Can Vies i els seus judicis pendents

Desallotjament de l'edifici, amb les furgones dels Mossos a les vies

Fa dos anys que Franz Estartús, de 22 anys, espera una trucada que li confirmi la data del seu judici. Arrossega des de l'abril de 2015 una acusació fiscal de tres anys i mig de presó per desordres públics i atemptats contra l'autoritat, però intenta fer vida normal. Segueix anant a les classes de Ciències Polítiques de la UPF, entrena un equip de nens al club de futbol del seu poble, Tiana, i pensa en quin màster estudiarà l'any que ve. “Has de refer la teva vida... I al final passen els mesos com si res, et permets almenys pensar a mitjà termini”.

Can Vies, què hi ha darrere de les flames?

Can Vies, què hi ha darrere de les flames?

Una dotzena de persones relacionades amb les protestes de Can Vies van ser condemnades en els mesos posteriors als aldarulls, amb penes d'entre 6 mesos i gairebé 4 anys de presó. Però igual que Franz Estartús, molts dels casos que van derivar de les 84 detencions durant els tres dies de protesta pel tancament de Can Vies estan encara pendents de judici, dos anys després.

La via legal és tan sols un dels temes pendents en relació a Can Vies. També s'arrossega el judici polític: el 20 d'abril de 2016 la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat va votar a favor de la demolició de Can Vies, a proposta del PP i amb el suport de PSC, CiU i Ciutadans. La moció va trobar l'abstenció d'ERC i el 'no' de Barcelona en Comú i la CUP.

De fet, el govern municipal “s'oposa frontalment a l'enderrocament”, segons fonts del consistori. Des de l'Ajuntament de BComú s'insisteix que els aldarulls de després del desallotjament de Can Vies van difuminar el que havia suposat aquest centre autogestionat, que arrossega gairebé 20 anys d'història. “Can Vies ha estat l'inici de molts projectes col·lectius del barri: cooperatives, assemblees, activitats...” , explicava dies després dels incidents Ruben, un dels integrants de la plataforma en suport a Can Vies, que agrupa diverses entitats veïnals. Són precisament aquestes associacions veïnals les que han de prendre el pes en la negociació amb l'Ajuntament de Barcelona.

El quart tinent d'alcaldia, Jaume Asens, reconeixia en declaracions a Catalunya Plural que les coses estaven molt “reconduïdes” entre les associacions —“qui ha de decidir sobre Can Vies”, insisteix— darrerament però que aquests avenços havien estat dinamitats en els últims dies per la moció presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. “Les comissions no poden enderrocar edificis, això li correspon al govern. Nosaltres ja havíem criticat els fets en el seu dia, i seguirem. Les associacions no han de patir”, destaca Asens, que recorda que tres governs diferents no han pogut arreglar el tema i que aquest demana “prudència” i treballar sense “apriorismes”.

El tinent d'alcaldia assegura que es cobriran algunes de les principals demandes del veïnat, com per exemple una rampa d'accés al calaix de les vies (encara no s'ha arribat a la fase d'obres). I també que Can Vies sigui un equipament públic, fins i tot juvenil, com es reclama des del barri. Si la proposta tira endavant s'haurà de modificar el Pla General Metropolità (PGM). “Els disturbis van deixar una ferida oberta al barri. Nosaltres no volem instrumentalitzar Can Vies, el que hem de fer és trobar un equilibri amb els veïns, per tant, la resolució del conflicte s'adoptarà al barri, amb el teixit associatiu. Sobretot respectant la convivència, tot i que és cert que ja no es produeixen els problemes d'abans amb festes i demés”, explica Asens, que va estar implicat en el seu moment —arran de les mobilitzacions— en la defensa d'una fotògrafa acusada de llençar pedres durant els fets de Can Vies.

Franz es remou a la cadira, encara que està acostumat a explicar la seva història. Ho ha fet per diverses comarques catalanes al costat del seu amic Adrià Aragonès, company en el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que també viu pendent de la data del judici. Després de la detenció, el SEPC va muntar una campanya de suport que pretenia pressionar les institucions judicials i forçar l'absolució dels dos joves, de 22 i 27 anys. Fa menys d'una setmana els diputats de la CUP al Parlament es van fotografiar amb el cartell d'aquesta campanya, que resa “Franz i Adrià Absolució”.

L'estructura del SEPC els va permetre tenir un advocat d'Alerta Solidària, l'Organització Antirepressiva de l'Esquerra Independentista, també van tenir una concentració de suport a la Ciutat de la Justícia durant la seva detenció, i el seu cas ha tingut visibilitat pública gràcies a la campanya. No obstant això, la barreja de persones detingudes durant els tres dies de protestes pel tancament de Can Vies impedeix donar un nombre exacte de judicis en curs, ja que molts han portat els seus casos en silenci. No hi ha hagut una comunicació conjunta. Franz va compartir furgoneta en la seva detenció amb Guus, un holandès del qual no ha sabut res més i que, segons la seva versió, tornava de casa de la seva nòvia en el moment que el van detenir. Va al·legar no tenir cap coneixement de Can Vies, ni tampoc del barri de Sants. No va ser l'únic estranger en aquesta mateixa situació.

