Els Iaioflautes aposten per “la convergència de lluites” enfront del retrocés de la mobilització social
Les samarretes verdes de la PAH representen el símbol més visible de la lluita en contra de les polítiques d'austeritat a Espanya. Però no són l'únic. Resulten escasses les mobilitzacions a les que no estan presents les armilles fosforescents dels Iaioflautes. Creat l'octubre de 2011, aquest col·lectiu de persones jubilades ha estat un dels moviments més actius dels que van sorgir després del 15-M. Ara celebra el cinquè aniversari de l'ocupació de les places amb la publicació del llibre “Iaioflautas. Desobediencia civil en acción”. Una obra destinada a recordar les “entremaliadures”, nom amb el que denominen a les seves accions, realitzades per aquest moviment, que aposta per la convergència de les lluites socials per reactivar la mobilització popular que ha anat decaient durant els últims anys.
“Amb aquesta obra, volem transmetre la nostra teoria de l'acció política”, afirma Felipe Aranguren, membre dels Iaioflautes i autor del llibre juntament amb un altre iaioflauta, Juan Linares, i l'activista social Luis Juberías. Segons afirmen en la seva obra, l'acció dels Iaioflautes es basa en l'ocupació pacífica d'espais públics i privats amb l'objectiu de “conscienciar la població perquè un dia hi hagi un moviment popular que prengui el poder per canviar les coses” . Unes “entremaliadures” que tenen lloc almenys un cop al mes i que estan protagonitzades per uns 100 dels 700 membres amb què compten els Iaioflautes a Catalunya.
Les accions dels Iaioflautes resulten possibles gràcies a l'avançada edat dels seus membres. “Si un grup de joves ocupés un autobús, aquests serien expulsats a cops de porra per la policia. En canvi, nosaltres ho vam fer sense cap tipus d'incident ”, assegura Felipe Aranguren, recordant una de les“ entremaliadures ”en contra de la pujada dels preus del transport públic. A causa de la vellesa dels seus membres, la policia és bastant curosa a l'hora d'intervenir en les accions dels Iaioflautes. Això afavoreix que ells s'encarreguin d'encapçalar i tancar les manifestacions, situant-se així en els punts de major fricció. A més, aprofiten la seva major disponibilitat horària, al no haver d'anar a treballar, per estar presents en gairebé totes les mobilitzacions.
Un calendari comú de mobilitzacions
PAH, Marea Blanca, Marea Pensionista, Catalunya No al TTIP; són alguns exemples dels col·lectius en què participen els Iaioflautes. Tots aquests moviments han experimentat durant l'últim any un retrocés significatiu de la seva presència al carrer. Segons dades del ministeri de l'Interior, es van organitzar el 2015 a Catalunya 2345 manifestacions, un 54% menys que el 2014, mentre que a Madrid hi va haver un descens del 27%.
“Encara segueixen havent-hi nombroses concentracions petites, però la gent es cansa d'anar a tot arreu”, explica Conchita Ribera, membre dels Iaioflautes i de la Marea Pensionista. Assegura que els col·lectius “estan intentant convergir les seves mobilitzacions”. Aquesta tasca ha començat amb l'elaboració d'un calendari comú per evitar “que hi hagi dues concentracions el mateix dia en una punta i una altra de la ciutat”, afirma Felipe Aranguren. Per a ell, cal que els diferents moviments sorgits del 15-M aprofitin les seves sinergies i així “aconsegueixin incrementar el nombre de manifestants”.
Les properes accions marcades en vermell a l'agenda dels Iaioflautes són el cinquè aniversari del 15-M i el 28 de maig, data en què se celebraran les marxes de la dignitat. Després d'aquestes accions, el moviment concentrarà els seus esforços en participar a la campanya de les eleccions generals del juny. “Com vam fer el desembre, assistirem als mítings de tots els partits i farem que els líders polítics, vulguin o no, s'interessin per les nostres demandes”, afirma Maite Melich, que participa en el col·lectiu des de la seva fundació. Malgrat el retrocés de la mobilització social, els Iaioflautes no es conformen en ser un actor passiu de la política.
