'organització que aquest presidia.
A dalt de l'escenari, el lema “La España que nos une” i una pantalla on anaven apareixent diferents personalitats donant suport a l'acte. Intercalats, s'han anat succeït els diferents parlaments, més de caràcter commemoratiu que no lligats a l'actualitat, tot i no perdre l'oportunitat de reconèixer sentir-se guanyadors del “plebiscit del 27 de setembre”.
La imputació de Bosch ha caigut sobre una entitat que durant els darrers mesos s'ha vist envoltada de notícies sobre la seva relació amb grups d'extrema dreta. El darrer, el cara a cara a Catalunya Ràdio entre el vicepresident de l'organització Somatemps i el fotoperiodista Jordi Borràs. La voluntat de l'organització és passar per sobre de tot això, i ho han volgut fer amb un discurs més moderat del que és habitual.
Tot i això, han abundat les referències al problema de convivència, que segons ells, hi ha a Catalunya.“L'absència de violència no vol dir que el procés sigui pacífic com diuen, hi ha violència simbòlica i coacció”, obria els parlaments Joaquim Coll. El vicepresident de SCC ha advertit que Mas tenia l'opció d'abandonar el procés o pactar amb la CUP que “gasten una retòrica revolucionaria que sembla sortida d'un jardí d'infància” i ha afegit que el patriotisme dels independentistes no és “cívic, sinó que té molt d'identitari i supremacista”.
L'ha seguit l'escriptora Núria Amat, que s'ha referit a Artur Mas com “el transvestit” en referència al seu acostament a l'independentisme. Ha fet un discurs, com els que el seguirien, basat en posar de relleu elements i personalitats compartides de la cultura catalana i espanyola. Uns referents poc reivindicats a Catalunya segons Amat que ha dit que “a imitació d'altres règims autoritaris, els extremistes d'aquí han creat un enemic anomenat Espanya”. En la mateixa línia de recordar referents comuns, el relleu l'ha pres l'escriptor i diplomàtic Juan Claudio de Ramón que ha considerat “ingenu” pensar que aquests serien preservats en una Catalunya independent.
L'acte l'ha clos Rafael Arenas. Era el seu primer gran acte oficial després de la dimissió de Bosch, el nou president de SCC ha acusat als independentistes de manipular la història a favor seu: “allà està aquest macabre mausoleu en el qual s'ha convertit el Born”, i ha afegit que la independència no era “un projecte il·lusionant, sinó il·lusori”. Tot plegat no ha distat dels discursos del Sant Jordi de 2014 quan el mateix teatre Victòria acollia la presentació de Societat Civil Catalana.
