“Junts pel Sí serveix per al mateix que el Partit Regionalista Càntabre”

Alfons López Tena (Sagunt, 1957) va ser vocal del Consell General del Poder Judicial entre 2001 i 2008 a proposta de CiU, partit que va abandonar per fundar Solidaritat Catalana per la Independència. Solidaritat va irrompre en 2010 amb 4 escons al Parlament amb una proposta que avui comparteix tot l'independentisme: Declaració Unilateral d'Indpendència (DUI), però a les eleccions de 2012 va quedar fora de la cambra catalana. López Tena va ser un d'aquests quatre diputats. Abans va promoure les consultes populars sobre la independència que van portar a CDC ia ERC a inclinar-se definitivament cap al procés sobiranista.

Recentment ha abandonat Solidaritat per discrepàncies relacionades amb el suport a Junts pel Sí que ha donat la formació. Manté una visió molt crítica amb el procés sobiranista, i considera que Junts pel Sí i la CUP no volen la independència, sinó que tan sols la “desitgen”. Així mateix, pronostica que l'Estat no farà cap oferta a Catalunya perquè el PP de José María Aznar va descobrir que es podia guanyar a Espanya governant contra Catalunya. López Tena és un independenitsta contra el procés. El vam entrevistar el dia abans de la Diada, que va passar fora de Barcelona. No va assistir a la a Meridiana i tampoc votarà el 27-S.

El 27 de setembre serà una cita que marcarà un abans i un després a Catalunya?

No. Serà una cita electoral més. De dies històrics els processistes en porten fent no sé quantes dotzenes en els últims tres o quatre anys. Per ells serà una jornada històrica més perquè mobilitzen el seu electorat, però seran unes autonòmiques com tantes n'hi ha hagut i tantes n'hi haurà.

Els partits i organitzacions independentistes han abusat de les cites històriques?

És que això no és independentisme, si entenem per independentisme un projecte polític que té com a objectiu aconseguir un resultat. No ho és.

CDC, ERC, la CUP, Òmnium Cultural, l'ANC ... no són independentistes?

No, són una altra cosa. Són una cobertura per al catalanisme de sempre, del qual formen part Convergència, Esquerra i la CUP, per seguir amb el de sempre, és a dir, la queixa contínua, el victimisme, el queixar-se que no els deixen, el no fer res, no aconseguir cap resultat i agrupar a la gent en actes d'autoajuda de grup sense cap objectiu polític ni cap resultat polític. Ni Junts pel Sí ni la CUP volen la independència. La desitgen, però no la volen.

Però Junts pel Sí que té un full de ruta per aconseguir la independència, i la CUP també

Sí, però prometen el mateix que fa tres anys. Exactament el mateix: construir estructures d'estat dins d'Espanya. Des 2012 no han fet cap i tenien la majoria parlamentària per fer-ho. Porten els últims tres anys sense resultats i per això tornen a prometre el mateix.

Llavors, per què serveix Junts pel Sí?

Pel de sempre. Pel que serveix el Partit Regionalista Càntabre, el PP, el PSOE, o Podem, és a dir, aconseguir el control dels pressupostos públics autonòmics o municipals i els càrrecs que permeten generar les comunitats autònomes i els ajuntaments.

Tampoc considera independentista a la CUP, tot i que presenta un programa de ruptura, no només amb l'Estat, sinó també amb la Unió Europea?

La CUP porta tres anys al Parlament. En política sempre cal mirar els discursos, els silencis, però també què és el que es fa i què és el que no es fa. En aquests tres anys, la CUP, pel que fa a la independència, no ha fet res. Sí que han aconseguit coses en el tema de les bales de goma. Però la sandàlia se la van treure a un banquer espanyol [Rodrigo Rato], no a cap banquer català. Als d'aquí, als de Caixa Manlleu, Caixa Laietana, no els van treure la sandàlia.

