Un dels canvis més profunds en la manera de fer la guerra des de que es va inventar la pólvora, el radar o l’avió, està sent l’ús creixent de robots en el “camp de batalla”. A principis de l’any 2000 l’exèrcit no anava acompanyat de cap robot, des de llavors l’exèrcit dels EUA tenen més de 7.000 aeronaus no tripulades “drones” (borinots) i més de 15.000 vehicles de terra inventariats; encarregant-se de missions que van des de buscar membres d’Al-Qaida en Pakistan, Afganistan, Iemen, Somàlia, etc., llençar míssils a suposats terroristes, a processar informació, etc. Aquests drones ja han estat utilitzats per trobar la casa d’Osama bin Laden, abans que els marines en la seva famosa missió el matessin, o assassinar altres suposats terroristes.
La utilització d’avions no tripulats (UAV en angles) en combat, ja és una realitat, són un instrument més de les forces armades. Aquests aparells van equipats amb sofisticats sensors, poden ser invisibles als radars, tenen visió nocturna, poden veure de dia i de nit, amb pluja, sol o núvols i no es cansen ni s’avorreixen treballant. El model Reaper es un dron intel·ligent que pot enlairar-se, volar per si mateix o aterrar sol, sense la intervenció humana, es a dir es un avió amb moltes funcions autònomes de l’esser humà; aquests drones van dotats de múltiples videocàmeres de gran potencia que li permeten veure quan els enemics encenen una cigarreta o van al bany, de manera que el militar veu en directe l’objectiu i pren la decisió sobre el moment més idoni per llençar un míssil.
En els últims anys s’han desenvolupat diversos models de drones, petits, grans, molt grans, amb míssils, sense míssils, per espiar, per disparar, etc. Però fa pocs dies la empresa Boeing ha anunciat que està treballant per reconvertir l’avió de caça F-16 en un avió no tripulat QF-16, l’empresa considera que es podrien reciclar el 120 F-16 de que disposa l’exèrcit nord-americà en avions no tripulats, ja que aquest avió es ideal per atacs en territori enemic i missions perilloses en les que no es vol arriscar la vida dels pilots. En la mateixa direcció l’empresa Sikorsky ha anunciat que està treballant per a que els helicòpters Black Hawk pugin ser comandats de manera autònoma i per mitjà d’un ordinador, es a dir, sense pilots. En definitiva s’ha obert una nova línia de treball en les empreses aeronàutiques, reciclar els avions militars de combat tradicionals en versió “dron” o avions no tripulats. Totes dues empreses afirmen que aquesta versió de caces permetrà arriscar més en la missió ja que no hi ha perill per la vida del soldat.
La importància dels drones o dels avions no tripulats en una operació militar radica en que al no estar tripulats per una persona, no hi ha risc per la vida dels pilots, l’ús dels drones en certes operacions respon a demandes dels polítics que demanen als militars que dissenyen intervencions sota la doctrina de “cero morts”; per a un polític es més fàcil enviar robots al combat que enviar soldats i després tenir que rebre els cadàvers i fer una carta de condol a la família.
Aquesta nova generació d’armes parteixen de la premissa de disminuir la mort de soldats en combat, que no significa que morin menys civils en les guerres o que morin menys persones per atacs de robots que per armes convencionals. L’ús de robots en combat eliminarà l’obstacle polític de fer la guerra, evitarà al polític assumir davant la societat el que representa el retorn dels cadàvers. Amb els robots eliminem la distància física i emocional del camp de batalla. Els robots representen la cultura del low-cost pels polítics ja que disminueixen el cost polític, la càrrega moral i ètica de fer la guerra.
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
Lee más.
