El Govern del Botànic posa ordre en l'embull d'empreses i fundacions heretat del PP
Ciegsa, Societat de Projectes Temàtics, Vaersa, Epsar, Aerocas, Cacsa, Ciutat de la Llum, RTVV, Fundació La Llum de les Imatges, Fundació V Trobada Mundial de les Famílies, Fundació Jaume II el Just... La llista d'empreses, entitats i fundacions públiques que figuren en els sumaris de corrupció o que han protagonitzat escàndols per balafiament és molt llarga.
Des de l'arribada del Consell del Pacte del Botànic, un objectiu central de la política de la Generalitat és posar ordre en l'embull d'empreses i fundacions públiques heretat de l'època del PP. Un embull que encara es va complicar més amb la reestructuració efectuada en els últims anys abans del canvi polític, ja que la reducció del nombre d'entitats va portar a integrar coses que mancaven de coherència, creant autèntics organismes Frankenstein com Culturarts, per posar un exemple.
La Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, que dirigeix Vicent Soler, va lliurar als representants sindicals divendres passat l'avantprojecte de la Llei Reguladora del Sector Públic Instrumental, al qual ha tingut accés eldiario.es, un text que té l'objectiu de regular “per primera vegada el sector públic instrumental de manera sistemàtica i ordenada per a facilitar i garantir el compliment de la legalita, introduir noves mesures de control i transparència, així com reorganitzar les funcions i competències atribuïdes a les entitats garantint coherència i absència de duplicitats, per a la consecució d'un sector públic que siga referent de bona gestió”.
Un dels aspectes clau de l'avantprojecte, a més d'evitar la dispersió normativa, és la introducció de mesures de control i transparència en matèria de personal, contractacions, encomanes de gestió, actuació econòmica i financera i funcionament. La llei es configura, així, com una espècie d'“estatut del sector públic valencià” i posa especial èmfasi en el control de la creació de fundacions. A partir de l'aprovació de la norma, les empreses i fundacions hauran de ser creades per llei, hauran de comptar amb un pla d'actuació a tres anys i disposar d'un projecte d'estatuts.
Destaca també entre les mesures l'exigència que en la contractació de personal per part de qualsevol tipus d'entitat, tant per a personal fix com temporal, siga necessari superar proves que suposen com a mínim el 60% de la puntuació final.
Pel que es refereix als salaris, les retribucions no podran superar, en les empreses públiques, com ha vingut succeint, les de l'Administració de la Generalitat en les categories professionals equivalents.
“Ha faltat una visió global ja que les decisions s'han anat adoptant de manera reactiva sense planificació prèvia, més centrades en l'obtenció d'estalvis econòmics derivats de processos d'extinció i fusió d'entitats que en la fixació de paràmetres d'actuació, directrius estratègiques i criteris qualitatius de reestructuració i disseny del sector públic instrumental”, assenyala el preàmbul de la llei.
La realitat ha sigut pitjor, com saben en el departament del conseller Vicent Soler. Convertit en una sèrie de regnes de taifes, el sector públic instrumental va ser, no solament caòtic i opac, sinó un caldo de cultiu de corrupció i una autèntica centrigugadora de deute públic. La intenció és que mai no ho torne a ser.