Si tots ho fan malament, quin és pla d'Alfons López Tena per a la independència? Als lectors els interessarà saber-ho

És possible que els interessi, però no ho sabran. La independència és molt fàcil, però per això caldria tenir un poble que volgués la independència, no que la desitgés. La segona condició és que hi hagués una cultura política que exigís resultats en comptes d'actituds. M'ho vaig trobar per primera vegada quan vaig ser promotor de les consultes sobiranistes a alguns pobles. Per mi aquestes consultes estaven legitimades si existien garanties que només poguessin exercir el dret a vot els que estaven empadronats al municipi, que només poguessin votar una vegada i que la participació fos alta. Però per tot arreu em deien que els resultats no importaven, que l'important era el gest, la mobilització. El que a mi m'importava era el resultat. El que cal per aconseguir la independència és que hi hagi voluntat, no un mer desig, i un projecte unilateral i de confrontació per crear un estat, no de crear un esplai o unes festes kumbaià d'autoafirmació.

Malgrat aquesta opinió tan pessimista, vostè es declara independentista

Sí, perquè per mi la independència és un projecte polític, no una teràpia de grup. La independència no és anar fent processons sense aconseguir cap resultat ni voler aconseguir cap resultat. És una qüestió de fons vinculada a la cultura política del catalanisme. El mateix que fa que el poble català s'hagi mantingut dins d'un estat hostil com és l'Estat espanyol, amb moments molt greus d'hostilitat com la dictadura de Franco, és el que fa inviable que pugui aconseguir la independència.

El catalanisme, al seu parer, no està superat?

El catalanisme és un moviment comunitarista de resistència, de mantenir-se tots junts resistint enfront d'un enemic exterior i, per tant, sense admetre en cap cas ni la crítica ni la discrepància dins el propi grup. Hi ha sempre un enemic exterior que és el dolent. Davant aquest enemic, el catalanisme no ha aconseguit guanyar, però tampoc vol guanyar. El que vol és donar-se estímuls permanents d'autoajuda considerant-se els bons, aconseguir una superioritat moral. Per això al món, durant el segle d'existència del catalanisme uns 150 pobles s'han fet independents, a Europa uns 40, però Catalunya no. I per això es porten tan bé Convergència, Esquerra i la CUP, perquè segueixen en el catalanisme de sempre. Es tracta de poder dir sempre 'voteu-nos perquè som els que us protegim'. És una relació simbiòtica. Necessiten a Espanya i al maltractament espanyol per poder-se legitimar. I a Espanya passa tot el contrari: necessiten l'enemic interior per poder dir 'nosaltres som els que us protegim'. Són com Sant Jordi i el drac. Pel catalanisme, el drac és Espanya. I per a Espanya, Catalunya és el drac.

Veu a curt termini la fi del catalanisme?

No, res ho indica. Porten més de 100 anys així, i per tant continuaran.

No obstant això, Junts pel Sí promet la independència i amb això omple 20 actes a Catalunya cada dia de campanya. A la gent li interessa

Es comet un error fonamental quan es pensa que la gent a Catalunya està enganyada. Això no és així. Jo crec que la gent el que vol és precisament això. La gran majoria de catalans que dóna suport al catalanisme de Junts pel Sí o la CUP no vol resultats. Vol tenir algú que els protegeixi enfront de l'agressió exterior. A Escòcia, mesos després de perdre el referèndum, l'independentisme aconsegueix una majoria brutal a les eleccions al parlament britànic. És una cosa semblant: no es vol la independència, però es vol un partit que protegeixi Escòcia davant Londres.

Però Junts pel Sí té un programa, un calendari i unes estructures d'Estat planejades per a una Catalunya independent

Anem per parts. El màxim al que han arribat CiU i ERC aquests tres anys han estat els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional. En aquests informes es planteja un acord amb l'Estat per traspassar tot el que ara està en poder de l'Estat. El segon escenari que proposen els informes i Junts pel Sí és que no hi hagi acord amb l'Estat. Aquí diuen que cal fer el mateix, que cal que des del primer dia de la independència funcioni la Seguretat Social, Hisenda, el sistema financer, les fronteres i les duanes, tot l'aparell judicial, etc. Però diuen que si no hi ha acord amb l'Estat serà més difícil. Això és tot. Aquí s'acaba. Serà més difícil. Com de difícil? Ni una paraula. Ni una paraula als informes, ni una paraula a l'acord de Convergència, Esquerra, l'ANC i Òmnium.

L'Estat mourà fitxa si el 27-S els independentistes aconsegueixen la majoria?