“Fa anys que s'estableix la següent dinàmica: en els casos de detencions en el marc del dret a la manifestació se solen formular acusacions fiscals en base a les versions dels Mossos d'Esquadra”, assegura Eduardo Cáliz, advocat d'Alerta Solidària i encarregat dels casos de Franz i Adrià.

Anaïs Franquesa, membre del col·lectiu Iridia per a la Defensa dels Drets Humans, advocada en tres casos que encara estan pendents de judici, secunda aquesta afirmació: “En els casos de Can Vies hi ha moltes imprecisions en les acusacions. Les úniques proves de càrrec són les declaracions dels agents de policies, acusant els manifestants de llançar-los pedres o ampolles, però no sol haver-hi proves o testimonis”. En el seu moment, veïns, activistes i advocats van demanar la absolució de vuit acusats en considerar que les detencions es van realitzar de forma “massiva” i “aleatòria”, durant la setmana de les manifestacions. “El fetque les acusacions es basin en el relat policial sense proves objectives és una mala praxi.Si només es té el testimoni dels agents, el procés judicial no té les garanties adequades”, conclou l'advocat Andrés García Berrio.

Durant la setmana de protestes contra el desallotjament i l'enderroc de Can Vies per part de l'Ajuntament de Barcelona, la policia va detenir fins a 67 persones. La resta, fins a arribar a 84, van ser detinguts en dies i setmanes posteriors als altercats, a partir d'enregistraments i de les prop de 300 identificacions que la policia va realitzar la policia aquells dies, entre elles el polèmic encapsulament en l'última de les manifestacions.

—Tornàvem de la manifestació i estàvem cansats. Plovia. Anàvem caminant a casa d'Adrià, jo sóc de Tiana i ell de Reus, però viu en un pis d'estudiants a Sants, als voltants de Mercat Nou. Quan estàvem al carrer Sagunt, vam veure com una furgoneta de la Brigada Mòbil ens barrava el pas per dalt. De seguida ens girem, i vam veure que també ens havien tancat el pas per la part de sota. Estàvem lluny del focus del conflicte d'aquella nit, que era a prop de l'Estació de Sants —Franz relata de memòria la nit de la seva detenció assegut a la terrassa d'un bar proper al Parc del Clot, on farà una xerrada de la seva campanya al cap d'hora i mitja.

Just en aquest punt s'uneixen a la conversa Marc i Mariona. Tots dos militants del SEPC, formen part del grup de suport a Franz i Adrià, són dos dels coordinadors de la campanya. Pau està estudiant dret, Mariona, Ciències Polítiques. Franz i Pau porten la mateixa jaqueta Quechua de color negre. El relat segueix.

—Adrià, que porta anys militant, ens va dir a tots els que estàvem allà que ens calméssim, que havíem de fer cas del que diguessin els Mossos, obeir-los, i sobretot no respondre a cap pregunta perquè ho podrien fer servir després, ens va advertir que jugarien a posar-nos nerviosos, i així va ser. Ens van detenir les sis persones que hi havia en aquell carrer en aquell moment, de forma totalment aleatòria. Aquella nit crec que van detenir més de 30 persones. Van sortir de cacera —segueix Franz. La xerrada va tenir lloc el dia 14 d'abril del 2016.

L'estat d'espera entre la detenció i el judici encara roman. L'última senyal judicial que ha tingut Franz ha estat el text d'acusació de la fiscalia, ja fa més de 10 mesos. El seu advocat assegura que aquesta espera dilatada és una forma de reprimir els moviments socials. “La fiscalia actua amb voluntat política, volen que la gent tingui por de manifestar-se i sortir al carrer. És una forma de reprimir les protestes”, assegura Cáliz.

Anaïs Franquesa, pel contrari, creu que aquest impàs respon a un mer tràmit burocràtic, i no a una forma de pressió. Els casos de Can Vies amb acusacions inferiors a 9 anys de presó per als manifestants no els porta l'Audiència Provincial de Barcelona, sinó un dels 25 jutjats penals. L'Audiència Provincial només s'encarrega dels casos en què hi ha agents de policia acusats.

Franz ha passat per diferents fases durant aquests mesos en terra de ningú, judicialment parlant. Els primers mesos es va recloure a Tiana i va renunciar a buscar feina, a assistir a les classes de la universitat. Pel carrer li donaven ànims, se sentia aclaparat i volia aïllar-se, però no ho va aconseguir: una periodista local va explicar el seu cas amb nom i cognoms, i a Tiana, poble del Maresme de 8.500 habitants, tothom coneixia la seva història. Moltes vegades no es tenen en compte les conseqüències psicològiques que suposen els mesos d'espera fins al judici, tant per a les persones acusades com per les seves famílies”, respon García Berrio.

Després d'aquell temps, a Franz li va arribar la campanya de suport, les xerrades... L'acceptació de la seva situació a partir de la construcció del relat. Ara està pensant en anar-se'n de casa, fa plans per a quan acabi la universitat, s'està mirant algun màster, segueix entrenant als nens i pensa en viatges per a l'estiu. L'estat d'angoixa absoluta ja ha desaparegut, però tampoc vol ser il·lús. Segueix en alerta, esperant que un dia arribi la trucada del seu advocat amb les cinc paraules que alleujaran o intensificaran la seva angoixa: “Tenim data per al judici”.

Descubre nuestras apps

stats