Barcelona revoca la medalla d'or a Martín Villa per la seva repressió a l'antifranquisme
Barcelona ha posat en marxa el procediment per a la retirada de la medalla d'or a Rodolfo Martín Villa, ex ministre franquista, per la seva “responsabilitat en la política repressiva de la dictadura”. El procediment, iniciat per l'Ajuntament de Barcelona al maig, es concreta ara després que el mateix Martín Villa dirigís una carta al consistori exposant la seva “clara” intenció de col·laborar amb la justícia argentina el passat mes de juny.
L'expedient emès per l'Ajuntament, al qual ha tingut accés Catalunya Plural, recorda que el 1975 Martín Villa va ser nomenat ministre de Relacions Sindicals per Arias Navarro. Villa ostentava el càrrec quan es va produir la massacre de la ciutat de Vitòria el 1976, que es va saldar amb diversos ferits i quatre morts. 27 dies més tard d'aquest succés se li concedia a Martín Villa la medalla d'or de la ciutat, en els últims dies del franquisme.
Precisament per la massacre de Vitòria, la jutgessa instructora argentina, María Servini, va decretar en 2014 una ordre de detenció internacional urgent contra Rodolfo Martín Villa –a més d'altres implicats en la repressió franquista– com a responsables dels fets. Martín Villa no es va presentar a declarar. Fins a principis d'aquesta mateixa setmana el Govern Espanyol no va tramitar la petició argentina d'interrogar Martín Villa i uns altres 18 càrrecs franquistes.
L'Ajuntament de Barcelona va acusar el maig a Martín Vila de negar-se a respondre davant l'autoritat argentina pels Successos de Vitòria de 1976. Un relat que contrasta amb el que ofereix el mateix Martín Villa que el passat mes de juny va exposar en una instància al consistori el seu desig de “declarar voluntàriament” en tot moment davant la justícia. Una versió que ja va donar el 2014. Martín Villa manifestava en l'escrit dirigit a l'Ajuntament, i consultat per aquest mitjà, la seva “clara voluntat de col·laborar amb la Justícia argentina”.
El text de Martín Villa sol·licitava a més a l'Ajuntament el seu dret d'audiència davant la retirada de la medalla. El consistori va respondre a l'escrit de Martín Villa amb un informe, al·legant que “la veritat històrica no té res a veure amb la jurídica” i que la proposta de retirada de medalla “no s'havia iniciat per raons jurídiques sinó històriques i ètiques”.
La primera tinència d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, responsable del procés obert per a la revocació de la medalla, destaca que la retirada no només deriva de la causa oberta a Martín Villa per la massacre de Vitòria, sinó per la responsabilitat política en la repressió antifranquista de l'exministre.
Responsable de la “repressió directa”
El text del consistori destaca que l'acció política de Martín Villa “va tenir lloc a partits feixistes com Falange Espanyola i de les Jons”, del qual Vila va ser cap provincial de Barcelona el 1974. Per això, l'Ajuntament fa responsable a Martín Villa de la “repressió directa dels ciutadans que participaven en les mobilitzacions” de l'època.
L'Ajuntament cataloga a Martín Villa com a responsable polític de “persecucions, maltractament, tortura i vexacions” que la policia de la dictadura va practicar en l'època. També destaca que sota el seu mandat va ser detingut i jutjat per injúries a l'exèrcit periodista Josep M. Huertas Claveria. Huertas Claveria va ser condemnat a dos anys de presó per un article on relacionava vídues de militars amb la gestió de prostíbuls.
Finalment, l'informe atribueix a Martín Villa, com a governador civil de Barcelona, l'augment d'atemptats i agressions de la ultradreta contra activistes antifranquistes a la primavera de 1975. L'Ajuntament també recorda que durant el seu mandat es va produir l'afusellament de cinc antifranquistes, un d'ells a Cerdanyola del Vallès.
La retirada de la medalla d'or a Martín Villa no és una excepció en les polítiques de l'Ajuntament. Barcelona ja va retirar el passat mes d'abril –i per unanimitat en el consistori– la medalla d'Or a Cristina de Borbó i a Jordi Pujol.