No, perquè el paradigma va canviar després de la majoria absoluta d'Aznar. El paradigma anterior era que no es podia governar contra Catalunya. Es podia governar al marge de Catalunya, però no contra. Llavors el pacte era senzill. Però Aznar és el que descobreix que es pot tenir majoria absoluta a Espanya sent marginal a Catalunya. L'any 2000, el de l'absoluta d'Aznar, el PP va treure 12 diputats a Catalunya sobre 46 que es triaven, només quatre més que en el 1996. Va ser la tercera força més votada, el PSC i CiU van treure més vots. Però el que va veure Aznar era que sí es podia guanyar a Espanya governant contra Catalunya, perquè l'avantatge que es pot aconseguir en escons en les altres 47 províncies supera de sobres el que es pot arribar a perdre en les províncies catalanes. Per això després el catalanisme ha intentat pujar el nivell d'aposta per intentar que l'Estat els fes cas i aconseguir el pacte fiscal, una cosa que portar a la taula. En aquests últims anys sempre hi ha hagut la creença que Espanya faria alguna oferta. Però no hi ha hagut cap oferta, perquè no és necessària. Ni n'hi haurà.

Llavors, Catalunya arribarà a ser independent?

No, Catalunya no serà independent en cap cas. Una cosa és que hi hagi agitació, com la signatura d'un referèndum que ja portaven CiU, ERC i la CUP en el programa electoral, amb una majoria parlamentària més que sobrada per fer-ho, i que havien declarat que ho farien amb o sense permís espanyol. Això va ser entre setembre i novembre de 2014. Si s'hagués organitzat un referèndum perquè es pogués separar d'Espanya al voltant del 20% de la població i el PIB, hagués passat alguna cosa amb la prima de risc, o amb la borsa. Però la borsa va seguir impertèrrita, igual que la prima de risc. Els mercats no van donar cap credibilitat a aquesta consulta, i ara passa el mateix.

Com va ser el seu pas pel Consell General del Poder Judicial?

Quan vaig estar al Consell vaig veure que la nomenclatura espanyola, la gent que està al voltant de l'Estat, l'alt funcionariat, la judicatura, no només la classe política, té una característica: saben manar. El que no saben és governar, entre altres motius perquè confonen una cosa amb l'altra. I governar és manar, però també és moltes coses més. En canvi la cultura política catalana és el contrari: es basa en el paràmetre d'arribar a un acord, un pacte, per aconseguir competències. Això per a la cultura política espanyola és absolutament irrellevant, un sense sentit. L'assumpció de competències a Catalunya s'ha produït amb la República o després de la mort de Franco, això són, dos moments de debilitat de l'Estat.

Ha vist des de dins dues de les institucions principals de l'Estat i de Catalunya, el CGPJ i el Parlament. Com ha influït això en el seu independentisme?

Abans d'estar en el Consell ja era independentista, tot i que pensava que la independència era un horitzó al qual s'hauria d'arribar a llarg termini, quan la democràcia espanyola i la catalana fos alguna cosa més que mecanismes polítics públics. Cal recordar que tant Espanya com Catalunya són països amb una trajectòria democràtica breu i recent, i per tant no existeix encara aquesta interiorització de la democràcia. Només cal comparar el tracte que rep Romeva per part dels mitjans catalans, que és de deferència, de no insistir, de no posar de manifest les seves contradiccions, amb el qual li va brindar la BBC. I ull, que això també passa a Espanya amb els polítics espanyols perquè la capacitat de control dels polítics sobre els mitjans és molt alta.

Vostè ha deixat Solidaritat Catalana, el partit amb el qual va entrar al Parlament

Sí, primer vaig deixar els càrrecs directius i ara he deixat Solidaritat pel suport del partit a la llista de CDC i ERC. Però és alguna cosa més profunda. He deixat Catalunya. Una Catalunya provinciana, depenent d'Espanya i que davant d'un estat com Espanya no té ni la voluntat d'independitzar-se no m'interessa. No dóna per més i no donarà per a més mentre duri el catalanisme.

Votarà el 27-S?

No votaré. No hi ha cap llista que tingui un pla viable, real i factible per fer la independència de Catalunya. I a mi qui gestioni una de les 17 comunitats autònomes espanyoles me fa perquè no sóc espanyol.