La Catalunya social farà la ‘V’ pel “dret a decidir-ho tot”

Estelada i samarreta groga en una manifestació contra les retallades. / Edu Bayer

La crida de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural a omplir els carrers de Barcelona en forma de ‘V’ tindrà, un any més, la presència d’una àmplia representació de la Catalunya social. En un dia d’afirmació nacional com ho és la Diada, diferents sectors de la societat civil, els moviments socials i del tercer sector volen recordar que els drets nacionals són indestriables dels socials i, sobretot, que el dret a decidir no és pot defensar, només, en clau identitària.

Organitzacions sindicals, com CCOO i UGT; associacions veïnals, com la FAVB o la CONFAVB; plataformes com SOSRacisme o el CJB, i diverses entitats de les agrupades en la campanya Per una Catalunya social, continuadora de les mobilitzacions dutes a terme per la Plataforma Prou Retallades, s’ubicaran en els trams 57 i 58 –situats a la Gran Via, entre els carrers de Balmes i Rambla de Catalunya– amb l’objectiu de fer visible la pluralitat de la societat catalana. El passat mes de juliol aquestes i altres entitats van decidir participar en les accions reivindicatives que l'11 de setembre es realitzaran a tot Catalunya a favor del dret a decidir i de la convocatòria de la consulta del 9-N.

“Ni la democràcia es redueix a votar cada quatre anys, ni el dret a decidir es pot limitar a determinats aspectes de la vida política, sinó que ha d'abordar totes les qüestions que afecten a la ciutadania, com ho són els drets i la protecció social”, expliquen en el manifest conjunt de convocatòria. Des de la FAVB, una de les principals agrupacions veïnals de Barcelona, el cas Pujol posa de relleu, precisament, "que els poderosos d’aquí i d’arreu de l’Estat sempre s’han entès per damunt dels pobles". Per a SOS Racisme, en canvi, no volen deixar d’aprofitar l’oportunitat de donar a conèixer la campanya Tanquem el CIE, “ja que en la mobilització per un nou país cal recordar la importància de garantir els drets humans”.

La Plataforma LGTB, que agrupa els col·lectius de lesbianes, gais, bisexuals, transexuals i intersexuals, participarà en el tram 45 de la ‘V’. Segons informen, la seva voluntat és "fer via cap a uns Països Catalans independents i no patriarcals". L’elecció del tram no és casual. El col·lectiu celebra, en paral·lel, els 45 anys dels aldarulls d'Stonewall, uns conflictes violents que hi va haver a la ciutat de Nova York entre homosexuals i policies l'any 1969 i que es considera com el punt d'inflexió per als moderns moviments pro drets dels homosexuals d'arreu del món.

El diagnòstic d’aquests entitats assumeix el conflicte Catalunya-Estat però incorpora una denúncia a les elits econòmiques i a la manca de transparència democràtica comuna a ambdues bandes de l’Ebre. A diferència de les tesis del nacionalisme clàssic, on l’Estat apareix com a principal –i de vegades únic– responsable dels mals de Catalunya, les entitats assenyalen una crisi del règim heretat de la Transició. Entenen que la crisi de la corona o del bipartidisme espanyol té la mateixa arrel que la crisi que pateixen els partits hegemònics catalans o el sistema territorial; així com l’extensa taca de la corrupció, més encara arran del Cas Pujol, iguala Catalunya amb la resta de l’Estat en la necessitat d'una profunda regeneració democràtica.

Una formació que no es perdrà aquesta cita serà ICV-EUiA, que anima a participar a la Via Catalana “independentment” de quina sigui la seva posició en relació a la sobirania de Catalunya. Més gràfic ha estat el seu cap de files Joan Herrera, amb afirmacions com aquesta: “Avui la responsabilitat de la resta de l’Estat és entendre que l’onada de vint metres que ve de Catalunya s’ha d’aprofitar per un canvi en la correlació de forces; però també nosaltres seríem molt miops si donéssim l’esquena a les onades que creixen a la resta de l’Estat i no les aprofitéssim per un canvi de règim a Catalunya”, i va citar en clau social els exemples de la Marea Blanca o, en clau política, el de Podemos.

Un any d’#EncerclemLaCaixa

Un any després de l’èxit d’Encerclem la Caixa, Procés Constituent tornarà a jugar la carta del simbolisme. El moviment impulsat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades anima a fer la ‘V’ en els trams 19 i 20, a l’alçada de l’avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia, davant el Deutsche Bank i de l'Obelisc, conegut popularment amb el nom del "llapis". En el primer cas, volen denunciar un dels símbols del poder financer internacional i, en el segon, volen manifestar el rebuig a qualsevol manifestació feixista, com ho és aquest monument que recorda l'atac contra els drets i llibertats de Catalunya.

“Volem participar en una V que signifiqui el reclam de viure amb dignitat; de construir una vila que sigui una unitat política sobirana, que defensi la diversitat, que sàpiga autogestionar-se, que sigui capaç de crear vincles de comunitat i projectes d'economia social; que promogui els valors democràtics, participatius i una ètica solidària”, descriuen en el manifest que el moviment ha fet públic arran de l’11 de setembre.

Una de les activistes que més ha escrit sobre la Diada, Esther Vivas, ho explica amb aquestes paraules. “Alguns afirmen que Madrid ens roba o que si diem adéu a Espanya, problema resolt. Res més lluny de la realitat. La veritat és que tenim els lladres a casa i es diuen Millet, Montull, Fainé, Crespo, Pujol, Brufau…” I es pregunta: “Independència per a què i per a qui?”. Segons Vivas, el debat obert avui a Catalunya és una oportunitat per trencar amb l’injust marc legal establert i per repensar les bases del nostre model de societat. “Ser independents sí, però per obrir un procés constituent que ens permeti decidir, a tots, quin país volem”.

L’acte, promogut també per la Marxa de la Dignitat, comptarà amb el suport formacions com Guanyem Barcelona. Una de les seves caps visibles, Ada Colau, anima a la ciutadania a participar activament de l’11 de setembre i veu el 9N com una doble oportunitat. “D’una banda, recuperar la sobirania ciutadana en aspectes centrals de la vida política i econòmica. De l’altra, trencar des de baix amb el règim de poder heretat del 1978 i connectar, així, amb altres iniciatives germanes que es plantegen objectius semblants dins i més enllà de l’Estat”.

Etiquetas
Publicado el
10 de septiembre de 2014 - 09:59 h

Descubre nuestras apps

stats