Un debat, quatre candidats i tres grans preguntes

Dilluns 28 d'abril es va produir el primer debat de la campanya europea entre els candidats a la presidència de la Comissió. Un debat pioner, el primer gran debat entre candidats de diferents partits polítics europeus de la història democràtica de la Unió. Un debat en anglès però retransmès en directe amb traducció simultània pel canal Euronews arreu del món també en alemany, àrab, espanyol, francès, grec, hongarès, italià, persa, portuguès, rus, turc i ucranià.

Convidats per la Universitat i la ciutat de Maastricht, el Youth European Forum i Euronews, hi van participar Jean-Claude Juncker -del Partit Popular Europeu-, Martin Schulz -del Partit dels Socialistes Europeus-, Guy Verhofstadt -candidat de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus-, i Ska Keller -candidata del Partit Verd Europeu. Només hi va faltar Alexis Tsipras -candidat del Partit de l'Esquerra Europea- que malauradament va declinar la invitació.

Quatre candidats que representaven les 4 principals famílies polítiques europees , que avui agrupen 600 dels 750 diputats al Parlament Europeu. Les 4 famílies polítiques que protagonitzen sonores batalles i dures negociacions al Parlament Europeu es presentaven, per primer cop, en públic per debatre obertament els seus posicionaments polítics, els seus arguments, a través dels seus top candidates.

Les eleccions europees de 2014 seran les primeres en què cada partit polític europeu presenta un candidat comú, que representa a tots els partits polítics nacionals de la seva família ideològica. Un candidat pan-europeu, que fa campanya per tots els països de la Unió i que debat amb els candidats de les altres forces polítiques per fer arribar el seu missatge a l'opinió pública, com en qualsevol altra democràcia parlamentària. L'elecció de candidats comuns per part dels partits polítics és una innovació major del sistema polític de la Unió Europea, que pot marcar un avenç important en el procés de politització i democratització de les institucions comunitàries. Per primer cop, el candidat guanyador d'aquestes eleccions serà elegit pel Parlament com a nou President de la Comissió Europea, responsable d'aplicar un programa polític gràcies al mandat rebut de les urnes i a la majoria parlamentària que haurà de construir per a ser elegit.

El debat del dia 28 va ser el primer d'una sèrie que es produirà a través de diversos mitjans fins el dia de les eleccions. El més important es produirà el dia 15 de maig, serà emès a través de la European Broadcasting Union - la xarxa de televisions públiques nacionals que emet el festival d'Eurovisió-, i ja hi han confirmat la seva participació els 5 candidats. Cada televisió pública nacional decidirà si l'emet en directe o en diferit i per quin dels seus canals, però suposa un salt qualitatiu important en la creació d'un espai públic de debat polític a nivell europeu.

Per tant, el debat del passat dilluns tenia un aire d'assaig general. Funcionaria el debat a quatre? Els candidats atraurien l'atenció del públic? S'interpel·larien entre ells? Es produirien al·lusions personals a les respectives carreres polítiques?

El format triat per Euronews amb dos conductors, preguntes en directe del públic present -més de 700 joves- i a través de les xarxes socials, i respostes necessàriament curtes -d'entre 30 segons i 1 minut- per part dels candidats, va convertir l'assaig general en un debat viu, directe i amb un ritme notable, major del que es produeix en molts debats polítics nacionals, sovint més pautats i encarcarats, i amb uns candidats sota pressió. En aquest cas, vam poder veure 4 candidats -darrere els seus respectius faristols- convençuts dels seus arguments i amb ganes de rebatre els arguments dels altres per tal de convèncer al públic, que va aplaudir nombroses intervencions.

El debat es va estructurar en tres blocs: economia, euroescepticisme i política exterior, intentant respondre així les 3 grans preguntes sobre el futur de la Unió: com resoldre la profunda crisi econòmica? com tornar a guanyar la confiança dels ciutadans? com convertir la UE en un actor global rellevant?

En el primer van destacar clarament Martin Schulz i Guy Verhofstadt, que van insistir clarament en què la única prioritat havia de ser la creació d'ocupació -“jobs, jobs, jobs” i un “creixement qualificat” per tal d'obtenir “llocs de treball qualificats”. En aquest bloc, Keller va acusar directament Juncker de ser l'ex-primer ministre d'un “paradís fiscal”, acusació que va respondre dient que ell estava a favor de la “competència fiscal però no del dumping fiscal”. Finalment, Juncker i Schulz van polemitzar sobre l'existència de majories polítiques a Alemanya en favor dels Eurobons.

En el segon bloc, Verhofstadt es va seguir mantenint molt actiu -oferint-se per dotar d'un nou lideratge europeista a la presidència de la Comissió i arribant a afirmar que si el Consell Europeu tria un president de la Comissió que no hagi sigut candidat per cap partit, això suposaria “la fi de la democràcia europea”. El candidat liberal també va denunciar que el PPE inclou partits xenòfobs i euroescèptics. Schulz va reduir notablement la seva presència en aquest bloc del debat, fet que va ser aprofitat per Keller -que es va créixer parlant de polítiques d'immigració i la lluita contra la xenofòbia- i Juncker, que va arribar a provocar les rialles del públic quan en ser tallat pel moderador per realitzar la pausa que marcava el programa va afirmar “Democracy come back after the pause”.

Finalment, en el tercer bloc el més absent va ser Juncker, que va patir una certa coalició dels altres tres candidats durant tot el debat contra les propostes i les polítiques del PPE impulsades des del Consell, la Comissió i l'Eurogrup. En relació a la crisi d'Ucraïna, Schulz va apuntar que la UE hauria d'haver ofert ajuda econòmica abans de la caiguda de l'anterior president, i Verhofstadt va posar l'èmfasi en la necessitat d'aturar a Putin i reforçar la política de defensa comú. En relació al tractat de lliure comerç amb els Estats Units, Keller va criticar que els altres tres grups polítics hi haguessin donat suport.

El debat, de 90 minuts, va superar clarament les expectatives. Els 4 candidats van fer gala de passió democràtica en la defensa de les seves posicions i el públic va poder valorar clarament les seves diferències. El seguiment a través de les xarxes socials va ser molt notable, convertint-se en trending topic a twitter durant bona part del debat en 6 països de la Unió: Bèlgica, Alemanya, Holanda, Irlanda, Àustria, Itàlia i França. De fet, es van registrar 50.000 tweets utilitzant el hashtag #EUDebate2014. El canal oficial d'Euronews a través d'internet va registrar 70.000 sessions per visualitzar el debat, a més de les desenes de milers de teleespectadors que el van seguir pel canal de televisió convencional o des d'altres plataformes. Un interès públic notable que caldrà veure com evoluciona al llarg de la campanya i a través dels mitjans de comunicació nacionals.