Del Mestalla al Mestalla, la trama Gürtel sota el poder d’Aznar

“Jo feia esdeveniments, feia mítings per tot Espanya”. Álvaro Pérez explicava així al diputat socialista Artemi Rallo la seua faena durant anys en la seu central del PP, al carrer madrileny de Génova, a la qual tenia accés amb “targeta VIP” i a la qual “anava diàriament”.

La compareixença d’El Bigotes en el Congrés, el 20 de febrer, en la comissió d’investigació sobre el finançament del PP, no va defraudar. Loquaç fins a l’excés, va ratificar unes coses, en va eludir unes altres i es va escudar en el judici sobre el finançament il·legal del PP valencià que es desenvolupa en l’Audiència Nacional per no alimentar més la seua carrera penitenciària. Va tenir temps de posar en la diana Ignacio López del Hierro, el marit de María Dolores de Cospedal, i de tornar a posar a remulla Francisco Camps (“Si el Tribunal Suprem diu que no li he regalat vestits, no li faré la contra”).

“Jo faig un altre tipus d’espectacles”, va contar que va dir al seu amic Alejandro Agag, quan li va proposar encarregar-se dels actes del PP. I va descriure com es movia, per Génova i fora d’allí, en una tasca que feia per compte de Francisco Correa, capitost de la trama Gürtel.

El diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Joan Tardà va voler saber quin tipus de mítings havia organitzat, i li va preguntar concretament per un acte al Mestalla “al febrer del 1996”. Cosa a què Álvaro Pérez va respondre: “Si, una de les dues vegades que hem fet l’acte de Mestalla”. En una testificació tan esponerosa, va quedar perduda la resposta, que no obstant això convida a observar el cas Gürtel des d’una perspectiva poc freqüent.

El míting del Mestalla del 1996, que la trama va organitzar després de convertir-se en productora habitual dels actes del PP “per tot el territori”, va ser una aclaparadora manifestació de força de la dreta que no va escatimar en despeses. Es van llogar centenars d’autobusos, els grups de jubilats hi van ser portats amb berenar inclòs, Julio Iglesias va estar en la tribuna de convidats i un aparell de propaganda enorme va aconseguir omplir de gom a gom l’estadi del València. Eduardo Zaplana, ja instal·lat en la Generalitat Valenciana, va brindar a José María Aznar una plataforma multitudinària en la campanya electoral que el portaria per primera vegada a la Presidència del Govern.

El segon acte del Mestalla, celebrat al maig del 2003, va ser molt diferent. Incapaços d’omplir, ni de prop, les quasi 50.000 localitats, els populars van transmetre la imatge d’un partit donat als excessos, que no calibrava bé les seues pròpies forces. Aquesta vegada la campanya era la de les autonòmiques que entronitzarien Francisco Camps. Actuant com a estrela invitada, Aznar no podia imaginar que el 2004 perdria el poder davant del socialista José Luis Rodríguez Zapatero.

El primer i el segon Mestalla, d’un èxit desbordant a una clamorosa punxada, jalonen l’època de poder d’Aznar. I la Gürtel estava allí des del principi. No és gens estrany que en l’organització del casament de la filla del llavors president amb Agag, celebrada el 2002 a El Escorial, tingueren alguna cosa a veure Correa i Pérez, a més d’un paper cridaner entre els convidats. El segon Mestalla marca, a més, el punt d’inflexió que portaria El Bigotes a València. No sols perquè va conéixer el nou president valencià, el seu “amiguito del alma”, sinó perquè a penes un any després el PP es quedaria sense el Govern d’Espanya, la qual cosa obligaria la trama a retirar-se cap a territoris que continuaven sota l’hegemonia de la dreta, com la Comunitat Valenciana i la de Madrid.

De boca d’Álvaro Pérez van poder sentir els diputats en la comissió del Congrés que la seua relació amb Mariano Rajoy va ser cordial, però no d’amistat, especialment sostinguda “en l’època del dramàtic i tràgic atemptat d’Atocha, quan el PP pensava que guanyaria les eleccions i no les va guanyar”. En explicar, sense que se li haguera insistit massa, que l’última vegada que havia estat en el Congrés ho va fer per emportar-se Rajoy “per la Carrera de San Jerónimo fins una òptica que hi ha just en girar el teatre Reina Victoria” per a canviar-li “les ulleres de pasta groguenca” per unes “de més modernes”, El Bigotes, que també va confirmar el seu viatge de “poc més d’un mes” a l’Argentina i l’Uruguai amb l’actual president del Govern quan encara no ho era, va soscavar la declaració que el líder del PP havia fet en el judici de Gürtel: “Sóc incapaç de dir quan vaig conéixer Álvaro Pérez. L’he vist en alguns actes públics, però saber-ne la data és impossible. No recorde si vaig viatjar amb ell a l’Argentina i a l’Uruguai, on vaig estar en actes polítics”.

La credibilitat de Rajoy davant de les evidències de corrupció i, en concret, davant de les activitats il·legals de la trama que liderava Correa està molt devaluada. Però no menys implicat hi va estar Aznar, que s’ha limitat a dir sobre la corrupció en el PP: “No en sóc responsable, però no em sent indiferent”. I tan tranquil.